El Museu de Belles Arts de València (MuBAV) renova la seua aproximació a Joan de Joanes al públic. Este dimarts, la secretària autonòmica de Cultura, Pilar Tébar, i el director del centre, Pablo González Tornel, han presentat la nova instal·lació museogràfica de la sala de la col·lecció permanent dedicada al pintor valencià del segle XVI, així com el muntatge del restaurat Retablo de los Reyes del Maestro de Perea.
D’esta manera, la nova sala dedicada a Joan de Joanes se situa a la planta baixa del museu i està ocupada per vint pintures, del total de vint-i-quatre del mestre de la pintura renaixentista valenciana que conserva actualment el Belles Arts en la seua col·lecció.
Són obres que abasten des dels anys 30 del segle XVI, amb peces que reflectixen l’admiració de Joanes pel flamenc, com és el cas de Calavera (Memento mori), fins a obres de maduresa realitzades a finals dels 70 del mateix segle, poc abans de la seua mort en 1579, com són les pintures realitzades per al retaule de la capella de la Mare de Déu de Gràcia en el convent de Sant Agustí de València.
D’estes, nou s’incorporen per primera vegada al discurs museogràfic de la pintura valenciana del segle XVI després de la remodelació efectuada, que ha permés augmentar el nombre d’obres exposades a disposició del públic, passant de dotze a vint pintures sobre taula.
"Hui ocupa el lloc que mereix"
Durant l’acte de presentació, la secretària autonòmica de Cultura, Pilar Tébar, ha indicat que Joanes “ocupa hui el lloc que mereix en el Museu de Belles Arts de València. La Generalitat mostra, d’esta manera, el seu compromís amb el patrimoni cultural valencià”. Així mateix, Tébar ha subratllat “la importància de la col·lecció estable i la seua consolidació per fer créixer el Belles Arts”.
Per la seua banda, el director del Museu de Belles Arts de València, Pablo González Tornel, ha afirmat que Joan de Joanes és “un dels millors pintors del Renaixement a Europa” i ha afegit que “el segon de la saga dels Macip mereix ser una de les senyes d’identitat del Belles Arts de València. Joanes, Ribera, Ribalta o Sorolla fan que la història de l’art a València brille amb llum pròpia”.
La remodelació duta a terme en la col·lecció permanent del Belles Arts ha permés alhora la instal·lació del Retablo de los Reyes del Maestro de Perea, després de la seua restauració integral a càrrec de l’Institut Valencià de Conservació, Restauració i Investigació (IVCR+i), així com una sèrie de peces de la transició entre el Gòtic i el Renaixement obra d’autors com el Maestro de Artés.
Realitzat amb posterioritat a 1491, el Retablo de los Reyes va ser realitzat per un pintor anònim actiu entre 1490 i 1510 que marca la transició de la pintura hispanoflamenca de tradició gòtica al primer renaixement a València, batejat amb el nom convencional de Maestro de Perea a partir del cognom de Pedro de Perea, trinxant del rei catòlic i en memòria del qual es va encarregar este retaule.
Singular per la disposició de les seues escenes principals en dues grans taules horitzontals amb l’Adoración de los Reyes, a baix, i l’Aparición de Cristo Resucitado a la Virgen acompañado de los Padres del Limbo, a dalt, este retaule prové de la capella dels Reis de l’antic convent de Sant Domènec de València, i va ingressar al Museu amb la desamortització del segle XIX.
Joan de Joanes, un dels artistes valencians més icònics
El Renaixement es va imposar progressivament a Espanya en el segle XVI. L’italianisme figuratiu, consolidat a partir de la maniera de Miguel Ángel, Leonardo, Tiziano i, sobretot, Rafael, va tindre el seu eco a la Península Ibèrica en figures cabdals com Luis de Vargas, Joan de Joanes o Luis de Morales.
A València, Joan de Joanes, gràcies al contacte amb l’obra de Paolo de San Leocadio o els Hernandos, va saber evolucionar des de l’estil del seu pare Vicent Macip cap a un depurat classicisme amb una sòlida base intel·lectual.
L’inici de la seua maduresa pictòrica sol fixar-se en 1531, quan el seu nom apareix en el contracte per al retaule major de la catedral de Segorbe amb el taller patern. Ací són evidents els deutes amb l’obra de Sebastiano del Piombo, coneguda gràcies a les pintures portades a València per Jerónimo Vich, ambaixador de la corona a Roma fins a 1521.
Joan de Joanes va suposar l’afiançament de l’escola valenciana de pintors i la consolidació d’una nova consideració de l’artista. La seua excel·lència va ser narrada per literats com Cristóbal de Virués i Gaspar Escolano, mentre que Diego Ramírez Pagán el va comparar amb el mític pintor grec Apeles.
Joanes no va ser alié a l’època convulsa que va travessar el Regne de València durant el segle XVI. En contacte amb sant Tomàs de Villanueva i, sobretot, amb Juan Bautista Agnesio, les pintures de Joanes estan impregnades de la reacció catòlica a la Reforma protestant i de l’enfrontament ètnic-confessional entre cristians i moriscos.
Joan de Joanes va ser, a més, creador de notables models d’imatge devocional, des del Salvador Eucarístico a l’Ecce Homo, però va ser la imatge mariana de la Inmaculada Concepción la que li va donar major fama.