La Vicepresidència i Conselleria de Cultura i Esport, a través de l’Institut Valencià de Cultura, organitza en la Filmoteca Valenciana un cicle de pel·lícules restaurades recentment per diverses filmoteques espanyoles, amb motiu del Dia del Cinema Espanyol, que se celebra el divendres 6 d’octubre.
El cicle s’inicia el dimarts 3 d’octubre, a les 20.15 hores, amb la projecció en sessió única d’En los jardines de Murcia (Aux jardins de Murcie, 1936), una producció francesa rodada en la tardor de 1935 a l’horta murciana i dirigida per Marcel Gras i Max Joly, que no es va poder estrenar fins a 1940 a causa de l’esclat de la Guerra Civil.
La pel·lícula ha sigut recuperada i restaurada per la Filmoteca Regional de Múrcia Francisco Rabal, en col·laboració amb Filmoteca Espanyola i la Cinémathèque Française, on es conservaven els materials originals. La còpia conservada presenta dos finals diferents, un que és fidel a l’obra de teatre de Josep Feliu i Codina, en el qual s’inspira la pel·lícula, i un altre amb una escena afegida que finalment no s’hi va incloure. En los jardines de Murcia és un drama rural que narra una tràgica història d’amor a l’horta murciana a la fi del segle XIX.
El divendres 6 d’octubre, a les 18.00 hores, la Filmoteca Valenciana projecta en sessió única A tiro limpio (1963) de Francisco Pérez Dolz. La projecció és gratuïta, passant prèviament per taquilla. Restaurada per la Filmoteca de Catalunya, la pel·lícula és una producció de baix pressupost que és considerada com un dels màxims exponents del cinema policíac rodat a Barcelona en els seixanta, sobretot per la utilització dels exteriors, que hi atorguen verisme, i el retrat social dels seus personatges.
Una banda d’atracadors, de la qual formen part dos perillosos delinqüents procedents de França, realitza diversos atracaments a mà armada i arriba a assaltar simultàniament unes oficines i una casa de cites.
Eixe mateix divendres 6 d’octubre, a les 20.00 hores, la Filmoteca Valenciana projecta Nueve cartas a Berta (1965) de Basilio Martín Patino. Abans de la projecció, el locutor radiofònic i escriptor cinematogràfic Javier Tolentino presentarà la pel·lícula i el seu llibre Basilio Martín Patino (Cátedra, 2023). La projecció és gratuïta passant abans per taquilla. Restaurada per Filmoteca Espanyola en col·laboració amb la Filmoteca de Castella i Lleó, la pel·lícula es podrà tornar a veure, ja dins de la programació regular, el dimarts 10 d’octubre, a les 20.15 hores.
Títol fonamental del nou cinema espanyol de la dècada dels seixanta, Nueve cartas a Berta té com a protagonista Lorenzo (Emilio Gutiérrez Caba), un estudiant de Salamanca que acaba de passar un estiu a Anglaterra, on ha descobert altres horitzons i ha conegut Berta, filla d’un exiliat. Al seu retorn, se sent oprimit per l’ambient tradicional de la seua família, els amics i la seua nóvia (Elsa Baeza).
El dimecres 11 d’octubre, a les 20.30 hores, la Filmoteca Valenciana projecta en sessió única les primeres pel·lícules de Mario Camus, quatre curtmetratges dels seus anys d’estudiant a l’Escola Oficial de Cinema, rodats en paisatges desolats de l’extraradi de Madrid entre 1960 i 1963. Restaurats per la Filmoteca de Cantàbria, la projecció d’estos quatre curts tindrà l’acompanyament musical al piano del mestre Arcadi Valiente.
La primera de les quatre pel·lícules ni tan sols té títol, es va quedar en Práctica de segundo curso, i les dos següents, La espera i La visita, anticipen unes certes característiques del Camus dels primers anys, les del realisme social del nou cinema espanyol. El borracho, el seu treball de llicenciatura, és una obra de més complexitat i l’única del programa que té so. Narra la història d’una parella que alberga a la seua casa dels suburbis un alcohòlic turmentat pel seu passat republicà.
