Les seues lletres i el missatge que transmetien van marcar un abans i un després en la seua terra. Joan Fuster va ser dels qui va deixar una gran petjada en el cor dels valencians pel seu compromís amb el valencià i la seua terra i tal dia com hui celebraria el seu 96 aniversari.
Nascut a Sueca el 23 de novembre de 1922, no s'havia criat en un món de lletres. La seua família era pagesa i el seu pare era tallista d'imatges i mestre de dibuix.
No obstant això, amb 21 anys va començar la seua formació universitària amb l'estudi de Dret en la Universitat de València (UV) i va iniciar-se, al mateix temps, en el món de l'escriptura.
Així, un any més tard, en 1944, va publicar el primer article en valencià, "Vint-i-cinc anys de poesia valenciana" en Las Provincias i a partir d'eixe fet, va connectar fortament amb la premsa. En concret, va codirigir la revista Verbo amb Josep Albi (entre 1946 i 1956) i va fer col·laboracions amb Levante, Jornada, València, Destino (Barcelona) i amb revistes catalanes que arribaven a l'estranger.
Malgrat això, el camp on més va destacar va ser el de l'assaig. Amb "El descrèdit de la realitat" (1954) i "Les originalitats" (1956) va demostrar la seua professionalització i domini de la llengua, però sobretot, un estudi i observació de la societat valenciana i un fort compromís amb ella.
Les seues idees crítiques i l'ús del valencià van ser els dos elements que van caracteritzar Joan Fuster i que es van trobar en una època difícil de postguerra, on una forta censura callava qualsevol reflexió o debat ideològic. El cas de l'escriptor no va ser diferent: va viure la pressió censuradora, la falta de mitjans, l'absència d'ambient cultural propici i el silenci dels mitjans de comunicació, segons l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.
Però alhora va guanyar ressò i ho va demostrar més que mai amb "Nosaltres, els valencians" (1962) on va distingir entre "valencians-catalans" i els "valencians-castellans". La resposta d'alguns sectors immobilistes valencians van ser les amenaces i en 1963 les Falles van acabar amb la cremà en efígie de Fuster.
L'11 de setembre de 1981, l'escriptor va sofrir un atemptat amb bomba en la seua casa que va causar importants destrosses a la biblioteca i a l'arxiu, un colp dur que evidenciava la petjada que va deixar en València. Però el seu compromís va seguir fort i dos anys després va impartir Història de la Llengua com a professor de la UV.
El mateix any va rebre la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya i en 1985 va ser investit doctor honoris causa per la Universitat de Barcelona i per la Universitat Autònoma de Barcelona. A més, va ser membre de l'Institut d'Estudis Catalans, de la Institució Valenciana d'Estudis i Investigacions, del Consell Valencià de Cultura, de l'Institut Valencià de Filologia i del consell assessor de la Biblioteca Valenciana.
Aixi mateix, va ser promotor i president d'Acció Cultural del País Valencià (1978) i president de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (1987-1991).
Joan Fuster va morir a Sueca el 21 de juny de 1992, al poble que li va veure créixer i que es va posar al mapa gràcies a l'ànima de l'autor. Com a reconeixement, el Consell li va concedir l'Alta Distinció al Mèrit Cultural de la Generalitat Valenciana un poc abans de la seua mort, en 1988.