Què és el que més ha marcat a la societat en les últimes dècades? À Punt tractarà de desxifrar-ho la nit dels dijous a través del seu nou programa 'Dejavú', una proposta presentada per Mireia Llinares que, com ella mateixa conta, tractarà de posar-nos enfront de l'espill per a veure com hem canviat i com han influït els últims episodis històrics en el nostre jo actual.
Este dijous 2 de maig s'estrena 'Dejavú' en televisió. En què consistix?
És una mirada retrospectiva als últims 50 anys de la nostra història, tant a nivell local de la Comunitat Valenciana com al nacional i fins i tot l'internacional, però sempre amb proximitat, amb mirada en clau valenciana. Per a això, al llarg de 9 programes —que no seguixen un orde cronològic—, analitzarem qüestions culturals, històriques, polítiques... que ens han marcat amb protagonistes valencians que els van viure en primera persona. Volem fidelitzar i sorprendre el públic.
Per a això, hem treballat amb un gran equip de documentació, inspeccionant l'arxiu de l'antiga RTVV, mitjans internacionals, Televisió Espanyola... buscant imatges icòniques, però també les més quotidianes, del dia a dia, que poden ajudar-nos a comprendre millor eixos fets. Al final, el que aconseguim és posar-nos enfront de l'espill i veure com hem canviat i com eixos últims episodis ens han fet avançar fins al nostre jo actual.
Què és el que més t'ha sorprés?
El que més m'ha sorprés és com hem canviat, perquè de veritat hem canviat moltíssim. Sobretot les dones, per exemple gràcies a l'aprovació de la Llei del Divorci, en drets laborals... i fins i tot en el cas valencià, del que va suposar la constitució de la primera filà femenina a Cocentaina. Però també, d'altra banda, com de moderns som els valencians amb fenòmens com la Ruta en els 90.
D'esta anàlisi que no sols es queda en el local, com definiries l'avanç de la societat valenciana?
Com et comentava amb el tema de la Ruta, jo crec que és una clara mostra que som més moderns que ningú. Som pioners en moltes coses, estem en l'avantguarda. Per exemple, en els 90 gràcies a la Ruta venien a València multitud d'artistes i ens convertim en un gran aparador del moviment cultural. Tampoc podem oblidar a María Jesús, que amb el seu acordió va fer de 'Los pajaritos' un tema viral com els que tenim ara, molt abans que 'La Macarena', per exemple.
Des del teu punt de vista, quins fets no podien faltar en este programa?
Jo crec que el 23-F, l'11-S, l'accident del Metro de València... però també els relacionats amb el social, com la Llei del Divorci o la fi de la Mili, que fins fa res ací estava, moviments culturals, drets de les dones que hem anat aconseguint sobretot des dels 80... Sembla que ens hem oblidat de moltes coses que són verdaderament importants, com la fi d'ETA, que en el seu moment marcava la nostra agenda diària amb atemptats, assassinats, anuncis... I hui no som conscients del que va ser. Al final són coses que ens han marcat moltíssim.
Per a mi personalment és tot un repte este programa, perquè és un registre al qual no estic acostumada, és la primera vegada que presente jo sola com a tal, perquè sí ho havia fet però de forma més coral. És un repte i m'il·lusiona fer-lo en la meua terra.
Feia falta un programa com este en À Punt?
Jo crec que sí, hi ha algun programa semblant però no com este, tan localitzat i a València. A més, més que centrar-nos en un any, ens centrem també en eixa època per a aportar més context. 'Dejavú' posa en valor el nostre arxiu audiovisual, amb un equip de documentació que ha aconseguit crear un esborrany de la nostra història.
Cal posar en valor estos fets per a no dubtar d'on venim i com som. Per això parlem d'un 'Dejavú', perquè veurem que hi ha moltes coses que van passar fa dècades i que hui tornen a passar, per exemple amb qüestions com la immigració. Hi ha una connexió molt gran d'alguns temes amb l'actualitat i estic segura que els espectadors i espectadores també sentiran eixa connexió des de casa.
Els dijous a la nit, en À Punt
'Dejavú' s'estrena este dijous 2 de maig en À Punt a les 22.00 hores, i cada dijous abordarà un any i tema diferent. Entre ells, fets com el segrest de l'empresari Luis Suñer a les mans d'ETA, els Jocs Olímpics de Barcelona, el final del servici militar obligatori, el triplet del València CF, l'atemptat de les Torres Bessones de Nova York, l'eclosió de la Ruta del Bakalao, el crim d'Alcàsser, el fenomen Operación Triunfo o l'accident del metro de València.
Cada capítol repassa eixos episodis a través de les cinc notícies més rellevants i, també, de les cançons, els anuncis, els programes de televisió, les pel·lícules i les modes que van definir cada època. Per a això, Mireia Llinares ha entrevistat a més de 250 persones que ho van viure en primera persona, entre ells Pablo Broseta, fill de Manuel Broseta; el magistrat Joaquim Bosch; l'exministra Leire Pajín; els cantants Verónica Romero, Alejandro Parreño i Vicente Seguí, d'OT; l'acordionista María Jesús; els futbolistes Miguel Ángel Ferrer Mista i Raúl Albiol; la campiona olímpica Miriam Blasco; els escriptors Máximo Huerta i Ferran Torrent; la científica Anna Lluch; l'exjugador del Pamesa Nacho Rodilla; o el director audiovisual José Luis García-Berlanga, fill de Luis García-Berlanga.