Després de molts anys actuant al voltant del món, La Raíz va abaixar el teló el 2018, però això va suposar el naixement de noves bandes, entre elles Ciudad Jara. El que va ser líder i compositor del grup de Gandia, Pablo Sánchez, va començar el seu projecte en solitari i ja ha llançat el seu primer disc, Donde nace el infarto. Parlem amb ell sobre el seu treball musical i l'acollida del públic.
Es nota la cura en cada composició i la càrrega poètica en les lletres de les teues cançons, en què t'inspires a l'hora de compondre?
M'ha inspirat un moment molt important en la meua vida que ha suposat la parada indefinida de La Raíz. Açò és l'inici d'un projecte més personal que a priori pot semblar més tranquil, però que al final s'ha convertit també en un gran. Però no és el mateix manejar-ho tot sol que manejar una maquinària amb 11 persones. M'inspire en un moment vital que és molt complex, però també és il·lusionant. És complex perquè deixes una cosa de costat, i és il·lusionant perquè comences a tindre una llibertat compositiva, artística, personal... que en molts altres aspectes t'ompli. M'inspire també en un moment en el qual naix la meua filla i en els llibres que he llegit, en poetes que m'agraden. A escala musical és un exercici d'estil que representa una mica les fonts de les quals he begut durant els meus quasi 40 anys. Per tant, no m'he inspirat en res concret, però sí que ha envoltat tot aquest projecte moltes coses i influències que tenen a veure amb el meu projecte vital o amb la meua vida musical.Com has explicat anteriorment en altres entrevistes, les 12 cançons del disc ens transporten als oients a 12 universos diferents, explica'ns una mica més sobre això.
És molt difícil tindre un disc amb un fil argumental de principi a fi i que tot tinga una coherència i un mateix sentit. Quan fas un disc intentes tocar emocions molt diverses i, fins i tot, contràries perquè hi ha cançons que poden ser molt esperançadores o molt vitalistes i altres que poden ser una mica més tristes, íntimes o reflexives. Però tot el disc té un llenguatge, sobretot líricament, que fa que de principi a fi entengues el disc com un conjunt d'emocions que reflecteixen un moment vital. Hi ha imatges que es repeteixen molt durant tot el disc com la mort, la mar, la fugida i l'exili artístic.La quarantena t'ha servit per a escriure noves coses?
Sí, aquesta situació crec que als artistes ens ha inspirat en certa manera o hem trobat una sèrie d'idees, de temàtiques noves, per tot el que ha passat. Crec que la majoria ens hem inspirat i hem trobat com traure-li una mica de suc a açò. A mi sí que m'ha inspirat una miqueta i que he pensat, fins i tot sense haver començat a tocar concerts amb aquest projecte, en coses futures. Estic bastant productiu.Quan i com teniu pensat reprendre la gira?
El primer que tenim oficial és un que hi ha a Barcelona, Nits del Fòrum. Aquests concerts estan disposats ja amb la nova llei d'aforament, de distanciament, amb la nova normalitat... Són concerts que, en teoria, sí que es poden fer, però en un espai en el qual caben 20.000 persones, deixen entrar a 800.La idea de fer una gira de concerts en acústics és molt interessant. És una altra modalitat de concerts que també estem valorant perquè sí que es podria fer en teatres, a pesar que és un format molt poc rendible per als grups, atés que els aforaments en llocs tancats són molt reduïts. A més, si hem de moure'ns fins a alguna ciutat amb l'equip que portem, és molt poc rendible per a l'artista. De fet, no ho descartem perquè som un grup nou i estem creixent, estem naixent, i haurem de prendre aquesta sèrie de decisions.
Sou un grup nou, però la premsa estatal i els grups estatals més mainstream us han acollit molt bé i heu tingut col·laboracions rellevants. Estàs satisfet de la promoció i d'aquesta primera campanya d'eixida del disc?
Molt satisfets. Forma part del grup en si que hi haja una campanya de promoció bona. Actualment, la indústria musical està basada en les xarxes socials, en els vídeos, en les col·laboracions, a aparéixer en tots els costats, perquè és allò el que t'està alimentat, la qual cosa t'està portant a seguidors i fa que al final eixa gent siga la que vaja a veure't al concert i consumisca el teu disc. Nosaltres ens envoltem de gent que treballa molt bé, sobretot, el meu germà xicotet que no és músic, però que és una persona molt activa darrere de les xarxes socials i de la indústria musical. És una mica qui espenta el grup, ja ho feia amb La Raíz. Hem aconseguit coses espectaculars darrere de l'escenari: a casa, a les xarxes socials, amb amics de la família de la música... Hem aconseguit posicionar-nos sense haver fet cap concert. És l'únic treball que hem pogut fer ara mateix, però ho hem fet molt bé.