Han passat ja cinc anys des que José Luis Pérez Pont guanyara amb el seu projecte la direcció del Consorci de Museus. En aquest temps, el Centre del Carme s'ha consolidat com l'espai favorit dels valencians i les valencianes. Moltes han sigut les seues exposicions que han revolucionat la cultura i cada dia des del propi Consorci treballen per a continuar acostant la cultura a tots els públics i cada vegada més a tots els territoris.
Ja és oficial que el Consell General del Consorci de Museus t'ha renovat per altres cinc anys com el seu director Què significa per a tu aqueixa renovació de 5 anys?
Estic molt agraït per la confiança i content de tindre l'oportunitat de continuar impulsant un model que hem posat en marxa durant aquests 5 anys i que ara tenim l'oportunitat que s'aferme i puga anar creixent i estenent-se quant al treball que es fa i a l'extensió territorial que pot arribar a aconseguir.Quin balanç fas d'aquests cinc anys del Consorci de Museus en els quals el Centre del Carme s'ha convertit en una referència gràcies a la teua gestió?
El balanç és positiu, era un repte partir d'una institució cultural que estava pràcticament parada, que tenia poca utilitat social i que prestava poc suport al sector artístic i cultural de la Comunitat Valenciana. El repte era que la institució realment fóra útil per a vertebrar culturalment el territori. I d'altra banda, que mostrara i que servira de plataforma per a visibilitzar el treball del món de l'art valencià, però també donar suport a altres àmbits de la cultura contemporània i també de l'art clàssic, recuperar figures de l'art clàssic valencià que ha sigut un dels objectius en aqueix camp. D'altra banda el Centre del Carme tenia una identitat difusa i hem aconseguit centrar el marc de treball de la institució, definir bé els objectius i generar tota una bateria de projectes i de continguts, molts d'ells a través de convocatòria pública, que ha sigut un altre dels elements claus en aquest nou model de gestió. A més d'aconseguir que el Centre del Carme cobrira aqueix espai que en el mapa museístic de la Comunitat Valenciana i de la ciutat de València en concret no estava cobert, que era el camp de la cultura contemporània i de la creació última.Creus que has aconseguit posar en el mapa al Centre del Carme als valencians que, per desconeixement, no ho coneixien?
Hem aconseguit que milers de valencians s'acosten al Centre del Carme, que coneguen aquest espai com a element patrimonial que forma part de la història de la ciutat i en el qual se solapen capes de referències arquitectòniques i d'èpoques diferents. I d'altra banda, hem fet que la cultura contemporània siga accessible a tots els públics i aconseguir fer cues per a veure exposicions d'art contemporani és una cosa que no succeeix habitualment, de manera que crec que hem complit tots dos objectius. Posar en valor l'espai de l'enclavament patrimonial i, d'altra banda, fer que la cultura contemporània siga un motor d'agitació cultural i que trobe connexió amb la ciutadania.Com es viu i s'ha viscut el gran èxit d'exposicions del CCCC que imagine que inicialment no tenien unes expectatives de tantes i tantes visites?
La resposta del públic sempre és un misteri, nosaltres no treballem perseguint un volum de visitants, sinó amb l'objectiu que la institució siga útil a la ciutadania i complisca amb la missió i amb el servei públic que té encomanat, per tant, partint de programacions culturals de qualitat, el que fem és fer accessible aqueixa creació contemporània última a tota mena de públics i treballar per a la ciutadania i no sols per a especialistes.Quins seran els pròxims reptes així més destacats d'aquesta casa en aquest cas la teua segona etapa, aquests pròxims ja 5 anys?
