Edu Imbernón, Luis Clemente, Nico Casal i Álvaro Monreal són els noms que donen vida a Imbermind, un innovador projecte musical que està marcant tendència en l'escena electrònica actual. Sense cenyir-se a etiquetes ni gèneres tancats, este quartet creatiu aposta per una fusió d'estils que dóna com a resultat un so genuí i vibrant. El seu àlbum debut, Never Ending, va veure la llum el passat 23 de maig en totes les plataformes digitals. Amb motiu d'este llançament, València Extra ha tingut l'oportunitat d'entrevistar-los per a conéixer el seu procés creatiu abans de la presentació del seu disc en la capital del Túria, que tindrà lloc el pròxim 23 de juny.
Què us porta a deixar de costat les vostres exitoses carreres individuals per a embarcar-vos en un projecte col·lectiu com Imbermind?
Edu: Per a mi és una visió que porta incubant-se des de fa molt de temps. Sempre he estat molt lligat al món banda, malgrat vindre de l'univers DJ. Quan va arribar la pandèmia, vaig trobar l'espai mental per a mirar més enllà del dia a dia i vaig decidir tirar cap avant amb este projecte. Eixe va ser el catalitzador.
Nico: Portava treballant puntualment amb Edu des de feia sis o set anys, component junts. Fa un parell d'anys em va cridar i em va dir que estava muntant alguna cosa amb Luis. Jo venia de molts anys com a compositor de bandes sonores, un treball molt solitari. De sobte estava treballant en equip, component amb uns altres... i això ha sigut increïble. Hem format una pinya tant a nivell personal com professional.
Com aconseguiu que influències tan diverses com la música cinematogràfica, el pop alternatiu i l'electrònica convisquen de manera natural en les vostres cançons?
Edu: El bonic d'este projecte ha sigut precisament això: que cadascun portava el seu bagatge i el seu món, i, encara que al principi va haver-hi friccions, va acabar tot encaixant. Ens hem partit la cara musicalment, però amb respecte i emoció.
Nico: No tenim etiquetes prèvies. No diem "sonarem aix
Què heu aprés els uns dels altres durant la creació de Never Ending?
Edu: Moltíssim. Ha sigut una convivència musical molt intensa. Presa de decisions constants, i el fonamental és que aqueixes decisions emocionen als quatre. Estic acostumat a treballar només, i este procés ha sigut més lent,
Luis: Ha sigut com anar construint l'amistat al mateix temps que el disc. No érem quatre amics que ja es coneixien, sinó que ens vam anar descobrint mentre creàvem. És una història bonica de respecte, admiració i creixement conjunt.
Hi ha discussions en el procés creatiu o tot fluix?
Luis: Clar que hi ha discussions, els quatre som productors! Però tot sempre des de l'amistat i el respecte. Discutim, però sumem.
Vostra primera gran posada en escena serà a Florida Park, a Madrid. Quines expectatives teniu del directe?
Edu: És el resultat d'un treball de dos anys. Florida Park no és un festival ni un concert a l'ús. Té una mica del meu món, el del club, però el portem a un altre nivell. Volem emocionar, que es veja que hi ha humans darrere. Hi haurà coristes, acció en escena, moltes capes...
Luis: Sempre que componíem una cançó ens imaginàvem com seria en directe. Això és la materialització de tot això.
I el 23 de juny, presenteu a València. Què significa tocar a casa?
Edu: València és la meua casa, i Marina Beach és un espai molt especial. Per a eixe dia estem muntant alguna cosa ad hoc, amb un escenari que s'instal·larà per a l'ocasió, un disseny de llums específic... A més, probablement tocarem alguns remixes que hem fet com Imbermind en els últims dos anys.
Descriviu la vostra música com "una fi de festa interminable". Creieu que això connecta amb la mena d'experiències que busca el públic hui?
Edu: Totalment. Volíem que la intensitat no arribara al final, sinó que estiguera present des del primer minut. Que la gent s'emporte una sensació de connexió profunda durant tot el concert, no sols en un moment puntual.
Com veieu l'escena musical a València?
Edu: Ha crescut moltíssim. Com a promotor, porte veient-ho des de fa 13 o 14 anys. El turisme ha obert moltes possibilitats. La ciutat ha passat per cicles durs, però ara hi ha moltes alternatives, promotors de tots els gèneres i, el més important, hi ha públic per a tot. València viu un moment dolç i això es nota des de fora. És una ciutat top per a fer coses culturals.