Davant l’urgència de veure com s’estaven perdent les històries i records de la seua àvia, però també d’altres dones d’entre 90 i 100 anys, representatives d’una generació de lluitadores que van bregar contra una postguerra i que han viscut una evolució social sense precedents, Paula Llorens es va plantejar retre’ls un homenatge escènic. Així va nàixer Rogles de cançons i misèria, l’estrena absoluta de la qual acull Sala Russafa del 15 al 18 de maig. És la nova proposta de Cactus Teatre, després de Historia de una maestra i L’abraçada dels cucs (Premi del Públic de Sala Russafa al Millor Text 2022 i Millor Espectacle d’Adults Mostra de Teatre d’Alcoi 2021, entre altres reconeixements).
“Sempre m’ha semblat fascinant escoltar aquestes dones que practicaven una sororitat que supera amb escreix la d’avui en dia, que eren capaces d’alletar el nadó d’una familiar o veïna que no podia donar el pit, que assistien als parts de les veïnes, que es feien càrrec dels fills de mares mortes en el part”, explica l’autora i directora d’escena, que va convidar Isabel Martí a ser cocreadora de la peça per l’afinitat que sent amb aquesta actriu, directora i dramaturga valenciana.
Juntes van emprendre una investigació en la qual, tirant en un principi de familiars d’amics, van anar arribant més dones nonagenàries, residències i centres de dia… “Quan les escoltes parlar, penses que no pot ser veritat, que allò que han viscut sembla ficció perquè els han passat coses al·lucinants. Han passat de rentar al riu a portar un smartphone a la bossa. En moltes ocasions, les seues històries són dures perquè hi havia molta fam, es treballava sense descans i des de la infància. Però aquesta generació tenia una fortalesa mental i física impressionant”, recorda Llorens sobre un procés d’entrevistes en què es va produir el que més temia, la mort de la seua àvia, l’origen d’aquest projecte. Per sort, ja tenia escrites moltes de les històries que li havia contat. I això va ser l’impuls per completar la fase prèvia de recollida de documentació, després de la qual ambdues coautores van començar a escriure, intercanviant-se els textos, treballant tan col·laborativament que avui en dia ja no saben qui ha escrit cada frase.
PROP DE 80 PERSONATGES I LA RECREACIÓ EN ESCENA DE CINC ACTIVITATS QUOTIDIANES ON REGNAVA LA INTIMITAT FEMENINA
“Ens haurien eixit 20 espectacles, amb tota la informació que teníem, però calia sintetitzar. Després de pensar-ho molt, vam arribar a la idea dels corrillos on les dones treballaven o socialitzaven juntes”, apunta la cocreadora de l’obra. El safareig, les sessions de costura, el res del rosari, l’assistència a parts i la cuina són els ambients on transcorre el muntatge, gràcies a l’escenografia versàtil creada per Los Reyes del Mambo sota el concepte de les matrioshkas (muñecas russes), amb uns mòduls que en el seu interior alberguen nous elements per anar transformant l’espai escènic.
L’ús de peces de l’època com a atrezzo, algunes amb un segle d’antiguitat, i el vestuari de Pascual Peris acompanya la recreació dels entorns i l’aspecte de les dones del moment. “Hem utilitzat moltes fotografies antigues per fixar-nos en detalls com la proximitat que hi havia en els grups femenins, com s’agafaven amb confiança en parlar o caminar”, assenyala Llorens sobre una posada en escena que completa el recitat de poemes que formaven part de la cultura popular i de cançons per a les quals han rebut l’assessorament de Pep ‘El Botifarra’ i Rafel Arnal. A capella, utilitzant els elements de l’escenografia per generar els acompanyaments rítmics, la música en directe serveix per transportar els espectadors a moments vitals que, en moltes ocasions, tenien la seua pròpia banda sonora.
Llorens i Martí pugen a l’escenari també com a actrius juntament amb Raquel Piera. Utilitzant petits complements de vestuari, canviant la veu i la gestualitat, les tres es van transformant en multitud de personatges al llarg de les cinc escenes que componen l’espectacle, en les quals també compten amb el suport de veus gravades per completar els grups de dones diverses, d’edats, professions i caràcters ben diferents. Encara que, en determinats moments de la funció, les actrius ixen de les històries que estan narrant per observar l’escena i reflexionar, per llançar una mirada actual a unes vides que avui semblen tan llunyanes, per a les quals el pas del temps augmenta l’amenaça de caure en l’oblit.
Gràcies al programa Graners de Creació impulsat per Espai Inestable, Rogles de cançons i misèria ha gaudit d’una residència creativa al Centre Cultural de Xàtiva i a Sala Russafa, on aquests dies ultima l’encaix de tots els elements (disseny de llums, ambientació musical, escenografia i interpretació) d’una posada en escena amb la qual donar vida a la quotidianitat d’un passat recent, a dones que mai van ser protagonistes, però sí van ser imprescindibles per al desenvolupament de la història. Personatges inspirats en vides reals, en anècdotes i records capaços de connectar la memòria emocional de les intèrprets i els espectadors en quatre úniques funcions que, del dijous 15 al diumenge 17 de maig, conformen l’estrena absoluta d’aquest espectacle dins del XIV Cicle de Companyies Valencianes de Sala Russafa.