Anna Esmith és una artista de la 'performance' que ha irromput en Instagram amb una proposta que qüestiona la tirania de la bellesa. El seu 'alter ego' s'anomena Miss Beige i aparca per una nit les xarxes socials per a protagonitzar l'espectacle 'Secretos de alcoba' el dimecres 24 d'agost, a les 22.30 hores, al Teatre Romà de Sagunt.
El festival Sagunt a Escena, organitzat per l'Institut Valencià de Cultura (IVC), desafia la seua audiència amb una proposta participativa en què els i les assistents es converteixen en subjectes actius de l'espectacle. De fet, Miss Beige proposa a l'audiència acudir a l'espectacle en camisa de dormir per a compartir el seu llit en la representació.
L'obra és un tribut a totes les heroïnes gregues que han passat pel Teatre Romà: Penèlope, Antígona, Hècuba, Andròmaca, Lavínia, Ariadna, Dido, Electra, Medea, Clitemnestra, Fedra, les amazones, les troianes, les perses, les bacants, les suplicants... Tots aquests mites femenins de l'antiga Grècia i la Roma clàssica seran representats per Miss Beige.
"Miss Beige és una declaració d'intencions. Volem valorar no només tot el relat que acompanya el personatge creat per Ana Esmith, sinó també la seua presència en un festival com Sagunt a Escena. Apostem pels nous llenguatges escènics i portem la 'performance' per primera vegada a l'escenari del Romà amb l'objectiu d'apel·lar directament l'espectador, de convidar-lo a la participació i a reflexionar sobre tot allò que pot passar (o no) quan cau la nit i Miss Beige el convida a jaure en el llit per a passar de ser observador a subjecte observat", ha detallat la directora artística del festival, Inma Expósito.
En 'Secretos de alcoba', el miró es converteix en protagonista i la vulnerabilitat de l'artista es mira als ulls amb la vulnerabilitat de l'espectador. L'artista no instrueix els seus acompanyants, no els demana, de manera implícita o explícita, que siguen obedients, sinó que els brinda llibertat i ací és on rau el vertigen d'aquesta 'performance', que promet una nit d'incorrecció política, ironia i bellesa fora dels cànons.
"Dependrà de l'espectador com vulga anar de lluny quan se senta provocat. Els límits els posa l'espectador i les reflexions també, però ja és hora de posar el públic, si així ho vol, en una situació que no sàpia controlar. El miró també haurà de jugar i arriscar", avança Ana Esmith.