Volem continuar treballant en la línia d'acció que hem obert, lògicament, per a continuar aprofundint en ella. I hi ha qüestions bàsiques a nivell d'extensió territorial de l'acció del consorci, amb l'objectiu d'arribar no solament a les capitals, no solament a nombrosos municipis com ja estem fent ara a través de diferents programes, sinó també arribar a zones rurals. I contribuir amb això a aqueixa acció contra el despoblament i aqueix suport a àrees geogràfiques del nostre territori a les quals habitualment no arriba una oferta cultural d'aquestes característiques i des del consorci ens agradaria poder generar aqueix impacte en aqueixos territoris.I si fóra possible estaria molt bé que el Consorci tinguera una presència física pròpia a Alacant i a Castelló, perquè això ens permetria poder implementar el model de treball que estem duent a terme a través del Centre del Carme, que en definitiva s'ha convertit en un laboratori en el qual des del Consorci experimentem noves metodologies, nous projectes, noves formes de participació i de desenvolupar iniciatives que només podem fer ací perquè és un espai que es dirigeix des de la pròpia institució, però en altres museus i centres d'art no podem fer-ho igual perquè no tenim la capacitat de prendre aqueixes decisions, de manera que ens agradaria en aquest període que el consorci van tindre una presència física a Alacant i a Castelló.
Hem llegit que hi ha possibilitat que el Centre del Carme pot tindre el seu propi espai a Alacant, és viable, o imminent?
Aqueix és un objectiu que en principi la Generalitat no té espais propis a Alacant, de manera que està condicionat a una col·laboració amb Diputació i Ajuntament que són els qui a Alacant tenen espai propi, de manera que hi ha línies de diàleg obertes amb l'Ajuntament, però no s'ha formalitzat de moment cap decisió. No hi ha realment cap línia concloent en aqueix sentit i bo, és una cosa que està obert al treball i al desenvolupament.En què consistirà l'Observatori de les Arts Visuals, quin ha de ser la seua principal funció? I l'oficina de l'artista?
Volem continuar aprofundint en la implantació de les bones pràctiques en la Comunitat Valenciana, en les institucions culturals, en la pràctica de la cultura i en particular, de les arts visuals. I en aqueix sentit, ens agradaria impulsar de la mà de les associacions professionals i del sector un observatori de les arts visuals perquè hem detectat també, per descomptat, la necessitat d'estar en constant observació i millora. L'Observatori haurà de constituir-se de la mà de les associacions professionals i dels representants del sector, de manera que el que farem serà impulsar línies de treball que hauran de ser definides en aqueix moment, és a dir, no partirem amb un full de ruta, sinó que aqueix full de ruta es construirà amb el diàleg i la participació dels agents actius del sector, de manera que no tenim un full de ruta previ, sinó que l'objectiu és que aqueix full de ruta es construïsca amb la participació.Després, d'altra banda, eixa oficina de l'artista o com vulga que finalment es cride, l'objectiu serà d'acompanyament als creadors, artistes, comissaris, gestors, les persones que desenvolupen el seu treball en l'àmbit de la Comunitat Valenciana, en l'àmbit de les arts visuals. Durant aquests anys hem detectat que en el camp de la professionalització hi ha un camí per fer, perquè molts professionals amb els quals hem treballat han necessitat un assessorament per part del departament el nostre d'administració de com fer una factura, és a dir, qüestions molt bàsiques que no saben realment com gestionar i que nosaltres, lògicament, hem secundat durant aquest temps. D'aquesta manera, l'Oficina pot oferir aqueix suport i un assessorament en matèries de tots els tipus, en matèries que el que ajudaran és justament a reforçar la professionalització perquè al final no pots estar exercint un treball en un àmbit professional sense saber com has de gestionar-te, sense saber si t'has d'aplicar o no l'IVA, sense saber com la desgravació l'apliques després i et desgraves aquelles despeses corresponents a la teua activitat.
En aquesta pandèmia el Centre del Carme s'ha transformat, ha fet una promoció virtual que en aquest cas ha sigut finalista. Esperaves acabar finalista en aquests premis?
