L'Institut Valencià d'Art Modern (IVAM) inaugura per partida doble l'exposició ‘Manolo Gil. Àlbum’, coincidint amb el centenari del naixement de l'artista valencià, i una relectura d'Ignacio Pinazo a càrrec de Societat Doctor Alonso el dijous 20 de febrer.
Durant la presentació, la secretària autonòmica de Cultura, Pilar Tébar, ha felicitat l'IVAM pel seu 36 aniversari així com “per la presentació d'estes dos interessants exposicions, especialment la de Manolo Gil, molt demandada pel públic, un artista reconegut que no podia faltar en esta celebració”.
Per part seua, la directora adjunta de l'IVAM, Sonia Martínez, ha destacat que “el llegat i transcendència artística de Manolo Gil (València 1925-1957) continua sent insuficientment conegut”. L'IVAM rendix així homenatge a un artista “culte i viatjat, amic de grans artistes com Manolo Millares o crítics com Vicente Aguilera Cerní, la prematura mort dels quals als trenta-dos anys va vindre a truncar un prometedor futur com a renovador de l'art espanyol”.
L'exposició, comissariada per Joan Ramón Escrivà, inclou 40 obres del creador valencià entre pintures, objectes i gravats, juntament amb 65 làmines inèdites de l'àlbum confeccionat per la seua viuda i també artista Jacinta Gil.
Segons el comissari, “la mostra s'estructura com una línia del temps concebuda a partir dels materials extrets de l'àlbum i mostrats en diàleg amb una selecció de pintures procedents de la col·lecció de l'IVAM i representatives de totes les etapes de la carrera de Manolo Gil”.
La mostra inicia el seu recorregut parant atenció als primers passos de l'artista (1945-1950) en la seua època de formació en l'Escola de Belles Arts de Sant Carles, on ja va destacar el seu esperit inconformista que li va impulsar a promoure la creació del Grup Z (1947-1950) a València, un dels primers col·lectius d'art d'avantguarda creats a l'Espanya de postguerra.
La segona part de l'exposició (1951-1953) incidix en les dos beques formatives que li van portar a viatjar a Roma, París i Londres. A la seua tornada a València en 1952, gràcies a la complicitat del dissenyador José Martínez Peris, rebrà l'encàrrec de realitzar dos grans murals per a l'Ateneu Mercantil (L'agricultura i La pesca), i un conjunt decoratiu per a la taverna Casa Pedro.
S'inicia així una llarga col·laboració entre el pintor i el decorador amb encàrrecs per a bars, hotels i locals d'oci en els quals els dos aplicaran les seues investigacions plàstiques més arriscades.
L'exposició prosseguix amb els seus ‘monstres plàstics’, una iconografia mitològica ancorada en arquetips que naix en 1954, caracteritzada per formes entrellaçades, deformades i l'ús de colors àcids.
La mostra finalitza en els anys 1955-1957 quan Manolo Gil entra en contacte amb Jorge Oteiza. Fruit de la trobada naix una important relació epistolar de caire teòric entre els dos artistes i un creixent interés de Gil per endinsar-se en el món de l'abstracció.
En 1956 va promoure, al costat del crític d'art Vicent Aguilera i Cerni, la creació del Grup Parpalló a València. En 1957, l'artista va posar en marxa el seu Laboratori de formes, una ambiciosa investigació purament abstracta a través d'una àmplia sèrie de reflexions teòriques, pintures i collages que va quedar interrompuda per la seua prematura mort el 31 d'agost d'eixe any.
Donació Manolo Gil
Sonia Martínez ha destacat també que entre 1992 i 1995, l'IVAM va incorporar a la seua col·lecció “un nodrit fons de més de tres-centes obres de Manolo Gil entre pintures, dibuixos, gravats i objectes escultòrics”. Este important grup d'obres, en la seua majoria donat al museu per Jacinta Gil, és representatiu de totes les etapes del creador, i convertixen a l'IVAM “en el centre de referència per a l'estudi de l'obra de l'artista valencià”.
Al costat d'estes obres, la Biblioteca i Centre de Documentació del museu va ser també obsequiada amb la donació d'un àlbum -el germen d'esta exposició- de més de dos-centes pàgines confeccionat per Jacinta Gil, que documenta minuciosament tota la trajectòria artística de Manolo Gil.
L'àlbum reunix una selecció de dibuixos inèdits que es mostren per primera vegada en esta exposició, al costat de xicotets catàlegs, escrits i documents del període comprés entre 1947 i 1971.
Retrats (o si jo fora). Societat Doctor Alonso
L'IVAM proposa per a l'any 2025 posar en diàleg l'exposició ‘Pinazo: identitats’ amb tres artistes contemporanis. Cada un d'estos creadors intervindrà en una de les seccions que conformen l'exposició: ‘identitats’, ‘anonimats’ i ‘absències’.
La primera intervenció és a càrrec de Societat Doctor Alonso, la companyia formada per Tomás Aragay i Sofía Asencio, i se centra en la secció ‘identitats’ per a revisar al Pinazo més retratista. Durant la presentació, en la qual han participat Sofía Asencio i Joan Forner, han explicat que Retrats (o si jo fora) és el títol del projecte que presenten el qual indaga en la idea d'identitats múltiples a través del cos d'una mateixa persona, la mateixa ballarina Sofia Asencio.
L'artista visual, fotògrafa i investigadora Sofía Alemany serà l'encarregada del segon diàleg amb les obres de Pinazo en la secció ‘anonimats’. Mentres que la tercera i última part de la mostra, dedicada a les ‘absències’, serà intervinguda amb una proposta del valencià Manuel Bellver.