Queden pocs dies perquè investigadors, aficionats i estudiosos de la cultura popular valenciana presenten les seues candidatures al 27é Premi Bernat Capó d'Investigació i Difusió de la Cultura Popular Valenciana. El termini es tanca el pròxim 10 de juliol i el guardó, dotat amb 6.000 euros, porta més d'un quart de segle convertint la curiositat per les tradicions en llibres publicats i reconeguts.
Un premi amb història i cognom propi
El guardó pren el nom de l'escriptor de Benissa Bernat Capó, l'obra del qual reflectix un esforç continuat per difondre els costums, la geografia i la forma de viure de la seua comarca. El premi s'inicià en 1999 amb el suport d'institucions com Edicions del Bullent, el Museu Valencià d'Etnologia i l'Ajuntament de Dénia. No és, per tant, un premi menor ni recent: és una de les apostes culturals més consolidades de la Comunitat Valenciana en l'àmbit de l'etnografia.
Bernat Capó fou un intel·lectual nascut a Benissa que desenvolupà la seua tasca com a periodista en mitjans com Saó, El Temps, Mediterráneo o Levante, i posà en marxa projectes de comunicació amb clara vocació valenciana com Diario de Valencia o Noticias al Día. El seu treball com a escriptor abastà diferents temes, entre els quals destaca el seu assaig Costumari valencià, publicat entre 1992 i 1994. Un home, en definitiva, que feu de la cultura popular la seua raó de ser, i al qual el premi perpetua com a referència.
Qui pot participar i com?
La convocatòria està oberta a qualsevol persona major de 18 anys, sense importar si és investigadora professional o simplement algú apassionat pel patrimoni valencià. L'única restricció és haver guanyat el premi en alguna de les últimes cinc edicions. Els treballs han de ser inèdits, no haver sigut guardonats en altres certàmens, tractar qualsevol camp de la cultura popular —tant material com immaterial— i estar elaborats amb una metodologia etnogràfica, en valencià o en castellà.
Quant al format, les obres han de presentar-se en suport electrònic, en PDF, a doble espai i en grandària DIN A4, amb una extensió d'entre 125 i 175 pàgines. El jurat valorarà especialment els treballs dedicats a la cultura material, encara que qualsevol investigació unitària i rigorosa té cabuda. Això sí: no val una simple recopilació d'articles. Es busca investigació amb coherència interna, no un collage de textos dispersos.
Més que un xec: un llibre publicat
L'incentiu econòmic de 6.000 euros és rellevant, però no és l'únic al·licient. El premi suposa també la publicació del text per Edicions del Bullent i l'entrega d'una estàtua realitzada per l'artista valencià Artur Heras. Que el treball guanyador es convertisca en un llibre distribuït i accessible per al públic general és, en molts sentits, el verdader propòsit del certamen: traure del calaix —o del disc dur— aquelles investigacions que, d'una altra manera, potser mai arribarien als lectors.
L'edició passada: jotes, jocs infantils i Setmana Santa Marinera
Per a fer-se una idea de la riquesa temàtica que acull el certamen, basta mirar l'edició anterior, que va comptar amb 17 treballs presentats. Entre els temes destacaren festes populars com la Setmana Santa Marinera de València, les jotes tradicionals valencianes, els jocs infantils i el Betlem de Tirisiti d'Alcoi, a més de contes populars, topònims i investigacions sobre el patrimoni etnològic immoble valencià. Una mostra que la cultura popular és molt més que folklore: és memòria col·lectiva, identitat i, a voltes, també resistència.
El mateix certamen, amb vint-i-sis edicions a l'esquena, gaudix d'una excel·lent salut. Com s'ha assenyalat des de l'organització, la cultura popular «seguix necessitant ser contada i difosa», especialment en un món que canvia a gran velocitat, on les formes de fer i de sentir de la gent arrelen i donen identitat.
El premi està organitzat per L'ETNO, Museu Valencià d'Etnologia de la Diputació de València, en col·laboració amb Edicions del Bullent. Per a aquells que tinguen un treball en el calaix —sobre una festa oblidada, un ofici extingit o un costum que resistix el pas del temps—, el 10 de juliol és la data a marcar en el calendari. Poques oportunitats com esta permeten que la investigació local es transforme en patrimoni compartit.