Un oli de més de 140 anys que mai abandona el seu lloc d'honor en la seu de la Diputació de València va fer una excepció. El quadre 'Últimos momentos del rey don Jaime el Conquistador en el acto de entregar su espada a su hijo don Pedro', pintat en 1881 per Ignacio Pinazo Camarlench, va ser traslladat expressament al Saló de Reines de la institució provincial perquè els equips d'À Punt pogueren gravar-lo. Les imatges formaran part d'un documental que la televisió pública valenciana prepara per al 9 d'Octubre, la festivitat que cada any recorda l'entrada de Jaume I a València.
Una pintura amb història dins de la història
No és un quadre qualsevol. L'obra de Pinazo representa l'instant que Jaume I, ja moribund, entrega la seua espasa al seu fill Pere, un gest carregat de simbolisme dinàstic que va marcar el final d'un dels regnats més decisius de la història medieval ibèrica. Jaume I el Conqueridor, que va viure entre 1208 i 1276, va ser una figura clau en la constitució i consolidació del Regne de València com a realitat política i jurídica plenament integrada en la Corona. La promulgació dels Furs de València va dotar el territori d'un sistema legal propi i d'una sobirania jurídica diferenciada dins de la Corona d'Aragó.
La pintura, a més, té el seu propi relat institucional. Es tracta del tercer i últim treball que el pintor valencià va remetre a la Diputació com a prova dels avanços realitzats durant la pensió que la institució li havia concedit a Roma. És a dir, Pinazo no sols va pintar eixe quadre: el devia. I el que va entregar va ser una obra mestra que hui forma part del patrimoni artístic de la província. El seu trasllat al Saló de Reines va comptar amb totes les mesures de protecció necessàries per a preservar les condicions que exigix una peça d'estes característiques.
El 750 aniversari, un any sencer d'homenatge
La iniciativa d'À Punt i la Diputació no sorgix en el buit. El Consell ha acordat declarar 2026 com l'any de la commemoració del 750 aniversari de la mort de Jaume I, una figura decisiva en la configuració històrica, política i jurídica de la Comunitat Valenciana. Al llarg de tot l'any es promouran activitats de divulgació i commemoració vinculades a la figura del fundador del Regne de València, impulsant la participació activa de tota la societat valenciana en esta celebració històrica. La Diputació se suma així a un calendari commemoratiu que involucra pràcticament totes les administracions del territori.
Pot un documental televisiu canviar la forma que els valencians perceben la seua pròpia història? Potser no de colp. Però sí que pot acostar a milers d'espectadors una imatge que, penjada en un edifici institucional, corre el risc de convertir-se en decorat invisible. Traure el quadre de la seua vitrina habitual —encara que siga metafòricament— i portar-lo a la xicoteta pantalla és, en certa manera, tornar-li vida.
Mompó reivindica el llegat del Conqueridor
El president de la Diputació de València, Vicent Mompó, va aprofitar la jornada de gravació per a contemplar de nou la pintura i agrair a À Punt la seua iniciativa. Les seues paraules van ser directes:
"Este quadre és la representació artística del que este any recordem, la mort d'un rei que va sembrar la llavor del que els valencians som hui en dia; en el 750 aniversari de la seua mort hem de sentir-nos orgullosos del seu llegat" - Vicent Mompó, president de la Diputació de València
La figura i el regnat de Jaume I van quedar recollits en el Llibre dels Fets, considerada una de les cròniques medievals més rellevants i una font clau per a comprendre el seu paper històric. Que en 2026, set segles i mig després de la seua mort, una televisió pública moga càmeres i focus per a gravar el seu retrat pintat —al seu torn— 140 anys arrere, diu alguna cosa sobre la profunditat amb què eixe llegat seguix impregnant la identitat valenciana. El documental d'À Punt s'emetrà coincidint amb el 9 d'Octubre, la data que la Comunitat Valenciana celebra la seua festa nacional, convertint la memòria històrica en el fil conductor d'una jornada que, per a molts valencians, és també la més pròpia de l'any.