El Pop Art ‘made in España’ d'Equipo Límite arriba al MuVIM

Guardar

Equipo límite al MuVIM
Equipo límite al MuVIM

La Sala Parpalló del MuVIM oferix des d'este dimecres i fins al pròxim 1 de setembre un recorregut per la història del Pop Art de la mà de Cari Roig i Cuqui Guillén, que juntes van formar i van treballar en Equipo Límite durant els anys 80 i 90. Així, el museu de la Diputació de València fa un repàs als 15 anys de treball conjunt de les dos artistes valencianes, que van donar al moviment sorgit als Estats Units un toc nacional i també local, creant la seua marca de Pop Art made in España i made in València.

El director del museu, Rafa Company, ha assenyalat que ‘Els 15 anys d’Equipo Límite’ “mostra el treball de dos dones transgressores i empoderades que continuen produint art per separat i que van formar un equip artístic que no va conéixer límits per a aportar al Pop Art una rebel·lia alegre”. “El redescobriment d'Equipo Límite el tenim ací, de la mà del MuVIM, per a reivindicar que la ironia és un instrument perfecte”, ha apuntat.

Per part seua, el cap d'Exposicions del museu, Amador Griñó, s'ha referit a Cari Roig i Cuqui Guillén com a “dos artistes pop que arriben al límit i el traspassen sempre que volen treballant d'una forma lluitadora i compromesa”. Així mateix, ha assenyalat que “quan parlem de pop, la gent de seguida pensa en el pop americà, i les coses, igual que les llengües, no es poden plegar d'una forma simètrica, es pleguen simbòlicament; el pop a Amèrica és una cosa i a España és una altra, perquè l'artista no pot funcionar fora de la realitat que li envolta”.

En esta mateixa línia, la comissària, Maite Beguiristain, ha explicat que el Pop Art “naix l'any 55 als Estats Units com un moviment artístic que està mirant a la societat en un moment en el qual comença a funcionar la propaganda com mai s'havia vist, i en un moment històric per a l'art, i és que tot el que ara encara és modernitat en l'art, estava naixent en eixe moment”.

“La gent estava protestant per eixa absoluta propaganda -continua Beguiristain- i Cari i Cuqui fan exactament el mateix d'una manera no sols molt valenciana, també molt espanyola i universal, estan fent una crònica del seu temps, dels anys 80 i 90”. La comissària ha explicat també que els quadres d'Equipo Límite, “a més de ser divertits, tenen una mescla d'imatge i text dins i fora del llenç, per això cal estar atent al que lliges i al que veus”.

Més de 20 anys en el calaix

L'artista Cuqui Guillén ha volgut agrair a l'equip del MuVIM i a la Diputació de València l'oportunitat que se'ls ha brindat “per a exposar unes obres que portaven 22 anys sense mostrar-se, que es van realitzar durant els 15 anys de producció d'Equipo Límite, entre 1987 i 2002”. Així mateix, ha explicat que la marxa d'Equipo Límite va començar a la fi dels anys 80, quan estudiaven en la Facultat de Belles arts de Sant Carles: “el nostre treball sempre va estar basat en el joc de la provocació, en la combinació d'imatges que no solen associar-se i la unió de les quals resultava sorprenent i transgressora; estes associacions et feien pensar, no et deixaven indiferent, ens agradava provocar el riure però parlàvem de coses serioses”.

En este sentit, l'artista ha explicat que empraven imatges del seu voltant, extretes de la publicitat de revistes i periòdics antics, de còmics, contes infantils, llibres de salut i bellesa, còmics eròtics, etc. “En les nostres primeres obres parlàvem de dones que no tenien una altra aspiració que dedicar-se a la llar i a la criança dels fills, se'ls tractava com si foren menors d'edat i no podien tindre grans aspiracions; posteriorment vam mostrar a una dona que comença a decidir per si mateixa, i així la imatge de l'home va passar en els nostres quadres a un segon pla; més tard, en les nostres obres van començar a sorgir dones cada vegada més empoderades, capaces d'anar alliberant-se dels lligams i de les opressions en tots els àmbits”.

Per part seua, Cari Roig ha comentat que el que exposa el MuVIM “són els 15 anys d'un camí, una explosió de colors ironitzant a l'home i traient el poder de la dona”. Així mateix, ha subratllat que “va ser el destí, Cuqui i jo coincidim en l'institut i més tard en la facultat, sempre havíem volgut ser artistes i provocar, donar alegria i ironitzar amb tot”.

Arxivat a:

Destacats