Dos segles d'història a l'abast de tota la ciutadania a través dels bans municipals. Açò és el que ofereix el Museu d'Història de València fins al pròxim 7 de gener amb l'exposició temporal La veu de la ciutat que ja ha sigut visitada per 5.800 persones. Aquesta mostra recull una selecció de 50 bans emesos en paper des de 1800 fins a l'actualitat, que resumeixen les crides i els pregons que el consistori ha fet per comunicar-se amb el veïnat durant els últims docents anys.
L'alcalde de València, Joan Ribó, acompanyat de la regidora de Cultura, Glòria Tello, ha visitat hui esta exposició inaugurada el passat mes de juliol amb la premissa de recuperar el paper dels bans com a testimonis del dia a dia dels municipis. De fet, a pesar del llenguatge institucional i els tecnicismes emprats en aquests documents, "aquests constitueixen una font social i cultural d'interés, ja que parlen de la vida quotidiana, del quefer diari dels veïns i les veïnes de València".
En recórrer aquesta exposició, l'alcalde també ha manifestat "el valor d'aquesta eina informativa que, actualment, es manté quasi com a un símbol, atés que el consistori té altres formes de comunicació: ràdio, premsa o pàgina web". "No obstant això -ha aclarit- l'Ajuntament manté el costum de l'exposició física dels bans en diferents dependències municipals.
L'exposició La veu de la ciutat ha sigut organitzada pel Museu d'Història de València i l'Hemeroteca Municipal, que custodia la col·lecció completa, composta per més de 4.000 bans. La mostra es completa amb obres d'art, i objectes que guarden relació amb l'enunciat dels bans per a facilitar-ne la comprensió, com ara fotografies antigues de les col·leccions de José Huguet o Ángel Martínez.
La mostra, que es pot visitar dins de l'horari habitual del museu (de 10 a 19 hores de dilluns a dissabte, i de 10 a 14 hores els diumenges i festius), amb entrada lliure i gratuïta, explica com, des de l'Edat Mitjana, el govern municipal s'ha dirigit al veïnat mitjançant edictes i crides pregonats públicament. En ells s'adonava dels assumptes més diversos: disposicions, ordenances, avisos sanitaris, recomanacions davant emergències, celebracions, festes, etc. I des de 1800, aquests edictes van passar a imprimir-se en paper per a ser exposats en llocs públics, sense deixar de fer pregó a viva veu. D'aquesta manera, al llarg del temps, "els pregons o bans han sigut el testimoni dels avatars històrics i de la vida quotidiana de la ciutat", tal com ha recordat hui la regidora de Cultura, Glòria Tello, en afirmar que els bans "són una radiografia de l'època i una forma de comunicació que hui dia té valor històric"