La Fundación Bancaja ha presentat aquest matí l'exposició 'Eduardo Úrculo. Un viatger cosmopolita', que ofereix una revisió de la producció artística del creador basc-asturià durant quatre dècades, proposant un recorregut per la seua icònica obra pictòrica i escultòrica des de 1960 a 1999. La presentació ha comptat amb la participació del president de la Fundación Bancaja, Rafael Alcón; la comissària de l'exposició, Alicia Vallina; i el fill de l'artista, Yoann Úrculo.
L'exposició, la primera retrospectiva a València de l'artista espanyol referent del pop art, està integrada per 54 obres entre pintures, escultures i dibuixos, que recorren quaranta anys de la trajectòria vital i professional d'Eduardo Úrculo (Santurce, 1938 – Madrid, 2003).
La mostra proposa un trànsit pel llegat de Úrculo i estableix una metàfora amb una de les temàtiques principals de la seua obra: el viatge com a element essencial de descobriment. A partir d'aquesta premissa, l'exposició revela el seu univers estètic plasmat en temes com el desig, el misteri, el plaer, el sofriment o l'exaltació de la vida, inspirats en moltes ocasions pel cinema, la publicitat, els magazins o la pròpia realitat.
El conjunt d'obres presentades, algunes d'elles inèdites, procedeix de la col·lecció del seu únic fill, Yoann Úrculo, del Museu d'Art Contemporani de Madrid i d'altres col·leccions particulars.
L'imaginari d'Eduardo Úrculo es revela en un itinerari que il·lustra les tres etapes principals en les quals s'estructura la seua producció artística: l'abstracció i llenguatge expressionista de les seues primeres obres; l'explosió de color i desitge que marquen la seua època pop, protagonitzada per la dona i l'erotisme; i una última etapa centrada en el trànsit, la contemplació i el gran viatge de la vida amb les seues icòniques obres plenes de barrets, maletes i paraigües.
En paraules de la comissària, Alicia Vallina, “Úrculo és un salvatge, un bon vivant anàrquic que deixa de preocupar-se pels contratemps i gaudeix del viatge. Un caminant que discorre lleuger perquè la vida escape d'ell i es mostre sense prejudicis ni estretors. Un dandi alegre, bon conversador, de ment clara i curiosa, que va transitar, amb els seus pinzells i amb les seues maletes, barrets i paraigües, pel màgic univers del quotidià, atorgant-li sempre la visió d'un viatger que mai fa plans amb antelació”.
Amb motiu de l'exposició s'ha editat un catàleg amb la reproducció de les obres exposades i textos elaborats per Alicia Vallina, Yoann Úrculo i Rafael Trénor, amic íntim de Úrculo. Dins del seu programa de mediació cultural i artística, la Fundación Bancaja ofereix visites comentades de la mà d'un expert especialista en art i mediació cultural.
L'exposició es pot visitar des del 21 de febrer al 8 de juny de 2025 en la Fundación Bancaja (Plaza Tetuan, 23) de dimarts a diumenge de 10 a 14h i de 16.30 a 20.30 hores.
MÉS INFORMACIÓ
Eduardo Úrculo va experimentar a l'inici de la seua carrera amb l'abstracció per a abandonar-la ràpid i fer-se eco del casticisme del popular, del dolor i del sofriment. Les seues primeres obres transiten pel món de la mina, del seu passat, de la gent abatuda per la pobresa, la desesperació i la soledat.
Les obres d'aquesta etapa que formen part de l'exposició, creades durant la dècada dels 60, deixen veure tonalitats grises, marrons i fosques que representen a personatges solitaris, desesperats i tristos marcats per un expressionisme dramàtic i social.
A la fi dels anys 60 l'artista dona pas a una nova etapa marcada pel descobriment del pop americà i l'explosió de color. Úrculo es deté durant aquests anys en l'eròtica del nu i en propostes coloristes, sensuals i hedonistes. El voyeurisme inspira creacions en les quals el desig es mescla amb el misteri i en les quals l'anonimat dona curs a la imaginació.
En la seua tercera etapa, el valor de l'efímer impregna la seua obra a través del trànsit. El nucli essencial de la mostra transita per ciutats cosmopolites on migrants i viatgers discorren entregats a l'emoció i nostàlgia que provoca la vida nòmada.
En la seua cerca constant de la bellesa, empra el fetitxisme per a descriure el seu propi trànsit, el seu viatge de vida viscuda. L'artista es delecta en els objectes silenciosos que li envolten i es deixa admirar pel mestissatge i cosmopolitisme de la Gran Poma, encara que també comparteix la soledat i melancolia del viatger solitari i estripat que moltes vegades va retratar en les seues primeres composicions.
EDUARDO ÚRCULO (1938-2003)
Nascut en Santurce (Biscaia) el 21 de setembre de 1938. La seua família es va traslladar uns mesos a Santander i en 1941 a Sama de Langreo, Astúries. Després de realitzar tres cursos de Batxillerat, va entrar a treballar en l'empresa Carbons de La Nova S.A., on el seu pare exercia funcions com a administratiu. Al cap de poc va emmalaltir d'hepatitis i va decidir fer-se pintor després d'una llarga convalescència.
En 1957 va deixar el seu treball en l'empresa i va realitzar la seua primera exposició en La Llar del Productor de La Felguera, a Astúries. L'Ajuntament de Langreo li va concedir una beca i es va traslladar a Madrid per a estudiar pintura. Allí va assistir a classes nocturnes en el Cercle de Belles Arts i va cultivar especialment l'expressionisme social.
Gràcies a una altra ajuda de l'ajuntament, va viatjar a París i es va matricular en la Académie de la Gran Chaumière, de Montparnasse. Va exposar en 1959 en la capital francesa i va aconseguir un enorme èxit.
De retorn a Astúries es va instal·lar en un estudi a Oviedo, fins que va marxar a realitzar el servei militar, primer al Sàhara Occidental i més tard a Tenerife. De retorn a Espanya va viatjar de nou a París en 1962 per a acabar instal·lant-se definitivament a Madrid, on va il·lustrar revistes de renom i va exposar en la Galeria Quixote.
En 1966 es va traslladar a Eivissa on va conéixer a la seua primera esposa, la francesa Anne Chanvallon, amb qui va contraure matrimoni en 1969. Va desenvolupar en aquells dies les seues primeres obres pop i va viatjar a Suècia i Dinamarca. En la dècada dels 70 va cultivar la seua època eròtica, aconseguint una gran projecció internacional en les biennals de París i Venècia.
En 1978 va viatjar a Taiwan, va començar a desenvolupar el tema de les natures mortes i va recuperar el tema del nu i la naturalesa. En 1984 va començar a realitzar les seues primeres escultures en bronze que s'exposarien en ARC a l'any següent. Va realitzar també cartells, escenografia i vestuari per a òpera.
Els seus últims anys els va passar a Astúries, el seu retir predilecte, per a pintar, esculpir i dedicar-se al gravat i a composicions de temàtica oriental. La mort el va sorprendre un 31 de març de 2003 a conseqüència d'un atac al cor quan assistia a un esmorzar en la madrilenya Residència d'Estudiants.