La gira 2022 de Les Arts Volant incorpora activitats didàctiques al voltant de l'òpera

La sisena edició del projecte de difusió de la lírica en el qual col·labora la Diputació permetrà acostar la màgia de l’òpera a xiquets i xiquetes de 14 municipis valencians amb ‘El tutor burlat’

Guardar

Un moment de l'òpera ‘El tutor burlat’
Un moment de l'òpera ‘El tutor burlat’

L’òpera ‘El tutor burlat’ de Les Arts Volant, el projecte de difusió de la lírica dissenyat i realitzat per Les Arts, en el qual col·laboren la Diputació, la Generalitat i l l'Ajuntament de València, va iniciar la gira 2022 a Quatretonda, en la comarca de la Vall d’Albaida, amb una nova programació d’activitats al voltant de l’obra del compositor Vicente Martín i Soler.

La sisena edició de Les Arts Volant, amb el seu camió ambulant,  incorpora un complement didàctic a l’espectacle, amb la realització de tallers per a tots els públics, cas de ‘VestuArts’, que permet a xiquetes i xiquets de fins a 12 anys descobrir els secrets i la màgia que desprén el vestuari d’una òpera. Des del procés de disseny al de creació, els materials, les tècniques, els estils i el vocabulari propi.

El taller ‘Caracteritzat’ mostra la importància de l’ús de recursos molt diversos en la caracterització dels personatges que actuen sobre l’escena: elements de maquillatge, perruqueria i altres. O el taller ‘Òpera en construcció’, pensat per a públic adult, el qual tracta de posar en valor el treball de coordinació i estratègia dels diferents equips tècnics que treballen alhora en la construcció d’una òpera. També s’incorporen les xerrades prèvies a les representacions amb una breu introducció a l’inici de cada obra que tractarà de ressituar el context de la producció i introduir la trama i els personatges que hi seran presents.

La inclusió d’estes propostes suposa un pas endavant per a possibilitar  l’experiència operística més completa, a més de divulgar el món de la lírica i, en este cas, apropar a la ciutadania l’obra del valencià Vicente Martín i Soler, segons explica Jesús Iglesias, director artístic de Les Arts. L'obra adaptada al valencià per Enedina Lloris, amb direcció d'escena de Jaume Policarpo, es representarà a Albalat de la Ribera el 22 de juny, a La Granja de la Costera el 26 de juny, i a Manuel el 29 de juny.

Ja en el mes de juliol, arribarà a Serra el dia 2, a Yátova el dia 3, a Torrebaja el dia 6, a ‘València. Nit a Les Arts’ els dies 8 i 9, a Ròtova el dia 13, a Tavernes Blanques el dia 14, a Gestalgar el dia 16, a Quart de les Valls el dia 17, a Xirivella el dia 20 i a Chella el dia 24 de juliol.

Pel que fa a les novetats d’enguany, el diputat de Cultura, Xavier Rius, constata que "continua el compromís ferm amb Les Arts per a expandir l'òpera als pobles, ara amb una proposta didàctica que agradarà molt als més menuts i menudes". El diputat ha incidit en tota la projecció d'activitats musicals que duu a terme l'àrea provincial de Cultura pels municipis valencians, siga òpera, música clàssica o músiques del món, a més del tradicional suport de la Diputació a les bandes i a festivals de tota mena.

L’autor

Vicente Martín i Soler va nàixer a la ciutat del Túria l’any 1754. Valencià amb vocació primerenca i universal, es va traslladar a Bolonya a completar la seua formació amb el pare Martini, un dels teòrics de la música més importants del seu temps. Jove, il·lusionat i ple de passió meridional, va començar prompte els viatges que marcarien la seua carrera. A Madrid va compondre la seua primera òpera, Il tutore burlato, estrenada a la Cort. No va tardar en repetir els seus triomfs al teatre del Real Sitio de la Granja amb una versió castellana de la mateixa obra i amb diàlegs, que es va titular La madrileña.

L’èxit a la Cort li va servir de carta de presentació a Nàpols, on, en la cort dels Borbons italians, va cimentar una fama que li va fer posar la vista en la cort imperial de Viena. Hi va arribar l’any 1785 i hi va triomfar de seguida, tant que el mateix Mozart va incloure al seu Don Giovanni una melodia d’Una cosa rara, l’òpera més coneguda de Martín i Soler.

Reclamat pels mecenes més importants, el valencià va recalar a la Rússia de la tsarina Caterina II, la qual, fins i tot, va escriure versos dramàtics per a les seues obres, que es van estrenar als teatres imperials de Sant Petersburg. A Rússia va passar els últims anys de la seua vida, interromputs només per una breu estada a Londres. Però, per a l’art, continua sent el jove animós i viatger, ple de llum i aire fresc de primavera valenciana.

L’obra

El cavaller Don Lelio confessa al seu criat Anselmo el seu amor per Violante, pupil·la del seu amic Fabrizio, qui anhela casar-se amb ella pels seus diners, tot i que ella el menysprea. Don Lelio sol·licita cortejar-la i Fabrizio accedix de mala gana. Violante presumix de no creure en l’amor, fins que es troba amb Pippo, un pastor ric oriünd del seu poble. Els tres homes, cadascú per la seua banda, despleguen una sèrie d’intrigues, gelosia i enganys per a conquistar a la xica. Finalment, surt la flama entre Pippo i Violante, els quals, amb l’ajuda de Menica -la filla del tutor- se les componen per a donar una lliçó als altres dos pretendents. Tots es reunixen al final i canten al triomf de l’amor.

Arxivat a:

Destacats