El Centre Cultural La Beneficència va ser l'escenari divendres passat de la gala d'entrega dels Premis València i València Nova 2025 de la Institució Alfons el Magnànim, dependent de la Diputació de València, uns guardons consolidats com a referents en el panorama literari.
Amb una història que es remunta a dècades d'impuls cultural, els Premis València i València Nova continuen distingint obres d'alta qualitat i donant visibilitat a noves veus en els gèneres d'assaig, narrativa i poesia tant en castellà com en valencià, a més de novel·la gràfica, amb unes dotacions econòmiques que han crescut enguany. Així, l'edició de 2025 reafirma esta vocació doble: celebrar la maduresa literària i donar suport al talent emergent.
La vicepresidenta primera de la Diputació de València, Natàlia Enguix, i el diputat de Cultura, Paco Teruel, van assistir a la gala celebrada a la sala Alfons el Magnànim del Centre Cultural La Beneficència junt amb diferents personalitats del món de la cultura, la literatura i les universitats.
La cerimònia va destacar tant la diversitat de propostes com la solidesa creativa d'una convocatòria que cada any atrau un major nombre de participants de diferents territoris, ja que, tal com va destacar el diputat de Cultura, Paco Teruel, el nombre d'obres rebudes en esta edició s'ha incrementat un 35%. També va recalcar que estes xifres demostren la consolidació d'estos premis, sent tota una referència en el món literari. Teruel va agrair la gran tasca de tots els escriptors i escriptores que han participat en esta nova edició, especialment als guanyadors, incidint en com estos premis contribuïxen a consolidar les seues trajectòries professionals.
L'acte, que va estar conduït per Sandra Cervera i Ramón Ródenas, i amenitzat pel grup Bèrnia, va destacar la diversitat de propostes, així com la solidesa creativa d'una convocatòria que cada any atrau un major nombre de participants de diferents territoris, ja que, tal com va destacar el diputat de Cultura, Paco Teruel, "la xifra d'obres rebudes en esta edició s'ha incrementat un 35%". També va remarcar que estes xifres demostren "la consolidació d'estos premis, tota una referència en el món literari". Així mateix, el responsable de Cultura va agrair la "gran tasca" de tots els participants d'esta nova edició, especialment als guanyadors, incidint en la forma en la qual estos premis contribuïxen a consolidar les seues trajectòries professionals.
La concessió dels guardons comporta la publicació de l'obra, un original de l'artista Rafael Armengol i un premi en metàl·lic de 15.000 euros per a les modalitats de narrativa i assaig, de 9.000 euros en poesia i 12.000 euros en novel·la gràfica.
Excel·lència i diversitat creativa
L'obra guanyadora del premi València Nova de poesia en castellà ha sigut Hambre en Manhattan, d’Alba María Frías (Madrid). El jurat va ressaltar la sorprenent profunditat que, a partir de fets frívols o del dia a dia, advertix al lector de la precarietat i de la insatisfacció del liberalisme consumista. Els poemes es construïxen mitjançant un ús del llenguatge amb densitat i frescor al mateix temps. Poesia de qualitat, madura i dins d'una modernitat indiscutible.
La guardonada amb el premi València de poesia en castellà és Carolina Otero (València) per l'obra El día que dejamos de ver porno. El jurat va destacar la desinhibició i el lirisme: la veu que llegim, incisiva, respon a mostrar l'exercici de poder masculí i esta asimetria, que ve donada per l'ús d'un llenguatge que trenca sintaxi i estructura, i s'estén amb brillantor durant el llibre.
El poemari El deute de l’aigua, de Joaquim Cano (Alacant), ha rebut el premi València Nova de poesia en valencià. El jurat va ressaltar des d'un punt de vista formal la capacitat de construir un món poètic propi i cohesionat. Ha sigut capaç de dotar el poemari d'una estructura singular i íntima que interpel·la directament al lector.
Un bell cadàver barroc a l’avinguda deserta, d'Alfons Navarret, de Montcada, és l'obra guanyadora del premi València de poesia en valencià. El jurat va valorar l'originalitat del poemari, en certa manera arriscat, on els poemes avancen cap a la capacitat de combinar imatges i idees amb creativitat.
Cuerpos de hojaldre, de Sara Navarro (Sevilla), ha sigut l'obra premiada en la categoria València Nova de narrativa en castellà. El jurat va destacar la seua capacitat per a xifrar en una estètica de l'abjecte i el monstruós de les violències que ocorren a la casa familiar, i per la seua habilitat per a destacar l’estrany i el pertorbador de les atmosferes quotidianes.
La novel·la titulada La pared de enfrente, d'Abraham Guerrero (Arcos de la Frontera, Cádiz), ha rebut el premi València de narrativa en castellà per la labor de documentació i per posar llum sobre punts cecs de la nostra història recent a través de la recuperació de la figura de l'artista i activista Manolita Chen, i pel mestratge amb l'oralitat i el joc de veus i registres literaris.
L'obra El moment perfecte, de Maria Mitjans (Barcelona) ha guanyat el premi València Nova de narrativa en valencià. Es tracta d'una novel·la sòlida i madura, molt cohesionada i estructurada. Ens trobem davant un monòleg interior que conforma un personatge femení amb moltes facetes. Igualment, destaca l'harmonia de la composició literària que es representa tant en la realitat com en pla simbòlic.
La llum de Svalbard de Mònica Richart (Antella), ha sigut l'obra guardonada pel jurat en la categoria de narrativa en valencià del premi València. Es tracten temes actuals com el desarrelament, la cerca d'identitat i la presa de decisions davant una societat que exigix una gran capacitat d'adaptació. Igualment, es remarca la composició dels personatges i la naturalitat i dinamisme dels diàlegs, com també la recreació d'una atmosfera d'aïllament que condiciona les accions i les decisions de la protagonista.
El premi València de novel·la gràfica s'atorga a l'obra Què bèstia! L’extraordinària història del circ Cric, de Berta Cuso (Barcelona). El jurat va valorar que l'obra posa en valor el treball d'un col·lectiu important i poc conegut i, fins i tot, infravalorat, com és el circense. Recuperant la memòria del circ Cric, la proposta gràfica dialoga amb el caràcter lúdic del món del circ a partir de l'ús de delicades aquarel·les i de metàfores visuals que enriquixen el relat.
L'obra Scriptura restituta, d’Alaitz Zalbidea (València) és la guanyadora en la categoria València Nova d'assaig. L'estudi posa en relleu la recuperació del valencià en les memòries escrites privades a l'inici del segle XX, després de més de cent anys en què la dietarística local prescindia de la llengua pròpia. El treball fa un recorregut des de finals del XVIII, en què escriu l'últim dietari en valencià, fins a la restauració idiomàtica d'una sèrie d'autors que en mostren un ús fidel i desacomplexat.
En la modalitat d'assaig del premi València, ha sigut Carles Fenollosa (València) qui ha obtingut el guardó, amb l'obra La modernitat frustrada. El jurat va valorar com l’autor exposa l'estat de la llengua, la literatura i la ideologia de l'edat moderna en l'antic Regne de València. Una obra considerada molt útil tant per als estudiosos de la matèria com per a la societat en general.
Amb esta edició, els Premis València i València Nova reafirmen el seu paper com una de les cites culturals més rellevants del calendari literari, mantenint viu un llegat que prestigia la creació i acompanya a les noves generacions d'autors i autores.