El divendres 13 d’octubre, a les 18.00 hores, i el dijous 19 d’octubre, a les 20.00 hores, la Filmoteca Valenciana projecta el documental Canciones para después de una guerra (1971), dirigit per Basilio Martín Patino, en una còpia restaurada per Filmoteca Espanyola. Escrit per Martín Patino en col·laboració amb José Luis García Sánchez, el documental evoca els anys de postguerra a Espanya a través del contrast entre les cançons populars de l’època, banals i alegres, i les crues imatges de la realitat social del país.
El dimarts 17 d’octubre, a les 18.00 hores, la Filmoteca Valenciana projecta en sessió única El filandón (1984) de José María Martín Sarmiento, en una còpia restaurada per la Filmoteca de Castella i Lleó.
En esta comèdia es relaten històries diferents que es conten dins de la història principal, la qual consistix en una reunió per a realitzar un filandón que s’ha de celebrar, seguint una antiga llegenda lleonesa, a Fasgar (província de Lleó), en una ermita al naixement del riu Boeza, on va esdevindre un succés llegendari.
Els personatges que conten les diverses històries són els escriptors Luis Mateo Díez, que narra Los grajos del sochantre; Pedro Trapiello, que narra Láncara; Antonio Pereira, Las peras de dios; José María Merino, El desertor, i Julio Llamazares, Retrato de bañista.
El dimecres 18 d’octubre, a les 20.00 hores, la Filmoteca Valenciana projecta en sessió única una selecció de quatre curtmetratges i un migmetratge de Juan Sebastián Bollaín, restaurats per la Filmoteca d’Andalusia. Figura destacada de la contracultura andalusa, Bollaín va dirigir les seues primeres obres entre 1978 i 1982. Tenen marcat caràcter experimental, amb un discurs sorprenent i visionari centrat en la problemàtica urbanística que convida a la reflexió antropològica, social i política.
La tetralogia ‘Soñar con Sevilla’ està formada per quatre pel·lícules filmades en súper-8 a partir d’una beca d’investigació urbanística de la Fundació Juan March. En estos quatre curts, Bollaín imagina una Sevilla utòpica, a través d’imaginacions absurdes en les quals recorre a la performance, els fotomuntatges imaginatius i els efectes especials.
També es projecta el migmetratge C.A - 7.9 Un enigma del futuro (1979), una distòpia ambientada l’any 3000 en la desapareguda ciutat de Cadis i en la qual un grup d’arqueòlegs investiga les possibles causes de la seua desaparició. En la pel·lícula, Bollaín hi reflexiona sobre el problemàtic desenvolupament urbanístic de Cadis.
El dijous 19 d’octubre, a les 18.00 hores, la Filmoteca Valenciana projecta en sessió única Embrujo (1947) de Carlos Serrano de Osma, en còpia restaurada per Filmoteca Espanyola. Protagonitzat per Lola Flores, Manolo Caracol i Fernando Fernán Gómez, Embrujo és un drama musical transgressor i avantguardista amb el qual el seu director pretenia “arribar a les tenebres de l’inconscient per les rutes brillants del folklore”, fusionant la narrativa clàssica amb la poètica surrealista. La projecció és un homenatge a Lola Flores en el centenari del seu naixement.
Manolo descobrix en Lola no només la gran artista de la qual tots queden corpresos, sinó una obsessió, un amor que transcendix els límits de la raó i que el farà caure en desgràcia. Després de l’èxit de la seua societat, Lola és contractada per a exportar l’art flamenc a les principals ciutats del món. L’èxit de Lola trobarà el paral·lelisme en el fracàs i la rendició a la beguda de Manolo. Però el sentiment que ha deixat Manolo en Lola és massa gran i la farà tornar a Espanya per a retrobar-se amb la seua obsessió.
La Filmoteca Valenciana participa en la mostra amb Cada ver es... (1981) d’Ángel García del Val, pel·lícula de culte de l’underground valencià la restauració de la qual es va presentar a València per a celebrar el Dia Mundial del Patrimoni Audiovisual de 2022, i es programa ara en diverses de les filmoteques espanyoles.