Si hi ha un tret distintiu de la Comunitat Valenciana és, sens dubte, la seua tradició popular musical. Amb 550 societats musicals amb les seues escoles de música -el 50% d'Espanya-, 857 bandes, 40.000 músics, 60.000 alumnes i més de 200.000 socis, la comunitat autònoma aconsegueix mantenir i impulsar la seua qualitat gràcies a intèrprets que han nascut i crescut en un món envoltat de valors, esforç i resultats que deixen petjada en els escenaris locals, nacionals i internacionals pels quals passen.
Les societats musicals de la Comunitat Valenciana són un model únic a Espanya. I és que, tal com explica el president de la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana (FSMCV), Pedro Rodríguez, allò que les fa especials és el seu suport social, el sistema de formació, la vertebració del territori i que són associacions sense ànim de lucre gestionades per voluntaris.
La Comunitat Valenciana té 550 societats musicals -el 50% d'Espanya-, 857 bandes i 40.000 músics
Daniel Belloví, membre del comité organitzador del Certamen Internacional de Bandes de Música Ciutat de València (CIBM), coincideix amb Rodríguez i explica que tenen un apartat social molt important precisament perquè tenen les seues pròpies escoles de música, a diferència de les estrangeres, que s'eduquen en el conservatori. "Des de xicotets ens afermem en aquest món i açò fa que la gent valore més la música a València", afig.
Sociedad Unión Musical y Artística de Sax. 1956.
Aquesta és la idea que també comparteix Juan Palomares, president d'una de les societats musicals més antigues d'Espanya, la Societat Ateneu Musical de Cullera. A més, destaca un altre dels trets que defineixen aquests conjunts culturals: "molts músics no tenen vocació professional, però volen mantenir les tradicions del seu poble. Amb la música arribem a altres costats i transportem cultura i sentiments", indica.
Malgrat ser un tret identitari d'Alacant, Castelló i València, la veritat és que l'origen encara és desconegut. Segons Rodríguez, alguns investigadors sostenen que antics exmilitars músics van fundar les primeres bandes de música de la comunitat a principis del segle XIX o que van poder sorgir a partir de la música eclesiàstica. Uns altres, en canvi, consideren que es deu al gran calendari festiu valencià, però encara no s'ha descobert quin és l'aspecte que va desencadenar aquesta tradició.
Un eix de vertebració territorial i cultural
"La banda de música ha sigut la gran activitat del poble. En totes les festes, siguen paganes o religioses, estan presents, sobretot en la nostra comunitat", afig Belloví. En aquest sentit, el president de la FSMCV afig que "si un poble de Castelló vol unir-se a un d'Alacant, el més fàcil per a entendre que són de la mateixa terra és que tenen bandes de música". Les xifres ho confirmen: segons l'Institut Nacional d'Estadística (INE), existeixen 542 municipis en l'autonomia, mentre que la FSMCV registra 550 societats musicals.Com a resultat, són les principals convidades en festivitats i actes tradicionals locals, en les Falles, Fogueres de Sant Joan, La Magdalena, en Moros i Cristians i en tot tipus d'actes religiosos. Actes, en els quals tampoc falten la dolçaina i el tabalet per a acostar-se encara més a la tradició.
Jove Banda Simfònica de la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana (FSMCV)
No obstant això, Belloví va un pas més enllà i aclareix que el principal emblema de les societats musicals, la banda de música, no solament s'emmarca en l'àmbit local. "Quan es va crear el CIBM Ciutat de València fa 132 anys, l'objectiu era demostrar que no solament estan per a acompanyar les festes dels pobles, sinó que poden passar per un examen com el d'aquest certamen i demostrar un gran nivell", explica.
