El Centre del Carme Cultura Contemporània exhibeix 'Between debris and things', una exposició que es podrà veure fins al 19 d'abril que mostra la cara oculta del consum capitalista.
El director del Centre del Carme, José Luis Pérez Pont, i el comissari de la mostra, Antonio Ruiz Montesinos, han presentat aquest matí l'exposició acompanyats per alguns dels artistes.
'Between debris and things' és un projecte expositiu seleccionat en la 'V.O. convocatòria de comissariat' del Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana. La mostra reuneix les obres de Jørund Aase Falkenberg, Elena Aitzkoa (Àlaba, 1984), Anaís Angulo Delgado (Màlaga, 1985), Lucía C. Pino (València, 1977), Alberto Feijóo (Alacant, 1985); Albert Gironès (Tarragona, 1995), Christian Lagata (Jerez de la Frontera, 1986) Julia Llerena (Sevilla, 1985), Jesús Palomino (Sevilla, 1969) i Julià Panadès (Mallorca, 1981).
En l'exposició 'Between debris and things' es qüestiona el sistema capitalista i la modernitat a partir de teories que critiquen l'antropocentrisme i que assenyalen les conseqüències del consum desmesurat i descriuen un paisatge decadent o en el qual la naturalesa acaba imposant-se.
El projecte presenta una sèrie de creadors que treballen a partir d'objectes i materials trobats. Els diversos artistes recullen aquests objectes que han quedat en desús i, a través de les pràctiques artístiques els presenten davant del públic en alguns casos perquè aquests conten la seua pròpia història i en altres apareixen transformats perquè han canviat el seu aspecte ruïnós per la bellesa d'una obra d'art, per a mostrar una narrativa 'reciclada"'.
Pérez Pont ha assenyalat que "aquesta exposició ens mostra la contradicció entre creació i destrucció: a mesura que la humanitat avança en el que anomenem progrés va deixant arrere tota una sèrie d'elements en desús, fem, una tendència que no sabem si serem capaços d'invertir".
El director del Centre del Carme considera que "'Between debris and things' no pretén ser una mirada pessimista del nostre entorn sinó plantejar preguntes a l'espectador, no tant des de la teoria sinó des de les emocions".
"L'emergència climàtica és una preocupació mundial i al llarg d'aquest 2020 serà un dels eixos de la programació del Centre del Carme i del Consorci de Museus, en què mostrarà el compromís d'aquesta institució i de la creació contemporània amb aquesta crisi que amenaça el planeta" ha assenyalat Pérez Pont.
El director del Centre del Carme ha explicat així mateix que "aquesta mostra ens permet reconéixer el treball i les preocupacions de dos artistes valencians, Lucía C. Pino i Alberto Feijoo, en relació amb les pràctiques d'altres creadors espanyols i europeus en la línia de la nostra 'V.O. convocatòria de comissariat".
Segons Antonio Ruiz Montesinos, "la mostra parteix d'un corrent nou de pensament segons la qual els objectes no estan per davall de la humanitat ni al seu servei, sinó que hi ha una relació simètrica. La generació de residus és la conseqüència d'aquesta creença que la naturalesa està al servei de la humanitat, perquè no som capaços d'entendre aquest equilibri".
Ja en els anys 60, Robert Smithson parlava sobre els objectes abandonats, i ens mostrava la cara oculta del consum capitalista. En el seu text 'A Tour of the Monuments of Passaic' (1967), Smithson realitza una estratègia de resignificació de les ruïnes industrials del Passaic, i enfocava la seua atenció en contextos urbans de perifèria.
Aquests espais, definits com a "paisatges entròpics", són espais abandonats, a mig camí entre la ciutat i el natural.
Els monuments que descriu són el resultat de l'intent fallit d'ordenació de la naturalesa per part de l'home i estan, com a ruïnes contemporànies, en ple procés de reabsorció per part de la naturalesa.
El nostre moment present està definit per dues situacions en principi contraposades: d'una banda, cada vegada és més evident com la velocitat de creixement que requereix el capitalisme deixarà un rastre inesborrable de fem i modificacions sobre el planeta.
D'altra banda, des de la filosofia actual, es parla cada vegada més de desplaçar del centre l'ésser humà com a intèrpret del món.
Segons el comissari de la mostra "l'exposició és un mostrari del fet que les coses es poden fer d'una altra manera, i s'assenyala una nova relació entre les persones, la naturalesa i els objectes" i ha destacat que "aquests artistes no imposen un significat als objectes sinó que aquest significat naix de la seua relació amb l'objecte".
El treball de Jørund Aase, 'Supernova' (2014), parteix d'un fort plantejament ecologista. Tracta d'incloure un buit existencial per a provocar noves actituds contemplatives a través de la presència directa dels materials, als quals deixa que conten la seua pròpia història.
Elena Aitzkoa és escultora i poeta, encara que la seua pràctica abasta també la música i la 'performance'. El conjunt de peces seleccionat formen part del projecte 'Zarza Corazón'. Les peces tenen aspecte de farcellets, un conglomerat de diferents fragments d'objectes que l'artista recupera i reconfigura per a crear noves relacions.
Anaís Angulo en 'Sorolla - Leví' (2018 - 2019) recol·lecta mobles i objectes abandonats que es restauren després mitjançant tècniques relacionades amb la construcció de mobiliari: els revist amb buata o goma escuma, els entapissa, els engrapa o els pinta, un exercici de cura que pretén mitigar l'abandó que han patit.
Les peces que presenta Lucía C. Pino pertanyen al seu projecte 'Place no emphasis'. Aquestes peces consisteixen en una sèrie d'objectes quotidians -com un bombo, uns espills o uns cilindres de formigó- que han sigut intervinguts mitjançant diferents materials, per a establir una relació simètrica amb aquesta.
La peça d'Alberto Feijóo 'Banco de sala / estructura de almacenaje' és una estructura multifuncional: feta per a ser contemplada i alhora és una peça de mobiliari que ofereix un lloc de descans per a observar la resta d'obres. Sobre la seua superfície trobem una sèrie d'imatges impreses en tela que ens traslladen a un altre territori.
'@espontani' és un compte d'Instagram que porta en actiu des de l'any 2016. En aquest, Albert Gironès documenta intervencions creades de manera espontània a partir d'objectes que troba al carrer i que queden després en l'espai públic.
Les peces de Christian Lagata mesclen referències al privat i al públic, contextos que el capitalisme difumina cada vegada més. Sobre una plataforma alicatada -com les parets de l'estudi de Lagata- es disposen una sèrie de peces que fan referència als diferents espais de la ciutat contemporània.
Julia Llerena presenta una peça, 'La habitación propia' (2020), en la qual continua utilitzant objectes i materials que troba quan deambula. Habitualment Llerena organitza aquests objectes en dues dimensions -com en un pentagrama- però en aquesta ocasió construeix un habitacle que fa referència a la cabanya primitiva, un espai d'introspecció i de pensament.
Julià Panadès presenta un conjunt de peces realitzades a partir de plàstics i diferents materials que troba per les platges de Mallorca. Amb aquests materials, Panadès improvisa petites intervencions efímeres en forma d'altars o tòtems, que li permeten imaginar rituals per a protegir el planeta de l'acció humana.
Finalment, Jesús Palomino presenta una nova edició de cartells de la sèrie 'Atlas of abandoned objects', que realitza des de l'any 2012. En aquests cartells, Jesús Palomino documenta la trobada fortuïta amb objectes abandonats en diferents ciutats de tot el món.