La veritat és que quan vam fer aqueix treball en ple confinament i el vam posar en marxa a una velocitat rècord, tota una resposta davant una situació inesperada per a tots de confinament. En un context històric desconegut, treballem des del primer minut amb l'objectiu no d'aconseguir premis, que això ha sigut una cosa inesperada, sinó que la cultura i la institució continuara prestant un servei públic de qualitat, no presencialment perquè no era possible, però sí a través de les eines digitals, que era el que en aqueix moment teníem com a possibilitat. De manera que, a partir d'ací vam posar el talent de molta gent a treballar i el treball de moltes persones perquè això fóra una realitat en un termini de 60 dies aproximadament de confinament i desenvolupem 80 accions culturals, traiem convocatòries públiques, vam fer de tot per a, d'una banda, continuar fent costat a la ciutadania i que la cultura arribara a les llars. D'altra banda, perquè el sector professional continuara tenint eixides. De fet, en 2020 tirem avant 8 convocatòries públiques i seleccionem 153 projectes artístics amb més de mig milió d'euros de dotació per a donar suport a aqueixos projectes, de manera que és evident que la situació és complicada per al sector, però en la mesura de les nostres possibilitats sempre hem fet el que era a la nostra mà per a fer costat al sector i al públic.
En l'actualitat teniu una exposició d'un fotògraf molt destacat, Martín Parr. Què està transmetent als visitants de l'exposició i quina evolució està prenent aquesta exposició després d'estos mesos?
Està exposada fins al 6 de juny. Feia més de 20 anys que Martín Parr no tenia una gran exposició a Espanya des de la qual va tindre en el Reina Sofia i bo, era l'oportunitat de mostrar a València el treball d'un fotògraf, un artista que no havia tingut mai una exposició a la Comunitat Valenciana i, bo, la resposta del públic ha sigut magnífica, és un fotògraf molt conegut d'una banda, però molt desconegut per una altra. Ha sigut, d'una banda el gaudi dels especialistes, dels professionals de la fotografia, i de la gent, que s'han trobat amb les seues obres en viu i en directe, d'una gran qualitat i amb un nombre important d'obres en l'exposició, i d'altra banda, la ciutadania ha descobert, una part del públic ha descobert, un fotògraf, un creador que no coneixia però que connecta perfectament i que té un discurs visual fàcil, accessible, incisiu... I que té aqueix component crític, alhora que té la part suau de l'humor.Com ja és una tradició amb vosaltres, tots els anys, feu una exposició que us vincula al món de les falles, enguany les falles no s'han viscut al març. Heu notat una bona resposta del públic, malgrat no tindre falles en el mes típic de març?
La resposta vinculada a les exposicions de falles és que ,a més enguany hem incrementat la nostra aposta, no podíem fer la instal·lació experimental que fem com a falla en el centre del Carme no s'ha fet, igual que no s'ha fet en la resta de la ciutat, però el que hem fet ha sigut donar suport a una segona opció expositiva que era mostrar el treball dels artistes creadors de la falla infantil de l'Ajuntament de manera que amb Ceballos i Sanabria obrim també una línia possible de col·laboració amb aqueix àmbit i hem continuat donant suport a la col·laboració amb l'artista que dissenya la falla gran de l'Ajuntament, que en aquest cas és Dulk. Ell ha fet un treball magnífic a la sala, un treball immersiu que a més té el component d'anàlisi i de crítica i de reflexió sobre la contaminació i la degradació d'un espai natural protegit com és l'Albufera. Crec que ambdues es complementen. I ha sigut l'únic punt a la ciutat durant aquest temps de les festes de març, en el qual s'ha pogut veure ninots. I el públic ha respost fent cues per a veure les exposicions, però no solament aqueixos dies, sinó que tots els dies de la setmana el Centre del Carme rep nombrosos visitants i el cap de setmana especialment ací hi ha una major afluència de públic.També heu estrenat un programa de ràdio, Com naix aquesta iniciativa?
