"Vicent i la seua família sempre han escoltat històries sobre el Butoni, en les quals si no et portaves bé el monstre vindria i se'ls enduria, però no eren més que contes per a anar-se a dormir. Com cada matí, s'alça i discuteix amb la seua germana, però alguna cosa diferent ocorre, ella desapareix, i l'únic culpable no sembla un altre que el mateix Butoni. Serà ell? A Vicent no li quedarà més remei que esbrinar-ho al costat dels seus amics Arnau i Mariola, endinsant-se en un nou món de fantasia i mitologia Valenciana".
Es tracta de l'opera prima de Javier Guillot: "Espantacriatures", un curtmetratge, pensat per a tota la família, que recupera la tradició valenciana, a través de la mitologia, i en la qual apareixeran uns monstres del passat, oblidats per a uns i desconeguts per a uns altres, com el Butoni, protagonista d'aquesta història, el Moro Mussa, les Donzelles de l'Aigua o la Quarantamaula. "Només hem pogut rescatar a quatre espantacriatures perquè és un curtmetratge i, clar, solament disposàvem de quinze minuts". Amb un repartiment d'excepció amb actors tan coneguts com María de Paco, Olga Navarro, Miquel Mars o Toni Gómez, el curt "Espantacriatures" està cridat a l'èxit.
Sota la direcció de Javier Guillot, un estudiant d'enginyeria informàtica que sentia la necessitat de contar històries, juntament amb Josep Rodglà, amant del cinema, que volia anar un poc més enllà de l'edició, i assistent de direcció en aquest projecte, i, per descomptat, un nodrit equip de professionals, "Espantacriatures" es troba en la fase de postproducció, i a punt de llançar una nova campanya de crowdfunding per a traure a la llum un curt que no deixarà indiferent a ningú. A València Extra, els coneixem un poc més.
Per què "Espantacriatures"?
Javier Guillot: Ha sigut la meua bogeria. Vaig començar a poc a poc en el món del cinema, colant-me per ací, aprenent del que veia, de manera autodidàctica i del que t'ensenyen per força, fins que, un dia, vaig escriure un guió i vaig dir: 'Aquest és', i em vaig tirar a la piscina. Amb "Espantacriatures", volem que la cultura valenciana, la mitologia, s'expandisca nacionalment, encara que també estarà disponible el curt en valencià per a mantenir l'essència.Josep Rodglà: A més, "Espantacriatures" atraparà a l'espectador pels personatges, que para molts joves són desconeguts, i tindran l'oportunitat de conéixer-los a través d'actors que són de la seua edat, però també per la qualitat de la producció.
Com va ser la cerca d'actors?
Josep: Va ser molt ràpid. Javi em va cridar un dia i em va dir: 'Tinc un guió, Et sumes?' i vaig acceptar sense saber de què anava. Vam anar a la platja de la Malva-rosa, vam estar parlant de la història, vam mirar personatges i, en mitja hora més o menys, ja teníem el càsting preparat.Javier: Va ser contactar amb ells, explicar-los el projecte i es van tirar de cap.
Podem dir que es tracta d'un curt per a tots els públics?
Javier: La meua idea és que siga para tots els públics. Al principi, pot semblar una mica infantil, però després va adulterant-se. Tots els personatges evolucionen.Josep: Jo crec que és com un "E.T.", en la seua època, que és per a tota la família. Els xicotets poden sentir-se identificats, però els majors també tenen la seua part.
Quant de temps porteu treballant en aquest curt?
Josep: Sis mesos des que començarem amb el guió fins que va finalitzar el rodatge.Javier: Més el que queda ara de postproducció.
Josep: Sí, a més el rodatge, encara que ho vàrem gravar en cinc dies, va ser molt intens perquè comptàvem amb escenaris tan grans com el Salt de la Núvia de Navajas, que requerien un gran esforç, per part de tots, per a il·luminar, decorar i ambientar cada escena.
Javier: O les Coves de Sant Josep que per a qualsevol cosa que necessitàvem havíem de desplaçar-nos quinze minuts amb barca perquè estàvem gravant a l'interior de la cova.
Què ha sigut el més dur del rodatge?
Josep: El més dur crec que ha sigut el personatge de la Quarantamaula perquè, com no se li podia veure la cara, i estàvem gravant a l'interior de la cova amb tota la humitat, a voltes l'actor tenia dificultats per a respirar i havíem d'estar entrant i eixint de la cova constantment.Javier: També el primer dia de rodatge, quan vàrem gravar amb les Donzelles de l'Aigua en el Salt de la Núvia. Havien de gravar a les tres del matí, dins de l'aigua, i, malgrat la calor que feia durant el dia, a la nit, va començar a córrer aire, i eixe aire es va convertir en humitat per la proximitat de la cascada. Llavors, mullat i amb vent...
I alguna anècdota divertida?
Josep: Tots els plànols del Butoni eren divertits. Però, a més, recorde que, en una escena, hi havia un xicotet conflicte entre els germans i no eixia com nosaltres volíem. En el descans, es van posar a parlar de futbol, i ens vam adonar d'eixa picabaralla que hi havia i vam decidir aprofitar-ho per a l'escena.Javier: I el no dormir l'últim dia de rodatge perquè havíem de construir una habitació, que necessitava efectes especials. La vàrem començar a muntar el dissabte al matí i, així i tot, vam haver d'estar tota la nit per a acabar-la perquè si no, l'endemà, no podíem continuar amb el rodatge.
Esteu a punt d'obrir una nova campanya de crowdfunding...
Javier: Sí. Anem a fer una segona campanya amb un objectiu de 400-500 euros per a dedicar-ho a les despeses de postproducció. Per a qui vulga col·laborar, podrà fer-ho directament a través de la nostra web; participar en la rifa – 1 € per papereta - en la qual sortejarem una samarreta i una pilota signada pel Llevant U.D., un dels nostres col·laboradors; anem a fer, el 26 de juliol, a Manises, un campionat amb un altre col·laborador que és la Fallera Calavera; i la campanya de crowdfunding, a través de Verkami, on tindran diferents recompenses a triar, depenent de la quantitat.Per a acabar, Creieu que hi ha una major aposta per recuperar la tradició valenciana?
Josep: Jo crec que sí. Conec projectes que estan parlant, ja no d'espantacriatures, però sí d'altres temes de tradició valenciana, com Jaume I, que s'havien perdut. No està posant-se de moda com el top-ten, però ja és el triple del que teníem fa dos anys.Javier: Més que moda, el bo és que es recupere. Forma part de nosaltres, i no hem de deixar-ho perdre. I eixe és el missatge que hem de donar.