Hi ha veritats que només es diuen rient; i mentides que, vistes des d'una butaca, resulten sorprenentment reconeixibles. Este Nadal, La Rambleta proposa un pla cultural que va més enllà de la comèdia: del 26 al 28 de desembre, el teatre valencià es convertix en l'escenari perfecte per a ‘La verdad’, una obra que dissecciona – amb humor intel·ligent – les relacions de parella i els xicotets enganys que sostenen la vida quotidiana.
Signada pel dramaturg francés Florian Zeller, un dels grans noms del teatre contemporani europeu, l'obra arriba a València sota la direcció de Juan Carlos Fisher i amb un repartiment encapçalat per Joaquín Reyes, acompanyat per Natalie Pinot, Raúl Jiménez i Alicia Rubio. El resultat és una experiència teatral àgil, afilada i tan divertida com incòmodament propera.
Una comèdia que juga amb allò que callem
‘La verdad’ gira entorn de Miguel, un home que ha fet de la mentida una forma de vida. Al seu voltant, la seua esposa, la seua amant i un amic completen un quadrat perfecte de sospites, mitges veritats i silencis estratègics. El que comença com una infidelitat acaba transformant-se en un joc d'equilibris on mentir no és només una opció, sinó un mecanisme de supervivència emocional.
Zeller no jutja, observa; i ho fa amb un humor elegant que convida l'espectador a reconéixer-se en eixes xicotetes falsedats que tots usem per a evitar conflictes, protegir vincles o simplement seguir avant. La rialla ix, precisament, perquè el que ocorre en escena no resulta tan alié.
La mirada de Fisher i el carisma de Joaquín Reyes
Per a Juan Carles Fisher, esta obra suposa un nou acostament a l'univers de Zeller, al qual ja ha explorat amb èxit en títols com El padre i La madre. La seua posada en escena aposta pel ritme, la precisió emocional i una comèdia que no renuncia a la profunditat. “Zeller té la capacitat de parlar de les zones grises de la moral amb una lleugeresa només aparent”, assenyala el director.
En eixe terreny ambigu es mou amb desimboltura Joaquín Reyes, que dona vida a un protagonista tan carismàtic com mentider. La seua interpretació equilibra l'humor reconeixible amb una vulnerabilitat que convertix el personatge en una cosa més que un simple mentider: és un reflex exagerat – però no tant – de les nostres pròpies contradiccions.
Una obra perfecta per a acabar l'any
Estrenada originalment a França en 2011 i representada en més de 30 països, La verdad va ser reconeguda com a Millor Comèdia de l'Any en els Premis Olivier 2017. La seua arribada a La Rambleta reforça la programació del teatre com un espai on l'entreteniment conviu en propostes que conviden a pensar.
Perquè, al final, esta comèdia no pretén donar respostes, sinó llançar preguntes: quanta veritat suporten les nostres relacions? Fins a quin punt mentim per a ser feliços? I, què ocorre quan la veritat, per fi, es diu en veu alta?