Ens sembla una proposta interessant perquè ajuda a reforçar el nostre desig de comunicar-nos en una institució cultural que a mesura que l'entenem no és un espai quiet, és un espai en moviment i aqueix moviment té moltes direccions i moltes accions. Aquest projecte forma part de tota una nova fornada de projectes que posem en marxa en 2021. Un és CCC Ràdio, un altre és CCC Music Lab, que és un projecte en el qual estem treballant per a posar en marxa una incubadora de projectes en l'àmbit de la música i de les discogràfiques per a fer costat a joves talents, a joves que estan despuntant, que volen iniciar una trajectòria professional en el món de la música, de manera que ací generem una altra línia amb gent molt jove i la ràdio era una experiència que ens abellia. Sempre hem tingut, des que jo vaig començar ací la gestió, una col·laboració estreta amb ràdios, amb Cadena Cer, amb Onda Cero, CV radie, amb Ràdio Nacional, etc. Perquè això, amb diferents emissores de ràdio hem tingut sempre una col·laboració estreta i els hem convidats a fer programes amb Plaza Radio, fer programes en directe des del Centre del Carme és una cosa que sempre ens ha agradat perquè ens sembla que és una manera de difondre el món i també que l'experiència de la ràdio tinga la vivor d'anar directament als espais on succeeix la cultura, en aquest cas en el Centre del Carme. De manera que ens va semblar interessant l'impulsar una proposta de ràdio pròpia que es retransmet a través de Facebook Live i de Youtube. De manera que succeeix en directe, pot haver-hi públic present a la sala Refetor, es retransmet en streaming, però alhora es queda gravat i es genera també un arxiu en el qual van passant per entrevistes i participant en els programes, no solament artistes i professionals que estan participant en la programació del centre del Carme, sinó també altres agents culturals de la Comunitat Valenciana, que són convidats a participar en el primer programa que desenvolupem la setmana passada. A part d'Arquilecturas que s'ocupa de la mediació cultural del Centre del Carme a través de la convocatòria, també va estar convidat Tonino i List Dust. I bo, perquè arranquem el projecte, aquest divendres hi ha un nou programa i continuarem avançant en aqueix camí.En l'Observatori de la Cultura d'Espanya heu aconseguit el número 1. Com valores ocupar el primer lloc?
Sí, aqueixa és la valoració que fan els professionals de les institucions culturals a la Comunitat Valenciana i situen al Centre del Carme com la institució insígnia, de manera que si tenim en compte que en 2018 el Centre del Carme encara no apareixia o apareix per primera vegada tímidament, hem aconseguit fer un treball en aquests 5 anys que sense pretendre la rellevància, sinó el fer una bona faena i prestar un servei de qualitat i de fer costat al sector, hem aconseguit que això connecte a més amb els professionals i que a nivell estatal es valore perquè aqueixa valoració el bo és que ve d'un ventall enorme de professionals de tot el territori de l'estat espanyol i això fa que el treball que des d'ací estem fent que a vegades no tenim perspectiva per a analitzar, està sent ben valorat, ben rebut i ben considerat. Va haver-hi un temps en el qual venia gent a visitar exposicions i hem d'anar progressivament recuperant quan passe la pandèmia serà més fàcil, lògicament, però hem d'anar recuperant aqueix motor d'atracció, perquè si alguna cosa hi ha en la comunitat, en el nostre territori, és una enorme potència creativa i molta gent que té la capacitat de fer coses i hem de tindre també institucions capaces de mostrar i projectar aqueix treball, perquè és la forma en la qual podem projectar les trajectòries dels seus artistes.El Centre del Carme, des que va reobrir òbviament després de l'estat d'alarma no ha parat de rebre visites, que és també un fet important. En aquests moments en els quals sembla que la pandèmia està cap a una tendència més relaxada a la Comunitat Valenciana, perquè lidera a la baixa la incidència acumulada. Quines previsions teniu en el Centre del Carme de cara als pròxims mesos?
