Va celebrar 12 edicions, la primera en 1985; "Va tindre la seua esplendor entre els 80 i 90". No obstant això, va ser "oblidada" durant 10 anys per l'anterior govern municipal. Ara se celebra els premis de la III Biennal de Mislata Miquel Navarro; la número 15 si es comptes les de l'inici. L'alcalde de Mislata, Carlos Fernández Bielsa, va celebrar al costat de la comissària la "gran rellevància" que ha adquirit el concurs des de la seua volta: "Amb 308 obres presentades, es consolida com una de les convocatòries d'institucions d'art contemporani no sols més importants de la Comunitat Valenciana, sinó de tot l'Estat espanyol".
Una obra que exercita la memòria sobre l'Holocaust i el feixisme alemany, i una altra que recorda els destares dels incendis forestals a Galícia. Són les dues obres guanyadores d'aquesta edició, que buscava fer una reflexió sobre la "memòria", col·lectiu o individual, relacionat amb assumptes socials que ens afecten com a societat. Premiades entre les 10 obres seleccionades per a ser exposades en la Centre Cultural Carmen Alborch de Mislata: "representatives de la producció artística contemporània d'aquest moment", va assegurar Alba Braza, comissària de l'exposició i membre del jurat.
La Biennal, com des de la seua 'volta' de l'"oblit", té aquesta edició un sobrenom: 'Els Premis d'Adquisició Mislata 2029. Compromís social en les arts visuals'. Un nou certamen de suport a la producció artística, especialment a aquells emergents "que necessiten el suport de les institucions", segons va recalcar Bielsa. Un art emergent pròxim a la realitat social i compromés.
L'alcalde va assegurar que l'equip de govern està molt "orgullós d'haver recuperat la Biennal", que en aquesta edició "ha batut rècords de participació" amb les 308 obres presentades. "De debò, no pensàvem que podíem arribar a una participació tan important", va assegurar l'alcalde amb l'afirmació de la comissària. Segons Bielsa, són obres que exemplifiquen la importància de la "democràcia del present", i no "tornar a cometre errors que van ocórrer l'el passat". "Compte l'important que és no oblidar i tindre sempre present aquests errors perquè no es puguen repetir", va asseverar.
Patrimoni cultural i natural destruït
L'obra guanyadora d'aquesta edició, amb 7.000 euros, és 'List of burned Books in Germany in 1933' (Llista de llibres cremats a Alemanya en 1933), de Miquel García Membrado. Es tracta d'una obra que, en si mateixa, és una paradoxa que compta el procés viscut en aqueix moment. Es tracta d'un gran llenç negre, aparentment sense informació, al qual en passar-li un bufador per damunt, el foc 'aclareix' el llenç i apareix un llistat amb els llibres. Es tracta d'aquelles obres cremades la nit del 10 de maig de 1933 per militants feixistes.
'Sobre el que resta', d'Irene Grau, ha aconseguit el segon premi, dotat amb 6.000 euros. Es tracta de tres grans teles, enrotllades sobre si mateixes. Originalment blanques, estan pintades amb pintura orgànica, obtinguda únicament de les cendres dels arbres. Patrimoni natural calcinat dels grans incendis forestals ocorreguts l'octubre de 2017 entre Galícia i el nord de Portugal.
Va ser Bielsa, el divendres a la vesprada, el que va donar a conéixer la decisió final del jurat: "Hem volgut recopilar iniciatives d'art contemporani que parlen de la memòria col·lectiva, dels avanços en democràcia, de moments que deixem arrere i manifestar que hi ha coses que no volem que tornen a ocórrer mai", assenyalava.
Cultura, democràcia i participació
Si bé les 10 obres seleccionades de les quals s'han tret els premiats, van ser elecció dels professionals, en els guanyadors entra la participació ciutadana. Un total de 15 veïns i veïnes de Mislata, de les diferents franges d'edat i sense relació amb el món de l'art, van ser els que van decidir entregar aquests primer i segon premi a les obres. "Ha sigut un procés de mediació, meditació i de decisió", ha repassat Bielsa. Totes les obres estaran exposades en el Centre Cultural Carmen Alborch fins al pròxim 31 de gener.
L'alcalde va assenyalar aquesta participació com una mostra de la "importància" de la interlocució amb la ciutadania per al seu equip de govern, especialment "en àmbits tan importants com aquest: "Sense cultura no hi ha llibertat, però tampoc hi ha cultura sense participació".
[related:galleries:1:{orientation:vertical}]