El Museu Valencià de la Il·lustració i la Modernitat (MuVIM) inaugura aquest dijous, 29 de novembre, a les 20.00 hores, el cicle expositiu 'Mare dels Desemparats', que es vertebrarà en tres exposicions, en tres sales diferents del centre, i que es podrà visitar fins al 24 de març de 2019.
Aquesta nova aposta expositiva pretén "repassar i reconstruir la història social i cultural; la iconografia i la significació de la 'Geperudeta' al llarg de les seues, pràcticament, sis segles de devoció en la ciutat de València", explica el museu.
Així, el MuVIM posa a la disposició d'aquest passeig per a història de la imatge de la verge dels Desemparats la Sala Parpalló, la Sala Alfons Roig i la Sala Alta, amb l'objectiu de crear un "recorregut fidel i cronològic dels esdeveniments més significatius referits a la patrona de València".
Es tracta de tres mostres, incideixen, que tenen per objectiu il·lustrar, des d'una perspectiva interdisciplinària, la història cultural d'aquesta icona, des de la creació de la Lloable Confraria de Nostra Dóna Sancta Maria dels Ignoscens, confraria medieval creada entorn de l'Hospital d'Ignoscens, Folls i Orats, fundat pel Pare Jofre; fins a l'actualitat.
"ICONA 'DEL POBLE MENUT'"
El cicle subratlla la dimensió popular de la fidelitat a 'La Geperudeta', que, malgrat el pas dels segles, ha conservat el seu caràcter d'icona 'del poble menut': dels desafortunats, dels malalts, dels pobres, dels desvalguts, en definitiva, dels desemparats. 'La Mareta' representa una vivència sentimental i emotiva per a molts valencians i valencianes.
El primer recorregut del cicle, l'exposició 'Dels marges al centre', en la Sala Alfons Roig del museu, parla de la migració geogràfica de la imatge en la trama urbana de València, traslladada des dels marges fins al nucli emblemàtic de la ciutat, al costat del Palau Arquebisbal, la Catedral, la Generalitat i l'antic Ajuntament.
És l'època de la creació d'una imatge, segons les dites populars, gràcies a la intervenció angelical. La 'Mare de Déu dels Desemparats' es representa acompanyada dels innocents i té el cap inclinat sobre el pit, ja que, en estar ficada al llit, baix del cap tenia un coixí. Així, quan es veia en peus va començar a popularitzar-se el nom de 'Geperudeta'. També és el moment de les primeres processons o del trasllat de la festa al segon diumenge de maig.
El segon, 'Del centre al cim', en la Sala Parpalló, analitza el canvi d'estatus i reconeixement institucional de la imatge que, promoguda per les instàncies competents de l'Església catòlica i les institucions del poble valencià, es feia ressò de la importància social de l'advocació, en un context històric de forta impregnació religiosa de la vida cívica i política. Des que en 1667 es proclamara a la Verge dels Desemparats patrona de València, les processons i rogacions se succeeixen. Passen pels seus peus, reis i reines, coronels, exèrcits, polítics, cardenals, arquebisbes i papes. S'organitzen rogacions per la fi de les guerres, de les plagues o pel bon fruit de les collites, així com accions de gràcies i festes.
En 1885, el papa León XIII la nomena patrona canònica de la ciutat de València. Al llarg dels segles, la veneració a la 'Maredeueta' s'estén entre la població valenciana i funciona com a eix vertebrador de la fe en la capital. Així fins a arribar als nostres dies, en els quals 'La Geperudeta' és un dels símbols de la ciutat, venerada, ofrenada i visitada per valencians i visitants, creients i agnòstics.
Finalment, 'La imatge multiplicada', en la Sala Alta, pretén evocar la pervivència i presència mediàtica de la Mare de Déu dels Desemparats, en la devoció i cultura popular més actuals, més present en els nostres dies, sobretot a través de l'art kitsch i el marxandatge religiós.