Fa 30 anys Juan Carlos Garés i Chema Cardeña es van unir per a crear La estancia i sota el segell d'Arden Producciones han estrenat 45 espectacles des de llavors, a més de coproduir 3 films basats en les seues obres i de posar en peus Sala Russafa, un centre dedicat a la creació, formació i exhibició d'arts escèniques. Tot això integrant a David Campillos com tercer soci de la companyia.
“Si ens hagueren dit en 1995 que això anava a sobreviure tant de temps, que ens anaven a passar tantes coses, ens haguera semblat una broma”, explica Cardeña sobre uns inicis marcats per l'humor. I és que tot va començar com un joc per la semblança entre Garés i Cardeña, va créixer a colp de riallades en el metre de Londres, on van viatjar per a muntar al costat de l'especialista en Shakespeare Michael McCallion el seu primer espectacle. I ha anat consolidant-se en una trajectòria creativa i empresarial cohesionada dins del sector de les arts escèniques.
“Hem hagut de capejar crisis econòmiques com la del 2008. Hem bregat amb governs autonòmics obstinats a fer desaparéixer la cultura i amb el desinterés en les indústries culturals des d'uns certs governs centrals. Després va vindre la pandèmia, la Dana… la veritat és que la cultura és un sector de risc”, comenta amb una certa ironia Garés. Un humor al qual també han recorregut per a remarcar l'absència dels màxims representants de les administracions públiques autonòmiques i a l'hora de fer un reconeixement a algunes de les entitats que sí que han treballat per a impulsar l'escena valenciana en este temps convuls.
Durant la gala teatralitzada celebrada en Sala Russafa, a més de realitzar un recorregut per extractes d'algunes de les seues obres, com La puta enamorada, L'idiota a Versalles, Somia Casanova, Contratemps, Shakespeare a Berlín, o Moby Dick (el mal amor), han entregat cinc reconeixements.
El ‘Premi Sector’ ha sigut per a AVETID (Associació d’Empreses Valencianes d’Arts Escèniques), per la seua lluita constant per a reivindicar la col·laboració públic-privada i les inversions des de les Administracions cap a l'escena autonòmica. El ‘Premi Resistència’ ha recaigut en el Circuit Cultural Valencià, una ferramenta que durant anys ha permés la descentralització de la cultura i la consolidació de les companyies. El ‘Premi Comunicació’ ha sigut per al programa Ara com ara València (abans Bojos per València), de Ràdio València Cadena Ser, per guardar sempre un espai per a la cultura local. El ‘Premi Vida Escènica’ ha sigut per a Toni Pastor, productor, gestor cultural i docent, figura indispensable del teatre valencià. María García ha rebut el ‘Premi Mereixcut’ per la seua labor en la difusió de les activitats de la companyia. I el ‘Premi Futur’ ha sigut, ex aquo, per a Contrahecho Producciones i Teatre de L’Abast, que representen un necessari relleu generacional.
COM CANTAVEN ELS BEATLES, ‘WITH A LITTLE HELP FROM MY FRIENDS’
En la celebració del seu 30 aniversari, Arden ha comptat amb l'ajuda de 17 dels 85 intèrprets que han format part dels seus elencs, com Amparo Vayá, Rafa Alarcón, Jerónimo Cornelles, María Poquet o Toni Aparisi, entre molts altres. I d'alguns dels quasi 60 professionals d'altres àrees, com la tècnica, administració, escenografia, il·luminació… és el cas de la productora executiva i ajudant de direcció Cristina Pitach o de la regidora Olga Utiel.
A més, han rebut salutacions especials de formacions veteranes com Albena, Saga, L'Horta Teatre, Micalet o L’Om Imprebís. I de professionals que han format part de la seua trajectòria, com el productor Salvador Collado, el vestuarista Pascual Peris, l'actriu María José Goyanes o el gestor cultural Abel Guarinos, entre altres.
La gala ha comptat amb música en directe i projeccions audiovisuals, incloent-hi un record als qui ja no estan. L'acte ha continuat en el hall de Sala Russafa amb un còctel en el qual Arden ha bufat els ciris al costat de companys de l'escena i convidats especials, com el regidor d'Acció Cultural de l'Ajuntament de València, José Luis Moreno; la poeta i filòsofa Ana Noguera o la regidora de PSPV-PSOE Maite Ibáñez.
Precisament, disposar d'un espai com el centre escènic allotjat en el barri de Russafa ha sigut un impuls per a la companyia. El soci encarregat de la programació, David Campillos, reconeix que els esforços econòmics que requerix esta activitat són enormes. “Però també et permet desenrotllar millor els teus propis projectes, amb un lloc per a assajar, per a implantar i testar les obres… A més que et permet el luxe de portar a la teua ciutat els espectacles de companyies nacionals i valencianes que admires. Compartir amb el públic el que t'agrada i col·laborar, d'alguna manera, al fet que hi haja un cert dinamisme en l'escena ha marcat un abans i un després per a nosaltres com a companyia”, apunta Campillos.
TEATRE DE MIRADA ESMOLADA
Juan Carlos Garés reconeix que en Arden “som conscients de la sort que tenim per continuar fent teatre trenta anys després. I que tot això ha sigut possible gràcies al talent dels qui ens han acompanyat en el camí”, assenyala sobre els professionals que han aportat la seua creativitat i professionalitat a espectacles que han rebut més de 40 premis i quasi 60 reconeixements en certàmens escènics, des dels Premis Max al Certamen Nacional Arcipreste de Hita, el Premi de la Crítica de Barcelona, els Premis Butaca dels Espectadors de Barcelona o els Premis de les Arts Escèniques de la Generalitat Valenciana i els Premis Max Aub, entre altres.
El seu és un teatre de mirada esmolada. Des de la comèdia, el thriller, la farsa o el drama, els espectacles d'Arden analitzen el present. Conviden al públic a reflexionar sobre aspectes com la relació de l'art i el poder, els perills del feixisme o l'actualitat sociopolítica. En moltes ocasions, partixen d'una ambientació històrica, més pròxima o llunyana en el temps. I sempre suggerixen paral·lelismes amb situacions del present, amb comportaments humans, partint de la base que el teatre és un espill en el qual el públic pot veure un reflex de si mateix i del món.
“Volem fer teatre compromés, que faça alguna cosa més a divertir o emocionar. Ens encantaria que les nostres obres, d'alguna manera, contribuïren a cultivar un pensament crític”, explica Chema Cardeña, director artístic de la formació. Un dels secrets de la seua evolució creativa ha sigut el desenrotllament de projectes a llarg termini en blocs temàtics, com les trilogies de la Memòria, la de Teatre Clàssic Europeu, l'Hel·lènica o la del Mal, al costat dels Contes Polítics, les Recreacions Històriques, els projectes d'Investigació Escènica o el Teatre de Hui. Tot això al costat de peces per a públic familiar. I complementat per una labor formativa al llarg de les dècades que ha derivat en la constitució de l'Acadèmia Escènica de València, encarregada dels cursos per a amateurs i professionals impartits en Sala Russafa.
En plena maduresa creativa, Arden entra en la trentena sense cap depressió per deixar arrere els vint-i-tants, disposats a augmentar els ciris en el pastís d'aniversari sempre que la conjuntura ho permeta i immensament agraïts als qui celebren amb ells que l'escena valenciana, malgrat tot, continue alçant el teló.