L'Institut Valencià d'Art Modern (IVAM) ha inaugurat aquest dilluns una nova exposició on es poden veure les obres del pintor i escultor francés Jean Dubuffet, qui va encunyar el terme art brut (o art marginal) per a referir-se a l'art creat per persones no professionals que treballen fora dels límits de les normes estètiques.
Sota el títol "Jean Dubuffet. Un bàrbar a Europa", la mostra, que romandrà fins al 16 de febrer, es compon d'una selecció del voltant de dues-centes obres, entre pintures, dibuixos, escultures, gravats, així com diversos documents i objectes que ofereixen una aproximació a l'obra de Jean Dubuffet.
Segons José Miguel Cortés, director de l'IVAM, Dubuffet ha aconseguit "ampliar de manera considerable el que s'entenia en l'època com a creació artística i qüestionar-la, a més de donar veu a sectors completament marginats de la societat". I és que Dubuffet ha sigut una de les figures més revolucionàries i controvertides del panorama artístic francés del segle XX.
El comissari de l'exposició, Baptiste Brun, professor d'història de l'art contemporani en la Universitat de Rennes, ha afirmat que l'objectiu de la mostra és "oferir una retrospectiva però sense seguir la lògica tradicional i presentar les obres en un ordre cronològic, sinó fer una confrontació entre els diferents períodes de l'artista".
No obstant això, ha fet un incís per a aclarir que "hui dia es pensa que l'art marginal correspon a l'art dels bojos, dels malalts mentals, però Jean Dubuffet deia que no pertany als bojos més del que pot pertànyer a algú que té un problema de genoll".
L'exposició està dividida en tres sales contigües que giren sobre tres eixos fonamentals: Célébration de l’homme du commun ("Celebració de l'home comú), Uneix ethnographie en acte ("Una etnografia en acció") i Critique de la Culture ("Crítica de la Cultura"). La primera part ofereix una reflexió artística com intríseca a l'espècie humana i en la qual Dubuffet proclama els valors de la humilitat i la modèstia per a posar en valor el retrat de l'ésser humà sense cap particularisme.
En la segona secció podem veure "l'exercici de la seua mirada" i "l'exercici d'aquest acte de prospecció". "Els arxius de Jan Dubuffet són molt grans. Era un artista molt meticulós i hem anat a buscar en ell elements que ens permeten saber quines obres havia mirat, no obres que se semblaren a les que li podrien haver inspirat, sinó exactament les obres sobre les quals ell va exercir aqueixa mirada", ha assegurat Baptiste Brun.
És a dir, Jean Dubuffet és una persona que realitza una prospecció des de 1945, on estableix el terme art brut i on va fent un treball de col·leccionisme en hospitals psiquiàtrics, presons, en llocs on normalment no es produeix art, i realitzar-ho de "manera retrospectiva".
La tercera i última part és una síntesi de les dues primeres. Mostra la seua faceta no sols de pintor, escultor i músic, sinó també d'escriptor. Al llarg de l'exposició es poden veure moltes de les cites dels seus textos.
"És una exposició que intenta mostrar l'exercici de la mirada del mateix Jean Dubuffet que qüestiona en si mateix els principis que defineixen l'art per a renovar-los", ha assegurat Baptiste Brun.
Aquest projecte està concebut i realitzat pel MUCEM en coproducció amb l'IVAM i el MEG, i compta amb el suport de la Fondation Dubuffet a París i la Collection de l’Art Brut a Lausana, així com de nombroses institucions i col·leccions particulars europees.
Després de València, aquesta exposició serà traslladada al Museu d'Etnografia de Ginebra, on es troben també algunes de les peces d'aquest museu. "El Museu d'Etnografia de Ginebra va ser una gran font d'inspiració per a Jean Dubuffet, cosa que queda reflectida en les obres de l'exposició", ha assenyalat Baptiste Brun.