El Palau de les Arts Reina Sofía acull este dimecres, 5 de novembre, la primera estrena mundial des de la seua inauguració: ‘Enemic del poble’, de Francisco Coll, el compositor valencià més internacional, qui, en llibret d'Àlex Rigola, ha convertit en òpera l'obra de Henrik Ibsen.
El director artístic de Les Arts, Jesús Iglesias Noriega, ha presentat este dilluns este títol, que ha qualificat com “un dels grans esdeveniments culturals de l'any”, acompanyat pel mateix Francisco Coll, que també assumix la direcció musical de la seua obra, i Àlex Rigola, autor així mateix de la posada en escena.
‘Enemic del poble’ és un encàrrec del teatre d'òpera valencià i del Teatro Real de Madrid, coproductors del muntatge, que compta amb escenografia i vestuari de Patricia Albizu, il·luminació de Carlos Marquerie i videocreació d'Álvaro Luna.
Francisco Coll, recentment guardonat en el Premi Nacional de Música, i a qui la crítica anglesa ja augurà, després de la seua primera incursió en el gènere en ‘Café Kafka’, com “el gran compositor que Espanya ha estat esperant”, presenta la seua segona òpera, basada en l'obra homònima d'Ibsen: un clàssic immortal que aborda temes tan actuals com la manipulació informativa, la raó, el poder dels diners o la prevalença de la comunitat sobre l'individu.
Així ho ha confirmat el compositor valencià, qui ha assenyalat que “tot i que Ibsen va escriure ‘Un enemic del poble’ en l'últim terç del segle XIX, els problemes continuen sent els mateixos”. No obstant això, la seua adaptació operística, recorda, “no és una versió literal, sinó una adaptació lliure. Està concebuda amb la intenció de seguir l'esperit de l'original, però amb una mirada contemporània que permeta que qualsevol espectador puga sentir-se identificat”.
Francisco Coll ha afirmat que ha escrit “l’òpera que m’agradaria escoltar si anara com a públic a un teatre d’òpera. La música que he compost per a ‘Enemic del poble’ no diferix de la meua música simfònica o de cambra: una música d’extrems que aplica els principis de polaritat, gravitació, tensió i relaxació, tot al servei de l’acció dramàtica. En este cas, la tensió entre la visió política i econòmica del problema i la visió científica o de salut pública”.
Àlex Rigola, u dels directors teatrals més importants del país, reconegut per les seues produccions de teatre i òpera en escenaris com el Teatro Real, el Centro Dramático Nacional, el Teatro de La Abadía o el Gran Teatre del Liceu, firma en ‘Enemic del poble’ la seua primera òpera de nova creació.
El dramaturg, llibretista i director d'escena ha defés que la vigència de l'obra d'Ibsen radica en què “seguix generant tensió en el seu plantejament. Res és blanc o negre i, en les seues cruïlles, hem de fer-nos algunes preguntes i buscar respostes: la xicoteta comunitat o la família van abans que l'interés general de la societat? Existix una sola resposta davant dels conflictes ètics o hi ha línies roges úniques i contundents?”.
Francisco Coll assumix la direcció musical de l'obra, que suposarà el seu debut amb l'Orquestra de la Comunitat Valenciana. El baríton José Antonio López (Doctor) encapçala el repartiment, que inclou a dos antics artistes del Centre de Perfeccionament de Les Arts: el tenor Moisés Marín (Alcalde) i el baríton Isaac Galán (Mario, director del periòdic).
Completen l'elenc la soprano Brenda Rae (Petra, filla del doctor) i la mezzosoprano Marta Fontanals-Simmons (Marta, empresària), mentre que l'actor Juan Goberna interpreta a Morten, sogre del doctor i avi de Petra. El Cor de la Generalitat Valenciana encarna al poble.
Les Arts representarà ‘Enemic del poble’ els dies 5, 7 i 9 de novembre. Les entrades poden adquirir-se en taquilles, a través del telèfon 96 197 59 00 i en la web de Les Arts.
Obra mestra
Reconegut com el dramaturg noruec més important de tots els temps, Henrik Ibsen va erigir amb ‘Un enemic del poble’ un dels pilars del teatre modern, deixant com a llegat una obra la rellevància de la qual s'estén fins als nostres dies.
La peça planteja el conflicte que esclata quan el doctor Thomas Stockmann descobrix que les aigües del balneari que dirigix, principal font d'ingressos del seu poble, estan contaminades i poden provocar malalties.
En intentar publicar la veritat en el diari La Veu del Poble, les autoritats (incloent-hi són propi germà, l'alcalde) l'acusen de traïdor, ja que la notícia arruïnaria l'economia local. Rebutjat per tots, el doctor es manté ferm en sa defensa de la veritat i la integritat moral, encara que això el convertisca en l'“enemic del poble”.
La influència de l'obra ha transcendit altres disciplines artístiques. El mateix Steven Spielberg va assenyalar que li va servir d'inspiració per a ‘Tauró’ (1975), pel·lícula amb la qual va revolucionar la indústria cinematogràfica i que, igual que el drama original, contraposa valors com la veritat i la responsabilitat individual enfront de la por, la negació i els interessos col·lectius: el turisme i l'economia pesen més que les vides humanes amenaçades per un tauró blanc.