Descobert un homenatge a una sacerdotessa romana en el jaciment visigot de València la Vella

El descobriment es tracta d'una pedra que pertanyia a un mausoleu d'època romana

Guardar

Restes arqueològics de València la Vella
Restes arqueològics de València la Vella

Des de finals de juliol s'estan duent a terme excavacions arqueològiques en el jaciment visigot de València la Vella, situat en la localitat de Riba-roja del Túria. Gràcies al treball de l'equip d'arqueòlegs, s'han pogut descobrir peces de l'època romana que pertanyien originalment a la ciutat Edeta, antic nom de l'actual Llíria.

Albert Ribera ha sigut l'encarregat de dirigir l'equip que ha trobat aquestes restes que pertanyien a un mausoleu monumental, en el qual participen estudiants del cinqué curs d'Arqueologia Cristiana i Visigoda, dins de les excavacions impulsades per l'Ajuntament de Riba-roja amb la col·laboració de l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica de Tarragona.

A causa de la pandèmia de la COVID-19, el curs d'arqueologia havia hagut de suspendre's, però ara s'ha pogut reprendre amb totes les garanties. Els treballs d'enguany estan centrats en les àrees descobertes en 2016, durant les primeres excavacions per part de l'Ajuntament després d'anys d'abandó i oblit per part de consistoris anteriors.

Troballes arqueològiques

Enguany s'han continuat amb les labors de recuperació i neteja d'un gran edifici de 25 metres de llarg i cinc d'ample, que va començar a excavar-se a la fi de la dècada dels 70 del segle XX, però que desafortunadament, l'actuació portava parada des de llavors.

És així com les excavacions en el jaciment visigot de València la Vella han possibilitat trobar una pedra de grans dimensions de material petri, en la qual es troba una inscripció que revela que l'element pertanyia originalment a un mausoleu monumental d'època romana que va ser traslladat fins al lloc.

Gràcies a les primeres investigacions i estudis sobre la troballa, la pedra va ser traslladada des d'Edeta, una ciutat pròxima al jaciment visigot de València la Vella i que actualment se la coneix com a Llíria, i que hauria sigut utilitzada per a formar els murs de l'edifici en qüestió.

Cal destacar que en l'època visigoda era comuna i habitual la utilització de pedres de diferents monuments i edificis edetans que es trobaven en ple abandó i ruïna després dels anys de màxima esplendor de la civilització romana.

Homenatge a la Sacerdotessa Postumia

En la pedra trobada es pot llegir una inscripció funerària romana datada entre els segles I i II dC i que comparteix grans similituds arquitectòniques amb la inscripció funerària dedicada a Postumia Aprula, descoberta en la masia de Mandor de Riba-roja de Túria. El text de la inscripció és un homenatge a Postumia, una antiga sacerdotessa encarregada del culte als emperadors romans.

"Aquestes troballes són gràcies a la labor que desenvolupen des de 2016 un grup d'experts arqueòlegs per a estudiar i descobrir tots els aspectes que emboliquen l'enclavament de València la Vella i que, a poc a poc, permeten conéixer la civilització que durant anys va habitar el nostre municipi i del llegat del qual som ara fidels testimoniatges", manifesta l'alcalde de Riba-roja de Túria, Robert Raga.

Destacats