Hi ha llocs que no són només pedra. El castell del Puig, també conegut com a castell d'Enesa, de Yubayla o de Cebolla, és un d'ells. Des de dalt d'eixe tossal que domina el municipi valencià del Puig de Santa Maria, Jaume I planificà en 1237 la conquesta de la ciutat de València, l'episodi fundacional que tots els valencians commemoren cada 9 d'Octubre. Ara, quasi huit segles després, la Diputació de València ha aprovat una ajuda de 100.000 euros per a iniciar la seua recuperació.
La institució provincial ha concedit eixa partida, a través de la seua àrea de Turisme, al municipi del Puig de Santa Maria per a finançar el projecte de rehabilitació de la fortalesa. Una inversió que arriba en un moment simbòlicament carregat de significat: 2026 ha sigut declarat Any Jaume I amb motiu del 750 aniversari de la mort del rei conqueridor, mort el 27 de juliol de 1276.
Una fortalesa amb massa història per a estar soterrada
Els primers vestigis defensius de l'enclavament es remunten a l'època romana, encara que foren els musulmans els qui explotaren al màxim el seu valor estratègic. La seua importància radica en una màxima geopolítica medieval: qui controlava el tossal d'Enesa controlava l'accés nord a la ciutat de València. No és d'estranyar, per tant, que el lloc canviara de mans en múltiples ocasions al llarg dels segles.
El rei musulmà Zayyan decidí destruir la fortalesa abans de l'arribada de Jaume I, amb la finalitat de desbaratar els plans del Conqueridor. No obstant això, el monarca envià les seues hosts al Puig a finals d'abril de 1237 per a dissenyar la conquesta i reconstruir el castell. Per a això, Jaume I venia preparat amb vint parells de tapials que facilitaren la ràpida reconstrucció de la fortalesa en a penes dos mesos. Una carrera contrarellotge de la qual depenia el futur de tota una nació.
El Puig fou escenari de la coneguda com a Batalla d'Enesa o Batalla del Puig, un enfrontament que marcà un abans i un després en la campanya de conquesta. La victòria cristiana en este entorn obrí el camí cap a la presa de València en 1238 i convertí la fortalesa en un símbol del canvi històric que estava a punt de transformar el territori. Amb el temps, Pere IV d'Aragó ordenaria la seua demolició, i la fortalesa quedaria reduïda al que hui pot veure's: alguns llenços de muralla i basaments de torres emergint de la terra.
El president de la Diputació defén recuperar "una joia que simbolitza el naixement del nostre poble"
L'ajuda aprovada esta setmana per la Diputació de València s'emmarca en una aposta més àmplia per la memòria històrica i el turisme cultural. El castell del Puig és Bé d'Interés Cultural des de 2002, una protecció que, no obstant això, no ha evitat que romanga en un estat d'abandó durant dècades.
"Una joia que simbolitza el naixement del nostre poble ha de recuperar-se, protegir-se i ensenyar-la per a donar a conéixer la nostra història" - Vicent Mompó, president de la Diputació de València
"Si no sabem d'on venim, difícilment podrem saber a on anem; és fonamental que les noves generacions coneguen la importància del Conqueridor perquè ell va posar la llavor del que hui som" - Vicent Mompó, president de la Diputació de València
El diputat de Turisme, Pedro Cuesta, va posar l'accent en el potencial d'atracció que té un enclavament d'estes característiques per a visitants de tota la Comunitat Valenciana i més enllà.
"La riquesa patrimonial de la província és un al·licient més per a atraure turisme cultural" - Pedro Cuesta, diputat de Turisme de la Diputació de València
L'Any Jaume I, molt més que una efemèride
La recuperació del castell no és una iniciativa aïllada. Des que el ple de la Diputació de València va aprovar declarar 2026 com a Any Jaume I, la institució ha posat en marxa un ventall d'activitats per a reivindicar la figura del monarca que va assentar les bases del Regne de València. Entre estes, la presentació del Cicle de Jornades Jaume I, una iniciativa organitzada pel Fòrum Jaume I 2038 per a promoure la reflexió sobre la identitat i el futur de la Comunitat Valenciana.
En el pla cultural, la Diputació va col·laborar amb la televisió pública valenciana À Punt per a la gravació del quadre Últims moments del rei don Jaume el Conqueridor en l'acte d'entregar la seua espasa al seu fill don Pere, una obra pintada en 1881 per Ignacio Pinazo Camarlench. El llenç va ser traslladat expressament al Saló de Reines de la institució perquè poguera ser filmat com a part d'un documental que À Punt prepara per al pròxim 9 d'Octubre.
El passat Dia de la Comunitat Valenciana, la Diputació ja va oferir en la seua seu l'exposició Jaume I, el naixement d'un poble, on els visitants van poder contemplar, junt al quadre de Pinazo, l'espasa original de Jaume I i la clau àrab de la ciutat de València —ambdues cedides per l'Ajuntament—, la reproducció del braç del monarca obra d'Agapito Vallmitjana, i el retaule propietat del Centenar de la Ploma inspirat en l'original gòtic del lloc on, segons la tradició, es va celebrar la primera missa després de la rendició de la ciutat.
Són gestos que, presos en conjunt, revelen alguna cosa més que una voluntat commemorativa puntual. Recuperar el castell del Puig significa retornar a la història valenciana un dels seus capítols més determinants en forma de pedra visitable. Un lloc on qualsevol escolar podrà parar-se a pensar que, abans que existira la València que coneixem hui, algú va haver de triar un tossal, reconstruir una fortalesa entre dos mesos, guanyar una batalla i avançar els pocs quilòmetres que el separaven de la ciutat que canviaria la història de tot un poble.