El Museu Valencià d’Etnologia reconstrueix la identitat dels valencians a través de la indumentària més tradicional

Vestits d’ús diürn i nocturn, de tenorio i de torero, de ‘jesuset’ del Cabanyal i del dimoni, de fallera i de núvia. El Museu Valencià d’Etnologia presenta, fins el proper 30 d’abril, la mostra «Inventant la tradició. Indumentària i identitats». Una reflexió al voltant dels processos de creació de la identitat col·lectiva dels valencians i les valencianes a través de la indumentària tradicional, aquella més icònica que ha esdevingut en representativa: la imatge dels llauradors i valencians. Una roba subjecta als esdevenirs històrics, a les manipulacions, mistificacions i canvis o préstecs de la moda imperant.La mostra,comissariada per AssumpcióGarcia i F. Xavier Rausell,parteix de la Renaixença valenciana com a punt d’origen i camina fins la dècada de 1980. L’equip de treball ha escollit un conjunt de 180 peces i conjunts de roba, algunes d’elles restaurades, que van acompanyades per un centenar d’objectes, entre obra gràfica, ceràmica, retalls de premsa i complements. Els conjunts han estat extrets de l’important fons tèxtil que atresora el Museu Valencià d’Etnologia, que darrerament s’ha nodrit de destacades aportacions gràcies a la col·lecció històrica de la Casa Insa i el fons d’Elio Puig – Vilaplana, fins aplegar en l’actualitat a les 14.000 peces d’indumentària.Durant l’acte de presentació, el diputat de Cultura, Xavier Rius, ha volgut posar en valor aquest fons tèxtil de que disposa el museu de la Diputació i que constitueix “tot un referent”, ha indicat. Rius ha destacat que la mostra representa una oportunitat “perquè els valencians aconseguim conèixer-nos millor, reflexionar envers la nostra identitat col·lectiva a través de la indumentària”, ha manifestat.Per la seua part, el director del museu, Francesc Tamarit, ha posat èmfasi “en la complexitat del procés de restauració” efectuat pel departament de Reastauració del Museu Valencià d’Etnologia i de l’IVC+R en diverses peces del segle XVIII i XIX, “de gran valor indumentari”. En aquesta mateixa línia, el comissari Xavier Rausell ha posat l’accent en la dificultat d’escometre la selecció “entre tanta quantitat d’indumentària disponible”. Així mateix, Rausell ha explicat que  la mostra “combina dues formes de musealització enfrontades. Una primera pròpia del segle XIX, i una segona més propera al segle XXI. Ambdues s’interconnecten per oferir un resultat conjunt i on el visitant es converteix en agent actiu de l’experiència expositiva”, ha explicat.L’exposició aborda el valor identitari i de pertinença que suposa per a l’individu vestir-se d’una forma o d’una altra: el gènere, l’edat, l’estatus social, els costums, els canons de bellesa imperants en cada època o la pertinença a una o diverses col·lectivitats.«Inventant la tradició. Indumentària i identitats»repara en com sorgeix la idea d’identitat valenciana, simbolitzada en unes peces de vestir que es pretenen representatives de la nostra essència, de les connexions existents entre el moment socioeconòmic i polític i la creació i evolució d'aquestes, de la influència dels corrents internacionals, de l’existència també d’unes modes populars que evolucionen i adapten als nous usos dels valencians i les valencianes.Es mostren peces pròpies del període romàntic, moment d’ascens de la burgesia i del naixement de les classes obreres, així com dels Jocs Florals i de la Renaixença, de la creació de les imatges idíl·liques de la vida a la fèrtil a l’horta de València, del gloriós passat velluter de la ciutat, de la revolució dels transports i de la comunicació, de l’aparició de la societat de masses, de ‘corsés i pantorrilles’, de les milicianes i dels Coros y Danzas de la Sección Femenina, de falleres majors i de vestits de panderola, de toreros i de la moda a l’antiga o del segle XVIII, entre d’altres.El visitant entrarà en una gran passarel·la ordenada de forma cronològica on s’intenta establir una ‘conversa’ entre els vestits tradicionals valencians, les formes estrangeres, la moda urbana burgesa i proletària, i la iconografia social que contribuí a la configuració d’aquesta indumentària.