En realitat nosaltres no hem deixat de programar res. Hem continuat fent concerts, recitals, cicles de performances, conferències, presentacions de llibres,... No hem deixat fer res, la qual cosa hem fet ha sigut fer-ho tot ateses les restriccions i les indicacions de les autoritats sanitàries. Igual abans féiem un concert i venien 3000 persones i ara podien vindre 120 i amb les últimes mesures vénen 150 en el claustre a l'aire lliure, de manera que no hem deixat de fer les coses, la qual cosa hem fet ha sigut continuar fent-les reduint aforaments, és a dir, tenint les restriccions sanitàries i totes les indicacions que ens han arribat i implementar el streaming perquè, a més dels qui podien presencialment participar d'aqueixa activitat, uns altres des de casa i des de qualsevol lloc podien també gaudir d'ella, de manera que no hem en realitat deixat de fer res, és a dir, la qual cosa hem tingut, és bo, molta cura a aplicar totes les mesures.Com han anat les visites en aquests mesos comparat amb l'antiga normalitat?
Des que va començar enguany, hem notat un increment progressiu de visitants i una resposta de públic molt important, estem realment en xifres de visitants bastant considerables. En 2019, el mes d'abril va tindre 26.845 visitants. En 2021, en el mateix mes, 22.765. De manera que, en realitat la diferència són 4000 visitants, el mes d'abril de 2019 que era vida normal i 2021 que és una vida en pandèmia. De manera que crec que des del Centre del Carme hem aconseguit recuperar quant a xifres de visitants una situació sense ser encara normal amb les restriccions i amb totes les condicions. I hem posat en marxa des de fa menys de dues setmanes uns equips de depuració d'aire amb un tractament especial covid. De manera que, en cadascuna de les sales d'exposicions hi ha un equip que està purificant l'aire i que estan netejant-lo de possibles virus, bacteris, etcètera, de manera que això, bo no és una panacea, però per descomptat contribueix a garantir condicions de cultura segura.I ja per a acabar, una de les teues reclamacions ha sigut que el Consorci de Museus necessita més personal. No sé si amb aquesta renovació tindràs increment de personal en l'equip del Consorci.
Perquè en l'últim mes es van incorporar dues funcionàries de la Generalitat amb una adscripció al Consorci de Museus i està previst un increment de 4 llocs més de treball que no sabem exactament quan arribarà, però esperem que dins d'enguany. Està autoritzat amb un increment de massa salarial, per tant del Consell, de manera que això d'una banda. D'altra banda, està pendent d'autorització cobrir temporalment les places que estan vacants per malaltia, per finalització de contracte o per diferents motius. Hi ha diverses places que estan vacants, que necessitaríem que es cobriren temporalment, mentre que ixen a concurs i d'altra banda han d'eixir a concurs les places de l'oferta pública d'ocupació 2017 que amb la pandèmia es va retardar com s'ha retardat tot. I en els pròxims mesos haurien d'eixir aqueixes convocatòries perquè aqueixos llocs de treball passen de ser indefinits no fixos a ser fixos. De manera que seria una forma també de regularitzar els llocs de treball que té la institució i obrir-los també a concurrència pública.Encara així, hi ha un repte important i és que els consorcis i en concret el Consorci de Museus, s'hauria de nodrir segons els seus estatuts i segons la normativa legal vigent de treballadors que procedisquen dels propis ens consorciats. L'única institució que està complint amb això és la Generalitat, que té en aquest moment 3 treballadores en l'adscripció amb el consorci, però la resta d'ens consorciats, ajuntaments i diputacions d'Alacant, València, Castelló, fins al moment no han aportat cap treballador i és un objectiu, és un repte que hauríem de plantejar més seriosament perquè realment la institució puga funcionar millor justament perquè aqueix objectiu d'abast territorial de l'acció de la cultura puga ser més efectiu tenint recursos humans que ens ajuden a fer extensiva aqueixa acció cultural en tot el territori. Pensar que tot el desenvolupament que es fa, es fa amb el personal que està treballant ací en el Centre del Carme, que amb 10 persones estem programant més de 1250 activitats en 2020 i 84 exposicions. Això requereix com a resposta un reforç de personal per a realment poder fer bé aqueix treball, poder-lo fer en bones condicions i poder-lo fer millor i amb una extensió major. El nostre objectiu és treballar més i millor, però necessitem per a això més recursos humans, cosa que és en aquest cas justificat i raonable.