En un moment especialment complicat per a les entitats culturals, Gemma Pasqual ha assumit la presidència del Micalet amb determinació, empenta i mirada feminista. Davant la pèrdua d’ajudes públiques i l’ofensiva contra la cultura pròpia, aposta per fer pinya, reforçar l’arrelament popular i obrir les portes a les noves generacions. Escritora i activista, també denuncia la memòria silenciada de les dones torturades al seu llibre Torturades.
Entres com a presidenta del Micalet en un moment especialment complicat. S’han perdut ajudes públiques. Què et va motivar a acceptar este càrrec i quin balanç fas fins ara?
El que més em va moure a acceptar-ho és que em van demanar que m’hi posara. Quan veus que fas falta, no pots dir que no. Ser presidenta del Micalet és un honor. Tenia el suport dels socis i de la Junta Directiva. I a més, jo ja havia estat vicepresidenta d’Escola Valenciana i d’Acció Cultural. En moments difícils, tinc experiència.
El balanç és positiu dins de la dificultat. Hem perdut ajudes i això fa molt mal a una entitat com la nostra, que viu de les quotes dels socis i del que genera.
Vam fer una crida, i la gent va respondre immediatament. Els socis i sòcies es van mobilitzar. Vam fer dos concerts benèfics, i es van esgotar les entrades només posar-les a la venda. Però vam decidir ajornar-los: no era just aprofitar-se d’una situació general tan delicada. Al contrari, vam decidir compartir el que recaptàvem amb qui ho necessitava més.
Com heu reaccionat com a entitat davant esta situació tan dura?
Ens vam posar a revisar contractes, tallers, pressupost… la part menys bonica però imprescindible. És una qüestió de supervivència. Però alhora, també són moments en què la gent fa pinya. El Micalet ha resistit més d’un segle, i ho continuarà fent.
A banda d’entitat cultural, sou també un centre educatiu. Quina acollida teniu en este àmbit?
Tenim conservatori, escola de música, escola de ballet, dansa... i també classes per a adults. A pesar de tot, no hem deixat de créixer. Tenim 300 alumnes, 30 treballadors i una estructura sense ànim de lucre. I cada vegada fem més comunicació, perquè la gent sàpia que existim i que estem oberts a tothom.Ens agradaria tindre més recursos i més matrícula, clar. Però el més important és que som un espai viu, compromés i actiu.
Quins valors vols preservar del Micalet?
Tots. No vull renunciar a res. Vull restaurar les cadires centenàries, modernitzar, però sense trencar amb el que som. Vull preservar la cultura popular, l’arrelament, la llengua, la solidaritat. I vull que el Micalet siga la casa de la joventut.
I pel que fa a la direcció, el Micalet també ha canviat. Eres la primera dona presidenta. Quin paper té el feminisme en esta etapa?
Esta és la primera junta en clau feminista del Micalet. Som cinc dones de nou membres. Mai havia passat. I ho hem de dir clar: el segle XXI ha de ser feminista, i el Micalet també.
Canviem de tema. Acabes de publicar Torturades, un llibre valent que denuncia les tortures exercides contra dones. Com va ser el procés d’escriptura?
Jo estava escrivint una altra novel·la, La puta i la santa, però vaig veure un testimoni a la televisió sobre tortures a Via Laietana. Vaig començar a investigar i vaig descobrir una realitat silenciada: la tortura en clau de gènere, reconeguda per la ONU Vaig iniciar el relat al 1941 i he arribat fins al 2020. Torturades no és una novel·la, és una denúncia. Tot està documentat, amb noms i testimonis reals.
No vaig voler centrar-me només en les polítiques, sinó en totes: dissidents, treballadores sexuals, activistes... És un treball rigorós i honest.
Tota la teua obra té una forta vocació de memòria. Quin paper té la cultura en este moment que vivim?
La cultura també és memòria. I ara està sent atacada. No només per la censura de llibres, sinó també de persones. Cal preservar la llengua, la cultura, la creació lliure. I cal fer-ho des dels instituts, des de les biblioteques, des dels centres educatius.
En este sentit com veus el paper de la llengua i la lectura entre els joves?
El valencià és la llengua pròpia i està protegida per llei. El que falta són recursos. Necessitem biblioteques d’aula, plans de foment lector, hores de lectura, personal format. Els joves no són els mateixos que fa 20 anys. Necessitem polítiques del segle XXI per a una societat que ja viu al segle XXI.
I quin missatge donaries a la joventut?
Que no deixen tot en mans de la gent gran. Que s’arrimen. Que s’associen. La llengua és el nostre patrimoni més gran. I la cultura és imprescindible, fins i tot —i sobretot— en temps difícils. El Micalet necessita la joventut per continuar sent el que és: un far cultural i popular del nostre poble.