L'Institut Valencià d'Art Modern (IVAM) ha donat un pas significatiu per a consolidar i expandir el seu patrimoni artístic amb l'adquisició de trenta obres durant l'edició d'ARCO 2026. Esta important compra no només representa un ferm suport a la fira d'art més rellevant d'Espanya, sinó que també subratlla el compromís del museu amb la diversitat i la inclusió, especialment pel que fa a la visibilització de les dones en l'àmbit artístic.
Les noves incorporacions a la col·lecció de l'IVAM reflectixen una estratègia curatorial orientada a la recuperació de figures històriques essencials de l'art espanyol, la valoració d'artistes que exploren oficis i sabers tradicionals, i l'impuls a creadores vinculades al context valencià. De les 30 obres seleccionades, 19 corresponen a dones artistes, la qual cosa evidència una clara direcció cap a l'equitat de gènere en els fons del museu.
La llista d'artistes les obres dels quals han sigut adquirides és diversa i abraça diferents generacions i estils. Inclou a Laura Palau, Juan del Junco, Elena Blasco, Patricia Gadea, Javier Garcerá, Eva Lootz, Tania Candiani, Inma Femenía, Isabel Villar, Ana Teresa Barboza, Ana Peters, Esther Boix, Marinella Senatore, Luciana Novo, Nils-Udo, Marina González, Lara Ordóñez, Cristina Mejías, Sandra Monterroso, Noemi Iglesias Barrios, Francis (Pitti) Bartolozzi Sánchez, Álex Francés i Lola Bosshard.
Estes adquisicions foren formalment aprovades pel Consell Rector de l'IVAM en una sessió extraordinària celebrada el passat dimecres, 4 de març, en el marc de la pròpia fira ARCO. La reunió estigué presidida per la consellera d'Educació, Cultura i Universitats, Carmen Ortí, la qual cosa ressalta la rellevància institucional d'esta iniciativa. La qualitat i varietat de les propostes presentades en ARCO 2026 permeteren a l'IVAM realitzar una selecció molt diversa, dissenyada per a enriquir els seus fons en àrees prèviament poc representades o inèdites. Les obres provenen de galeries tant nacionals com internacionals, destacant la participació de les quatre galeries d'art valencianes presents en esta edició.
Focus en sabers no hegemònics i el territori
La directora de l'IVAM, Blanca de la Torre, ha explicat la visió darrere d'estes noves incorporacions, assenyalant que les adquisicions “posen el focus en una nova línia de la col·lecció del museu centrada en la importància dels oficis, associades al territori i a la recuperació del vernacle des dels llenguatges contemporanis.” Esta estratègia busca integrar perspectives que tradicionalment han estat al marge dels discursos artístics dominants.
De la Torre també emfatitzà la importància de reparar carències en la col·lecció, mencionant la inclusió d'una peça de Nils-Udo, reconegut com un dels pioners del Land Art i l'art ecològic europeu des de la dècada de 1970. A més, s'ha buscat un equilibri generacional, incorporant obres d'artistes joves, de mitja carrera i figures amb trajectòries consolidades.
Dins d'esta línia de diàleg amb materials i coneixements no hegemònics, es troben artistes de projecció internacional, amb un èmfasi particular en Llatinoamèrica. Entre elles figuren Luciana Novo, Sandra Monterroso, Ana Teresa Barboza, Marinella Senatore i Tania Candiani, qui a més prepara una exposició individual en l'IVAM per al mes d'abril. En l'àmbit nacional, el museu ha adquirit una peça de Cristina Mejías, el treball de la qual explora els sabers menors transmesos oralment; una instal·lació de Marina González Guerreiro que aborda la poètica de les cures; i una obra de Noemí Iglesias Barrios, que recupera la tècnica ancestral d'elaboració manual de flors de porcellana.