Per això, cada any desenes de bandes no professionals de la Comunitat Valenciana, nacionals i estrangeres assagen durant mesos obres de gran nivell per a aconseguir el premi d'un dels esdeveniments musicals més importants d'Espanya. En una ocasió com aquesta, i amb el gran públic que reuneix, és on poden demostrar que la seua qualitat i esforç pot ser tan alt com el de les orquestres simfòniques, més enllà de la seua localitat.
"Si som els millors, han de demostrar-nos-ho"
Segons el membre de l'organització, Belloví, el reconeixement simbòlic de guanyar un premi en el CIBM Ciutat de València és molt satisfactori, ja que suposa molt esforç personal i econòmic per als músics i les societats. Per aquest motiu, el festival musical valencià, des de les últimes tres dècades, també dota de premis econòmics a les bandes participants i guanyadores, que es destinen principalment a comprar o arreglar instrumentació i a cobrir les despeses de gestió.El 25 de maig, el Consell va declarar Bé d'Interés Cultural (BIC) de caràcter inmaterial a la tradició musical popular de la Comunitat
En aquesta línia, el president de l'Ateneu Musical de Cullera considera que és fonamental que les societats musicals valencianes tinguen suport econòmic de les sòcies i socis, però sobretot, de l'Administració Pública. "Som molt importants a escala nacional i internacional i han de demostrar-nos-ho", conclou Juan Palomares.
El 2018, no obstant això, ha sigut important per al reconeixement de la seua funció. La FSMCV ha celebrat el seu 50 aniversari amb les societats, alumnat i intèrprets de les tres províncies i el passat 7 de setembre va rebre el Premi Nacional Cultura Viva per la Defensa de les Tradicions Culturals. I recentment, per Decret del Consell es va declarar Bé d'Interés Cultural (BIC) de caràcter immaterial a la tradició musical popular de la Comunitat.
Entre altres aspectes, aquest reconeixement suposa que el Consell vetlarà per la protecció, salvaguarda, recerca i estudi de la música perquè pervisca en el temps, una reivindicació històrica de la FSMCV, assegura el seu president. No obstant això, reconeix que era difícil aconseguir-ho en tractar-se d'una expressió immaterial i que gràcies a l'otorgament de Bé Immaterial de Rellevància Local el 23 de juliol de 2011, es va poder donar el primer pas per a aconseguir-ho.
Les administracions públiques i entitats privades patrocinen o donen ajudes econòmiques a les societats musicals per a facilitar el seu desenvolupament
Davant açò, ajuntaments, diputacions i Generalitat, destinen part del seu pressupost al patrocini d'esdeveniments musicals, com és el cas del CIMB Ciutat de València, el Certamen Nacional de Bandes Ciutat de Cullera o el Certamen Nacional de Bandes Vila de Catarroja.
També hi ha suport d'entitats privades que, amb relació o alienes a la música, destinen ajudes econòmiques per a l'organització i foment d'aquests esdeveniments. Un exemple que s'ha consolidat en els últims anys és el de Bankia, que destina 1.000.000 euros anuals a través del projecte "Bankia escolta València", que desenvolupa conjuntament amb la FSMCV i l'Institut Valencià de Cultura. Iniciat en 2014, ha engegat, entre altres, iniciatives com el programa de beques als alumnes de les escoles de música, premis al talent musical de la Comunitat Valenciana, Música a la llum, que investiga, recupera i difon el patrimoni cultural que existeix en els arxius de les societats musicals, i el Concurs Bankia d'Orquestres, que juntament amb cicles de concerts i el Festival d'orquestres, recolza al món orquestral i als músics de corda que també existeixen i que es formen en les societats musicals.
Gràcies a aquestes ajudes privades, a l'impuls de l'Administració i, sobretot, a la labor que des de fa anys realitzen les societats musicals, la Comunitat Valenciana es col·loca en el mapa internacional com una de les majors precursores de la tradició i de la cultura musical i ara, amb la declaració de Bé d'Interés Cultural Immaterial començarà una nova etapa en la qual el reconeixement i la recerca siguen les seues metes.
Associació Musical Canalense