Quins temes estaven presents en les creacions de les artistes espanyoles i portugueses entre el final de la dictadura i l'inici de la democràcia? Plasmaven estos episodis històrics? Hi havia una relació entre elles? L'IVAM respon a estes i altres preguntes sobre l'obra de 58 dones artistes de Portugal i Espanya en la seua nova exposició, 'El poder con que saltamos juntas', una proposta que no sols vol visibilitzar la seua figura, sinó també plasmar de manera didàctica l'aportació de totes elles al canvi democràtic.
La nova mostra de l'Institut Valencià d'Art Modern (IVAM) ja està oberta al públic, després de la seua presentació el passat 30 de maig de la mà de la seua directora adjunta, Sonia Martínez, de les comissàries Patricia Mayayo i Giulia Lamoni, i de la directora de projectes i relacions externes de la Fundació Banc Sabadell, Victoria García Córdoba, que van assenyalar que esta exposició està coproduïda amb el Centre d'Art Moderna – Fundaçao Calouste Gulbenkian i compta també amb la col·laboració d'Acció Cultural Espanyola (AC/E).
Cinc anys d'investigació
'El poder con que saltamos juntas. Mujeres artistas en España y Portugal entre la dictadura y la democracia' té el seu inici en 2019, quan l'IVAM i el Centre d'Art Moderna – Fundaçao Calouste Gulbenkian van voler descobrir les relacions entre Espanya i Portugal des d'esta perspectiva. Per a això, Mayayo i Lamoni, totes dues amb gran trajectòria en l'estudi del feminisme a través de l'art, van començar a treballar juntes en el comissariat.
"Ha sigut un treball realitzat amb plena col·laboració entre nosaltres, perquè teníem clar que calia tractar conjuntament l'obra de les artistes espanyoles i portugueses d'esta manera. Per a això, en estos anys hem consultat arxius, col·leccions d'artistes, hereus, museus públics, obres de col·leccionistes privats... una investigació molt intensa en la qual també ha sigut molt important la col·laboració amb les mateixes artistes que viuen", assenyala Mayayo.
El resultat ha sigut la selecció i mostra al públic de 186 obres datades entre 1960 i 1970, entre pintures, fotografies, dibuixos, collages, instal·lacions i vídeos, de creadores de tots dos països com Ana Hatherly, Ana Peters, Àngels Ribé, Aurora Valero, Ção Pestana, Concha Jerez, Elena Asins, Esther Ferrer, Eva Lootz, Fatima Vaz, Helena Almeida, Juana Francés, Lola Bosshard, Ángela García Codoñer o Soledad Sevilla. Algunes d'estes peces han sigut restaurades per a la seua exhibició en l'IVAM.
Segons les comissàries, les creadores espanyoles i portugueses partien d'una posició triplement perifèrica: en la societat i l'art del seu país, per ser dones; en l'escena artística internacional, per treballar des del Sud d'Europa; i en els relats del feminisme hegemònic, per no ajustar-se al model d''artistes feministes' establit en el món anglosaxó. No obstant això, els temes de la seua obra, estil i llenguatge eren diversos, igual que el seu acostament o no a la reflexió sobre la condició femenina o a l'agenda feminista.
"Esta exposició és una proposta, però no la primera ni l'última, que contribuïx a visibilitzar a dones artistes. El que és molt nou és esta exploració inèdita en la relació entre les artistes de tots dos països i la visió diferent de la seua obra. Moltes vegades posem l'accent en les obres que tenen una lectura feminista, però en este cas veiem que hi ha els qui van treballar pel moviment feminista i els qui no. Al final, vam mostrar per damunt de tot la diversitat en l'obra de totes estes dones", valora Patricia Mayayo.
Articulada en nou seccions, cada apartat pren el nom d'un adverbi o una preposició presents en la llengua espanyola i portuguesa: Quasi, A través, En, Des de, A prop, Ara, On, Entre i Més enllà. Com detalla Giulia Lamoni, el fil conductor són les cites, que antecedixen cadascuna de les seccions, de les Noves cartes portugueses de Maria Isabel Barreno, Maria Teresa Horta i Maria Velho da Costa, un text que inspira, així mateix, el títol de l'exposició i que qüestiona d'una forma complexa la condició de la dona en la societat portuguesa de l'època.
Per a la seua companya Mayayo, esta mostra és "absolutament didàctica" en tres sentits: "Per a conéixer l'art fet per dones en este període, per a conéixer les relacions entre Espanya i Portugal i per a descobrir l'aportació d'estes dones artistes al canvi democràtic en tots dos països. És un acostament a l'obra, però també a tota la història del període".
Així, detalla que encara que no hi ha un punt definitiu, la investigació apunta al fet que "durant l'inici de la democràcia es van ampliar les relacions del moviment feminista portugués i espanyol" i que en tots dos països, que han tingut una evolució política similar -encara que a Portugal la Democràcia arriba per la Revolució dels clavells i no per la mort del dictador-, "les dones van tindre un paper bastant important en la transició democràtica".
Malgrat portar tants anys estudiant el moviment feminista a través de l'art, a Mayayo li continua sorprenent "que continua havent-hi molts noms de dones que no han tingut la visibilitat que mereixen", i assenyala que "esta és una aportació que, com la resta, va enriquint la mirada, però queda molt per fer".
L'exposició, oberta en el Centre Julio González fins al 29 de setembre, forma part del programa 'Portugal/Espanya: 50 anys de cultura i democràcia' promogut pels Ministeris de Cultura i Afers exteriors de tots dos països, un programa d'activitats culturals que es desenvoluparà entre 2024 i 2025.
