Set segles. Aquesta és la xifra que este 7 de juny de 2026 convertix el Corpus Christi de València en una cosa més que una festa religiosa: en un testimoni viu d'història urbana, fe col·lectiva i identitat cultural. La coneguda popularment com la Festa Grossa complix 700 anys i ho celebra amb una processó general, cors, tapissos florals i una candidatura en marxa davant la UNESCO que podria situar la ciutat en el mapa del patrimoni immaterial de la humanitat.
Una tradició que ha sobreviscut set segles
L'origen del Corpus Christi es remunta a 1263, quan el papa Urbà IV va instituir la festivitat per mitjà de la butla Transiturus hoc mundo, estenent-se per tota la cristiandat. A València, la processó es va instaurar en 1355 gràcies al bisbe Hug de Fenollet, marcant l'inici d'una tradició que ha perdurat més de set segles. Guerres, pestes, canvis de règim polític: res ha interromput la seua celebració. Pocs rituals col·lectius a Europa poden presumir d'una cosa així.
El que fa singular el Corpus de València no és només la seua antiguitat, sinó la riquesa i diversitat dels elements que el componen. La celebració manté viu un conjunt de manifestacions úniques com les Roques, els Gegants i Cabuts, les danses tradicionals, la Cavalcada del Convit o la figura de la Moma, símbols d'un llenguatge festiu propi que ha arribat fins als nostres dies després de segles d'història. La processó reunix aproximadament 300 personatges bíblics, danses, música, carros triomfals i segles d'història popular, i el vestuari que ho fa possible supera les 1.300 peces entre vestits i complements.
La jornada del 7 de juny: el gran dia de la processó
La jornada central arranca amb la Missa Pontifical en la Catedral i dona pas a una successió d'actes que transformen el cor de Ciutat Vella: els tocs de campanes, el trasllat de les Roques, les danses del Corpus, la Cavalcada del Convit i, com a eix de tot, la Processó General. En ella desfila la custòdia més gran del món, una de les joies patrimonials de la ciutat. La custòdia processional està reconeguda com la més gran del món i el seu pas pels carrers del centre històric marca el moment cimera de la celebració.
Este any, l'edició del 700 aniversari estrena una imatge recuperada: la dels cors cantant al llarg del recorregut. La presència de cors cantant al pas de la Custòdia va ser durant dècades una de les estampes més recognoscibles del Corpus valencià; amb el temps, eixa imatge va anar desapareixent del recorregut. Set agrupacions corals se situaran en punts estratègics del recorregut i actuaran especialment durant el pas de la Custòdia. Els cors participants són la Societat Coral de Sant Antoni de Benaixeve, l'Orfeó Manuel Palau, el Cor Aaacema, la Coral Divisi, la Coral Polifònica Valentina, la Coral de l'Agrupació Musical Santa Cecília del Grau i el Grup Coral Quorum.
"El Corpus Christi de València ha arribat fins als nostres dies perquè ha sabut conservar elements que el fan únic. Recuperar la presència dels cors al llarg de la processó significa recuperar una imatge que forma part de la memòria d'esta celebració i que moltes generacions recorden amb especial afecte", explica Mónica Gil, regidora de Festes i Tradicions de l'Ajuntament de València.
Un centre històric vestit de flors
L'aniversari també es percep amb els ulls. El tapís floral que adorna la façana de la Basílica de la Mare de Déu, obra de l'empresa Decourba, recrea alguns dels símbols més representatius de la celebració: les Torres de Serrans i el Micalet com a fons, dos àngels sostenint un gran calze del qual emergix la forma sagrada, i en les cantonades del tapís, la Moma i un Cirialot, dos dels personatges més recognoscibles de la festa. La part superior està presidida per l'escut de la ciutat i una llegenda commemorativa. El resultat són 180 quilos de matèria vegetal convertits en patrimoni efímer: un tapís que existirà només uns dies, però que resumix set segles de memòria col·lectiva.
Les flors no es limiten a la basílica. Quasi 50 mamposters florals vestixen els carrers de Cavallers, Micalet, Cabillers, Bosseria, Avellanes, plaça del Mercat, Maria Cristina, Pau i Sant Vicent, transformant el cor de la ciutat en un recorregut ornamental. A més, set monuments florals dissenyats pel Gremi de Floristes baix la coordinació de Juan Lluesma es distribuïxen per la plaça de Manises, la plaça del Tossal, l'entorn de la Llotja, l'avinguda de Maria Cristina amb el carrer de Sant Vicent, l'Església de Sant Martí, el carrer de la Mar i el Palau Arquebisbal.
La candidatura a la UNESCO: el següent escaló
El 700 aniversari no només mira cap arrere. L'aniversari no és només una celebració, sinó també una palanca institucional: l'Ajuntament ha iniciat els tràmits perquè el Corpus Christi avance cap a la seua declaració com a Festa d'Interés Turístic Nacional, després d'haver obtingut en 2019 el reconeixement autonòmic. El següent escaló és encara més ambiciós: treballar juntament amb les administracions competents per a impulsar la candidatura del Corpus Christi de València com a patrimoni cultural immaterial de la humanitat davant la UNESCO.
Els diputats de Compromís en el Congrés, Àgueda Micó i Alberto Ibáñez, juntament amb el diputat d'Esquerra Unida-Sumar, Nahuel González, han registrat una Proposició No de Llei per a impulsar la candidatura de les festivitats valencianes del Corpus Christi a la Llista Representativa del patrimoni cultural immaterial de la humanitat de la UNESCO. El Corpus de València, declarat Bé d'Interés Cultural Immaterial per la Generalitat Valenciana l'any 2010, ha exercit històricament com a model i referència per a nombroses celebracions corpusianes de tot el territori valencià.
La pregunta que flota en l'ambient és si l'efemèride serà suficient palanca per a aconseguir aquest reconeixement internacional. El Corpus de València és considerat una de les manifestacions patrimonials més completes d'Espanya per la riquesa i diversitat dels seus elements tradicionals. Set segles d'història ininterrompuda són, com a mínim, un argument difícil d'ignorar.