Impuls a les creadores valencianes
El compromís de l'IVAM amb l'art local és una prioritat. Blanca de la Torre ha subratllat que el museu “no solament aposta pel context valencià comprant artistes valencians, també és important incloure artistes que no han nascut a València però que han desenrotllat les seues carreres en el territori i per als que el context valencià ha sigut important per a desenrotllar les seues carreres”.
Entre les creadores valencianes o afincades en la regió, destaquen Laura Palau, el discurs multidisciplinar de la qual es nodrix del coneixement rural de la seua infància, i Lara Ordóñez, el treball de la qual explora l'àmbit domèstic i la persistència de l'herència cultural. L'escultura i la pintura valencianes, pilars fundacionals de l'IVAM, també es veuen reforçades en l'adició d'obres dels valencians Alex Francés, Javier Garcerá i Imma Femenía. Estes adquisicions, segons De la Torre, “aposten per recolzar la creació contemporània en el nostre context geogràfic”.
Referents històrics i noms imprescindibles de l'art espanyol
La col·lecció de l'IVAM s'enriquix amb la peça 'Bambú, fulles de palma. Lanzarote', 2022, de l'alemany Nils-Udo, un referent del Land Art. Esta obra no només reforça les línies d'investigació del museu, sinó que també connecta amb el concepte de “Museu Amfibi”, una idea que proposa un museu dins d'un altre museu, explorant la relació entre l'art i l'entorn natural.
Un dels objectius centrals de l'IVAM ha sigut completar la seua narrativa històrica de l'art. En este sentit, la incorporació de l'obra de Francis (Pitti) Bartolozzi Sánchez és crucial per a enfortir els discursos del museu sobre el període d'entreguerres i per a visibilitzar el paper fonamental de les dones artistes en la construcció de la modernitat espanyola. En l'àmbit de la fotografia, se suma l'obra de Juan del Junco, un artista que s'inscriu en la tradició de la fotografia conceptual de les dècades de 1960 i 1970.
Un capítol significatiu d'estes adquisicions es dedica a autores fonamentals per a comprendre l'art espanyol del segle XX. Obres d'artistes de sòlida trajectòria com Lola Bosshard, Ana Peters, Esther Boix i Pons, Patricia Gadea i Isabel Villar s'integren als fons de l'IVAM. Esta acció representa “un merescut reconeixement a la carrera d'estes dones que, igual que altres artistes espanyoles de la seua generació, deu ressituar-se en el lloc central del relat que la historiografia del segle XX les apartà”.
Lola Bosshard jugà un paper essencial en el sorgiment del primer minimalisme a Espanya entre 1966 i 1967. S'afig també una obra icònica d'Ana Peters, titulada 'Victoria', que qüestiona els estereotips estètics i socials femenins amb un llenguatge pròxim al Pop Art i que fon part de la considerada primera exposició feminista a Espanya. La figura d'Isabel Villar és clau per a entendre l'evolució de la pintura figurativa espanyola en les últimes dècades del segle XX, mentre que Esther Boix i Pons, pintora vitalista i compromesa, integrant d'Estampa Popular, utilitzà el seu art com a ferramenta de posicionament polític i social. Finalment, la nòmina de creadores es tanca amb Patricia Gadea, de qui s'adquirix una gran pintura caracteritzada per una iconografia rica en personatges de tebeo, grafismes escolars, retalls publicitaris i consignes ideològiques.
Autores espanyoles contemporànies
En línia amb la recent adquisició d'obra de Concha Jerez, l'IVAM continua apostant per artistes espanyoles contemporànies com Elena Blasco i Eva Lootz. Elena Blasco desenvolupa una investigació contínua entorn de la ceràmica com a llenguatge escultòric i mitjà de pensament. De Eva Lootz, guardonada amb el Premi Nacional d'Arts Plàstiques en 1994, s'adquirix una escultura que aprofundix en el tema del llenguatge, un motiu recurrent en la seua obra des de finals dels anys huitanta.