L’ETNO presenta l’exposició de cultura immaterial ‘Muixerangues al cel’

La simbiosi entre tradició i modernitat és un dels aspectes que més es destaca a aquesta mostra

Guardar

Francesc Tamarit presentacion exposicion etno
Francesc Tamarit presentacion exposicion etno

El museu Valencià d'Etnologia ha presentat hui una nova exposició, 'Muixerangues al cel', que mostra el fenomen des de la perspectiva festiva i associativa i la trajectòria de les formacions tradicionals. Aquesta mostra s'inaugura aquesta vesprada a les 19 hores i estarà disponible fins al 25 de setembre. La iniciativa compta amb la col·laboració de la Federació Coordinadora de Muixerangues i amb el suport de la Diputació de València.

El director de L'ETNO, Francesc Tamarit ha volgut destacar les raons per les quals s'ha dut a terme aquesta exposició, encara que ha reconegut que "la inauguració no serà com l'havia imaginat fa 2 anys i pico, ja que "esperàvem ací a 200 o 300 persones, tot ple i ambientat amb dolçaines", cosa que no serà així per les actuals condicions sanitàries. "Portem molts anys tractant de fer exposicions que parlen al voltant de la cultura immaterial d'un poble i aquesta exposició tracta a través d'un llenguatge diferent, l'expositiu, mostrar als nostres visitants què és això de les muixerangues", hi ha conclòs Tamarit.

L'exposició ha estat comissariada per Joan Bofarull, mestre de la Muixeranga de Vinaròs i historiador de muixerangues i Albert Costa, conservador de l'ETNO. "Hui es fa realitat un somni", ha començat Bofarull, qui ha explicat les dificultats i els obstacles que ha hagut de superar per a poder realitzar una exposició sobre muixerangues. "No em vaig rendir i vaig començar a estudiar les muixerangues, sobretot les tradicionals, vaig fer diversos cursos i quan la federació i el museu van dir que anaven a fer una exposició sobre muixerangues vaig pensar: això és el que volia", ha explicat l'historiador.

"Hui estem molt contents i molt orgullosos de poder dir als valencians: ací teniu una part de la vostra història i del vostre futur perquè tingueu un major coneixement d'allò que va suposar en el seu moment les muixerangues i del que pot suposar en un futur", ha explicat el diputat responsable de l'àrea de Cultura de la Diputació de València, Francesc Xavier Rius.

Contingut de l'exposició

La construcció de figures i torres humanes en el context de la festa és una de les expressions valencianes més emblemàtiques. Representacions que s'identifiquen com a muixerangues i que a altres llocs coneixen com a Ball dels valencians.

Un fenomen que té en Algemesí la seua màxima expressió (de fet és Patrimoni Immaterial de la humanitat) però que és una tradició estesa pel territori valencià (fins i tot documentada al Cap i Casal), que malgrat que va anar minvant del paisatge festiu, va conservar-se o renàixer en altres pobles en els quals hui veiem muixerangues tradicionals com a part del ritual de les festes.

Encara que cada una d'aquestes muixerangues té particularitats i noms diferents (muixeranga, negrets, moixiganga, dansants i varetes), tots aquests grups festius comparteixen els aspectes essencials que les identifiquen: el ball burlesc, una música i indumentària específica i, per descomptat, fer torres.

Des de fa un temps existeix un fenomen de recuperació pel que fa a la creació de noves colles muixerangueres que amb formes de l'associacionisme contemporani troben en les muixerangues tradicionals un model a seguir. Una tradició que s'expandeix i, inevitablement, canvia, es renova i actualitza i on les dones participen, per fi, en igualtat. Ara més que mai, cal adonar-se del seu valor com a patrimoni cultural i festiu

La mostra vol aproximar a l'espectador a aquest fenomen polièdric que junta tradició, noves formes d'associacionisme, festa, ritual i una forma d'entendre la identitat dels valencians. A més, es pretén generar un discurs didàctic sobre els codis i intencions que hi ha darrere de la construcció de les figures i les torres humanes de les muixerangues. Mudades amb uniformes de colors vius, exhibiran les seues habilitats buscant l'aprovació del públic. Il·lusió, esforç, patiment, nervis i alegria que acabarà fent-se protagonista de la festa.

Què hi podem veure?

La mostra es compon de 8 seccions. Les tres primeres mostren les muixerangues com a col·lectius humans agrupats al voltant d'una tasca atractiva pels seus membres que gaudeix de gran tradició i que darrerament s'ha vigoritzat amb l'aparició de noves agrupacions lligades a components no religiosos que aposten per la recuperació d'una manifestació singular i pròpia dels valencians i valencianes. En elles, l'espectador coneixerà el treball que es desenvolupa en aquestes entitats. Un treball que necessita mecanismes de participació i estructures organitzatives, i alhora de cohesió grupal i relacions estretes entre els membres, per fer torres segures.

Les altres seccions mostren la trajectòria de les "muixerangues tradicionals", entitats que s'han mantingut de generació en generació i que s'assemblen entre elles. Aquest grup està format per la Muixeranga d'Algemesí, els Negrets de l'Alcúdia, la Mojiganga de Titaigües, els Dansants de Peníscola i el ball de Varetes del Forcall. En totes elles s'incideix en els quatre elements que caracteritzen aquestes agrupacions tradicionals: la vessant burlesca, la component religiosa, i els elements coreogràfics i acrobàtics.

La mostra està precedida per l'escultura Al·legoria de l'artista Artur Heras, una composició que representa la torre muixeranguera des d'una visió minimalista geomètrica inclús industrial, combinada amb el remat d'una figura dinàmica, més figurativa i barroca.

 

Destacats