El Saló de Respecte de la Diputació de València obri les portes a Josep Renau, un artista il·lustre que va entendre l'art com una eina visual més per a la revolució social i política. Una selecció de 70 cartells de diferent temàtica, des de la festa fins al cinema, passant per la Segona República i la Guerra Civil, forma el nucli d'una exposició que incorpora desenes d'imatges de portades de llibres i il·lustracions de revistes. Tot un reclam visual de la revolució de la imatge política i cultural a la qual va contribuir Renau en els anys 30.
La mostra Josep Renau i el temps de les imatges, comissariada pel doctor en Història de l'Art Enric Olivares, podrà visitar-se en la seu central de la Diputació fins al pròxim 10 de juliol, els dissabtes i diumenges de 10 a 14 i de 16 a 20 hores, amb accés gratuït. La corporació provincial també ofereix visites guiades els caps de setmana i una activitat especial per a grups que pot concertar-se a través de [email protected].
En paraules del president de la Diputació, Toni Gaspar, aquesta exposició monogràfica "permet descobrir la producció cartellista d'un valencià profundament compromés amb la cultura del seu temps i amb la situació política i social d'uns anys que van marcar la història de tot un país". Gaspar destaca "la capacitat renovadora i l'atractiu visual d'una obra que sedueix i provoca, ajudant-nos a entendre la realitat d'una època de grans canvis des de la mirada d'un dels artistes valencians més importants del segle XX".
La producció de Josep Renau, repleta d'elements i tècniques innovadores com l'aerògraf o el fotomuntatge, "està marcada per la concepció d'un art públic i profundament social", segons explica Enric Olivares. I així es reflecteix en el catàleg que acompanya a la mostra, en el qual la imatge és vertebradora de qualsevol mena de discurs, bé siga festiu, polític o cinematogràfic.
Tres nuclis de l'exposició
Els discursos dels quals parlem i que aborden les diferents etapes de Renau, serveixen per a establir els nuclis d'una mostra que es divideix en les imatges festives i de promoció turística de la València dels anys 20 i 30; els cartells polítics i bèl·lics realitzats durant la Segona República; i els encàrrecs de productores cinematogràfiques amb els quals l'artista va poder guanyar-se la vida durant la Guerra i especialment en l'exili mexicà.
El cartell de la Gran Fira de València de 1931 encapçala el vessant festiu de l'exposició, que coincideix amb l'etapa art déco de Josep Renau. Un llaurador valencià a lloms d'un imponent i acolorit cavall toca la trompeta que anuncia la festa sobre un fons de focs artificials que embolica la silueta del Micalet. És un dels treballs d'una etapa en la qual, després de descobrir el disseny gràfic i la imatge publicitària, Renau transforma la temàtica costumista en una modernitat cosmopolita, on elegants dandis i sofisticades joves pentinades al garçonne desafien les rígides normes de conducta del moment.
La retòrica visual dels cartells polítics i bèl·lics és una de les grans aportacions d'aquesta icona del cartellisme republicà i un dels principals animadors del panorama cultural valencià i espanyol. Renau es va acostar primer a les idees anarquistes i es va emparar després en el marxisme, forjant el seu compromís republicà i difonent-lo "a través d'una imatge impactant, atractiva, concisa i llegible, apel·lant més a l'emotivitat que a la racionalitat", apunta el comissari de la mostra.
En 1936, Renau va convertir en icona la imatge d'un llaurador que subjecta a la seua mà destra un fusell amb baioneta, en el qual s'enrosca una amenaçadora serp, mentre porta una falç en la sinistra. El cartell, realitzat per al Ministeri d'Agricultura, incloïa un missatge explícit i directe: 'Defensa amb les armes al Govern que et va donar la terra'. L'obra serveix d'exemple d'una etapa en la qual Renau utilitzava una imatge realista per a apel·lar a la mobilització patriòtica, la defensa del govern triat pel poble i la lluita contra l'element facciós i el quintacolumnisme.
El recorregut per l'obra de Renau proposat per la Diputació conclou en el seu exili mexicà després de la derrota dels republicans en la Guerra. Durant el conflicte bèl·lic, l'artista es va centrar en la promoció de pel·lícules comunistes, amb un disseny influït pel constructivisme rus. La marxa a Mèxic, un país que no coneixia i en el qual va viure durant quasi dues dècades, el va obligar a cedir al caràcter comercial d'aquests encàrrecs cinematogràfics, malgrat conservar la capacitat per a transmetre missatges clars i efectius. D'aquesta època, concretament de l'any 45, és el cartell per a l'adaptació al cinema de 'La Barraca' de Vicente Blasco Ibáñez, una producció d'Inter América Films.