El gremi de Forners i Pastissers de València lliura la tradicional 'Mocadorà' a Jorge Rodríguez i Maria Josep Amigó

President i vicepresidenta han agraït al col·lectiu que sempre tinga present a la Diputació, alhora que han refermat el suport de la Corporació provincial a la tasca realitzada per aquest gremi en la preservació dels productes autòctons i artesanals

Guardar

entrega-mocadora-en-diputacion-foto_abulaila-1
entrega-mocadora-en-diputacion-foto_abulaila-1

El president del Gremi de Forners i Pastissers de València, Juanjo Rausell, i el secretari general d’aquest mateix col·lectiu, Vicent Martínez, han lliurat al president i vicepresidenta de la Diputació de València, Jorge Rodríguez i Maria Josep Amigó, la tradicional ‘Mocadorà’, amb motiu de la propera celebració de Sant Donís.

El president, Jorge Rodríguez, ha aprofitat aquesta ocasió per agrair al Gremi de Forners i Pastissers de València el fet que «any rere any s’enrecorden de vindre a la Diputació a compartir amb nosaltres el dia de tots els valencians i les valencianes, i fer-ho amb un regal tan representatiu com és aquesta ‘mocadorà’». En aquest sentit, Rodríguez s’ha congratulat de poder compartir amb el col·lectiu aquest moment i, molt especialment, «de contribuir a la promoció d’un producte artesanal com aquest» a més de refermar «el suport de la Diputació a l’impuls dels seus projectes i iniciatives».

En una línia molt semblant s’ha expressat la vicepresidenta, Maria Josep Amigó, qui ha elogiat «la transcendència d’aquest gremi, tant pel que respecta a la preservació d’una tradició tan nostra com és la Mocadorà», com també per resultar «un col·lectiu clau per a l’economia valenciana, que ha sabut adaptar-se al llarg de més de cinc segles a la conjuntura històrica, econòmica i social de cada moment fins els nostres dies». Així mateix, Maria Josep Amigó ha considerat «lògic i necessari» que el Gremi de Forners i Pastissers de València «reba tot el suport de les diferents administracions valencianes, també de la Diputació de València, com a col·lectiu que ve conjugant la tradició amb la innovació i l’especialització del sector, mantenint el significat del gremi, donant treball a un elevat nombre de persones, i tractant d’adaptar-se als canvis, de vegades vertiginosos, del nostre entorn econòmic i social».

Per la seua part, Juanjo Rausell ha considerat «motiu d’alegria i tot un orgull» el fet de «preservar un producte tan autòcton, d’origen àrab, adreçat al 9 d’Octubre i al dia dels enamorats valencians, que compta amb l’estima de tanta i tanta gent». Rausell ha agraït a la Diputació de València el suport manifestat a la tasca desenvolupada per aquest col·lectiu, alhora que ha subratllat «la importància d’involucrar a les diferents administracions valencianes per fer efectiu el manteniment de les nostres tradicions, com la ‘mocadorà’, i fer possible la visibilització i foment d’aquest producte entre els municipis de les comarques valencianes per evitar la seua desaparició», ha remarcat.

 

Tradició des del segle XVIII

La ‘mocadorà’ constitueix una celebració popular de la ciutat de València i circumdants, que té lloc el 9 d’Octubre, dia de Sant Donís, patró dels enamorats valencians.

La tradició consisteix en que els homes regalen a les dones un mocador que inclou dolços embolicats fets amb massapà de diferents formes i colors que representen les fruites i hortalisses tradicionals de l'Horta de València.

La tradició de la ‘mocadorà’ es remunta al segle XVIII, quan després de la Guerra de Successió, els Decrets de Nova Planta varen prohibir la celebració de l'entrada del rei en Jaume I a València. Com a resposta a la prohibició borbònica, el gremi de confiters de la ciutat de València va decidir confeccionar dolços amb la forma dels petards prohibits, els anomenats "piulets i tronadors". I junt a aquests, també fruites i hortalisses de massapà, en referència a la fertilitat de l'horta valenciana i també a les hortalisses que els moriscos varen regalar a l'esposa de Jaume I, la reina Violant d'Hongria. Aquests massapans s'embolicaven en un mocador i es regalaven a la dona estimada, en un costum que perdura fins els nostres dies.

Arxivat a:

Destacats