Hi ha premis que miren al passat per a honrar una vida dedicada a l'art. I hi ha premis que aposten pel futur, per veus que estan construint el llenguatge artístic del demà. Els Premis Alfons Roig d'Arts Visuals 2026 de la Diputació de València fan les dos coses alhora. Este dimecres, el jurat va fer públic el seu veredicte: Manolo Boix rep el guardó a la trajectòria artística i Lara Ordóñez, doctora en producció artística, s'alça amb el premi al millor projecte, reconeguda per una obra que convertix el teixit en un llenguatge capaç de parlar de memòria, identitat i temps.
Un artista que porta més de mig segle construint l'imaginari valencià
Manolo Boix no necessita presentació en el panorama cultural valencià, encara que la seua figura mereix ser recordada amb la dimensió que li correspon. Manuel Boix Álvarez, nascut a l'Alcúdia (València) en 1942, és un artista amb reconeixement internacional en el camp de la pintura, l'escultura, l'obra gràfica i la il·lustració, i va ser un dels introductors del nou realisme a Espanya en els anys seixanta. Premi Nacional d'Arts Plàstiques en 1980, és reconegut especialment pels seus gravats a l'aiguafort i la seua particular visió del Tirant lo Blanc.
Des de les Germanies fins al disseny de pràcticament totes les portades de la discografia del grup Al Tall, les seues obres l'han convertit en un dels principals cronistes gràfics de la realitat cultural valenciana. Després d'una llarga estada a Nova York a finals dels anys huitanta, la seua tasca es va diversificar cap als més distints camps de la creació. El jurat dels Alfons Roig ha valorat precisament eixa capacitat de reinvenció: més de cinquanta anys imprimint el seu segell personal en la pintura, l'escultura, el dibuix, el gravat o el còmic, sense perdre mai la coherència d'un llenguatge propi.
Lara Ordóñez: quan el teixit es convertix en argument
El premi al millor projecte artístic té este any un perfil ben distint i, en certa manera, inesperadament pròxim. Lara Ordóñez treballa amb materials tèxtils, eixos mateixos materials que durant segles han estat vinculats al territori valencià i a formes de coneixement transmeses de generació en generació. Però ho fa des d'una perspectiva contemporània que desafia qualsevol etiqueta folklòrica. La seua obra reivindica les tradicions i els materials del territori, reinterpretant-los des de llenguatges artístics de gran solidesa conceptual, segons va destacar el jurat.
El que el jurat també va subratllar va ser la capacitat d'Ordóñez per a establir una relació pròxima i directa amb l'espectador, a través d'una obertura espacial i una constant experimentació amb els formats. No és art que s'observe de lluny: és art que convida a entrar. La seua proposta destaca a més per integrar sabers i formes de coneixement en una pràctica innovadora, de marcat caràcter experimental, que aborda temes tan universals com la memòria, la identitat i el pas del temps.
Premis ben dotats per a un reconeixement a l'altura
Els Premis Alfons Roig es concedixen amb caràcter biennal i són, sense exageració, un dels guardons millor dotats econòmicament del panorama artístic nacional: 25.000 euros per al premi a la trajectòria i 20.000 euros per al projecte guanyador. Unes xifres que parlen de la voluntat real de la institució provincial per fer d'estos premis una cosa més que un gest simbòlic.
El diputat de Cultura de la Diputació de València, Paco Teruel, que impulsa estos guardons des de l'àrea que dirigix, no va escatimar en valoracions després de conéixer-se la decisió.
"Cada edició ens permet descobrir propostes d'enorme valor i comprovar l'extraordinari talent que existix en el panorama artístic actual" - Paco Teruel, diputat de Cultura de la Diputació de València
Teruel també va assenyalar que els premiats "han demostrat una notable capacitat per a desenvolupar un llenguatge artístic propi i connectar amb el públic a través d'obres de gran sensibilitat i qualitat".
Un jurat de pes i una història que arranca en 1984
La decisió no ha arribat de qualsevol mà. El jurat d'esta edició va reunir figures de primer orde de l'art contemporani espanyol: el pintor Rafael Armengol, referent de la renovació de la figuració i ell mateix guardonat amb l'Alfons Roig en 2004; l'escultor Miquel Navarro, Premi Nacional d'Arts Plàstiques en 1986; l'artista José María Yturralde, amb el mateix guardó nacional en 2020; la pintora Isabel Oliver, figura clau del Pop Art crític i premiada amb l'Alfons Roig en 2024; i Blanca de la Torre, historiadora de l'art, investigadora i directora de l'IVAM.
El premi porta el nom d'Alfons Roig, el sacerdot i intel·lectual valencià que va ser un dels grans impulsors de l'art d'avantguarda en la postguerra espanyola. Creats en 1984, estos guardons han contribuït a projectar l'obra d'artistes com Josep Renau, Eusebi Sempere, Andreu Alfaro, Miquel Navarro, Soledad Sevilla, Artur Heras, Carmen Calvo o Ángela García Codoñer, entre altres noms fonamentals de l'art valencià contemporani. Quatre dècades reconeixent el talent que, edició rere edició, seguix demostrant que la cultura valenciana té molt més a contar.