El MuVIM oferix este divendres 6 de març un taller especialment concebut per a públic jove on es posarà en comú la trajectòria vital i musical de dos dones que han desenvolupat el seu talent en èpoques i societats molt distintes, Rosalía i Matilde Salvador.
L'activitat, que tindrà lloc a les 18 hores a l'aula didàctica, proposa entendre la música com alguna cosa més que entreteniment, també com una ferramenta d'identitat, resistència i transformació personal. A més, pretén ressaltar com les dones han utilitzat la seua veu i la seua creativitat per a qüestionar les normes del seu temps, per parlar d'allò que els afecta com a dones i per guanyar espais de llibertat i poder dins i fora de la música. L'entrada al taller és gratuïta, i cal realitzar reserva prèvia telefonant al 96 388 37 30.
'De l'òpera a Rosalía'
Així, l'activitat, 'De l'òpera a Rosalía. La veu de l'apoderament', connectarà la vida i carrera de dos dones que van nàixer amb tres quarts de segle de diferència. Una, Matilde Salvador, nascuda a Castelló de la Plana en 1918 i l'altra, la internacionalment coneguda Rosalía, en 1992. Què podria connectar a l'autora de l'òpera Vinatea (1973) amb El mal querer (2018) de l'artista catalana?
Vinatea, presentada en 1974, va ser la primera òpera estrenada per una dona en el Gran Teatre del Liceu de Barcelona. Tota una gesta de Matilde Salvador, que va saber deixar l'empremta de la seua sensibilitat femenina en una societat i un àmbit, el musical, fortament masculinitzats en el seu temps. Un altre exemple d'això és la seua obra Voces de otra orilla, en la qual va musicalitzar poemes d'autores iberoamericanes, entre les quals destaca Gabriela Mistral (1889-1957), la poetessa xilena -i feminista-, que va ser la primera dona llatinoamericana en obtindre el Premi Nobel de Literatura (1945).
D'altra banda, Rosalía és una artista que ha revolucionat els codis del flamenc combinant-lo amb sons urbans, electrònics i experimentals. El seu àlbum El mal querer (2018) s'articula de fet com una història musical que tracta temes com el control coercitiu, la gelosia o zelotípia, el 'gaslighting', el 'stashing', la violència psicològica o l'emancipació emocional. Rosalía, de la mateixa manera que Matilde Salvador en el seu moment, sempre ha reivindicat l'autonomia creativa de les dones en la indústria i ha sabut construir un llenguatge propi connectant sempre amb inquietuds molt presents en l'adolescència.