La companyia Laestal presenta els pròxims 30 i 31 de maig, en el marc de la Mostra de Teatre Emergent de La Rambleta, ‘Heroidas’, un espectacle multidisciplinari que combina música, teatre i poesia per a oferir una relectura contemporània i emotiva de les ‘Cartes de les heroïnes’ del poeta romà Publio Ovidio. Una proposta lírica i teatral que tendix un pont entre els mites clàssics i les veus silenciades de les dones actuals.
Escrites al segle I aC, les ‘Heroidas’ d’Ovidi donen veu a les esposes i amants dels herois de la mitologia clàssica. Dones que esperen, que cremen de ràbia, que ploren l’absència, que criden de gelosia o reclamen la traïció. Ariadna plora l’abandó de Teseo després d’ajudar-lo a véncer el minotaure. Dido escriu a Eneas, que la deixa enrere malgrat les seues promeses d’amor. Medea llança el seu dolor contra Jasón, qui la repudia per a casar-se amb una altra. Penèlope, fidel i eterna, teixix i desteixix el seu teler mentre espera el retorn d’Ulisses.
Les seues històries, encara que nascudes fa més de dos mil anys, continuen ressonant amb força en el present: aquells monòlegs que naixen de l’abandó, la injustícia o la ràbia resulten recognoscibles i pròxims. Les seues veus, en realitat, són les nostres.
Conscients d’eixe paral·lelisme, Laestal va convidar dones actuals a escriure, de manera anònima, missatges ficticis dirigits a qui els van fer mal. El resultat: els ecos entre eixes cartes contemporànies i les de les heroïnes clàssiques s’entrellacen amb una precisió que parla de com el dolor femení ha sigut, i continua sent, una constant silenciada al llarg de la història.
L’eix temàtic de ‘Heroidas’ es vertebra al voltant del maltractament i la violència que han patit —i encara patixen— les dones, en totes les seues formes. Són crits llançats des d’illes antigues que hui sonen en llars, xarxes socials o carrers. Crits que continuen sent ignorats, que no sempre troben escolta o reparació.
L’espectacle combina peces per a soprano, baríton i piano amb escenes i monòlegs teatrals. Les paraules d’Ariadna, Medea o Helena es reflectixen en àries immortals de Händel, Mozart o Puccini.
Del mite a la realitat, de la història a l’ara, de l’origen al present: les ‘Heroidas’ d’Ovidi travessen més de vint segles com a ecos de les veus de dones que reclamen justícia i igualtat. En les seues veus antigues reconeixem les nostres ferides modernes, i en el seu dolor, una poderosa crida a imaginar nous horitzons possibles.
Fitxa artística:
Dramatúrgia, soprano i piano: Marta Estal.
Baríton i piano: Giorgio Celenza.
Direcció d’escena: Álvaro Tato.
Disseny d’il·luminació: Carlos Carvajal.
Gravació i producció d’àudios: Fran García i Javier Ríos.
Realització audiovisual: Víctor Suárez.
Fotografies: Álex Gutiérrez i Olga Novillo.