L'equador de la XIV edición del Festival de Talleres de Teatro Clásico de Sala Russafa arriba esta setmana amb l'estrena absoluta, del 20 al 22 de juny, d''En la cocina', un muntatge del text escrit per Arnold Wesker en 1957 que s'ha consagrat com a obra icònica dels ‘Angry Young Men’, generació d'autors britànics entre els quals també es troben referents dramàtics com Harold Pinter o John Osborne.
Este període va atraure Iria Márquez perquè suposava una novetat a l’hora de treballar amb l’alumnat del ‘Taller d’Interpretació no professional nivell avançat’ que impartix a l’Acadèmia Escènica de València. Alguns assistixen a les seues classes des de fa huit anys, evolucionant al seu costat com a intèrprets. I han assolit unes competències que permeten posar en peu este tipus de muntatges que la crítica va batejar com a ‘kitchen sink drama’, perquè traslladen l'acció als espais menys romantitzats, amb personatges realistes i situacions quotidianes.
És el cas de l’estrena d’esta setmana. La trama transcorre a l’interior del restaurant Marango, entre fogons, paelles, olles, taules de tallar i taules on ajudants de cuina, pastissers i xefs preparen les comandes que els cambrers fan arribar als clients. Durant poc més d’una hora, el món del treball i els que mai acaparen l’atenció es tornen protagonistes.
“És una obra coral molt interessant perquè tots els personatges estan en escena al mateix temps. Recreen l’ambient culinari mitjançant el vestuari i els utensilis, que van utilitzant per a simular que estan tallant aliments o preparant plats. Així es va generant un murmuri, un soroll de cuina que quasi no té respir i que s’incrementa a mesura que augmenta una clientela que mai veiem”, explica la directora d’escena i autora de la versió del clàssic, al qual donen vida Berta Esparza, Alba Ferragud, Salva Furió, José Luis Gómez, Blanca Mansergas, Luis Montenegro, Isabel Ramón, Amparo Rodríguez, Carmina I. Ramírez, Víctor M. Ferrández, Mercedes Testal i Aurora Yañez.
Els ingredients més sencills
Wesker es va inspirar en les seues pròpies vivències com a treballador en l’hostaleria per a escriure, amb vint-i-pocs anys, esta peça que es va convertir en un èxit dins de l’escena britànica i que prompte es va exportar a altres països, rebent en 1973 el Premi El Espectador i de la Crítica a Espanya.
L’escletxa que havien obert els Angry Young Men i esta peça en concret era la capacitat de retratar sense acritud ni heroisme una classe treballadora que, des del darrere de la societat, feia rodar els engranatges.
“Se sol dir que el teatre és conflicte”, recorda Márquez, en al·lusió al fet que la confrontació entre personatges o amb el destí servix sovint per a contar històries damunt de l’escenari. Però en En la cocina el repte és encarnar persones del carrer, fent feines senzilles, com les de qualsevol professional de l’hostaleria, i aconseguir fer de la vida quotidiana un espectacle.
“A nivell interpretatiu és molt interessant perquè ens ha permés treballar el naturalisme, l’organicitat. No hi ha grans monòlegs; el que veiem són les penes i els petits somnis de la gent corrent. Són persones com nosaltres, que s’esforcen en el que fan i que estan esgotades. Que patixen la pressió i les conseqüències físiques de jornades esgotadores”, descriu la directora i docent, al·ludint a una de les temàtiques de l’obra: la deshumanització dels entorns laborals. Una cosa que, tant a mitjan segle XX com en el primer quart del XXI, està completament vigent.
Introduint petits detalls i variacions en els diàlegs i personatges, la versió de Márquez ha actualitzat una peça que dona una visió del que envolta els fogons completament allunyada de la que oferixen els talent shows culinaris, tan de moda en els últims temps. “En l’obra no hi ha competicions ni exhibicions de creativitat gastronòmica. Els personatges estan treballant mentre conversen i, a vegades, el ritme es torna tan ràpidament que la tensió creix, com una olla a pressió que pot esclatar en qualsevol moment. Però es manté la humanitat, la proximitat, fent que qualsevol espectador puga sentir-se identificat amb allò que viuen estos treballadors durant la seua jornada laboral”, comenta la docent i dramaturga sobre una obra que posa el focus en les matèries primeres, en els ingredients més humils, que donen substància i sabor al guisat.