David Rees: "El meu nou projecte no és un disc ni un EP, aniré traient cançons el primer dimarts de cada mes"

El Benson Señora Fest arranca forta i amb nom propi: David Rees serà l'encarregat d'obrir esta nova aposta cultural de La Rambleta el pròxim 10 de maig. Amb el seu pop fresc, lletres pròximes i una sensibilitat que connecta de ple amb el públic, el jove artista promet un concert carregat d'emoció. La seua actuació, programada a les 12.00 hores, serà el tret d'eixida perfecte per a un festival que naix amb una clara vocació: celebrar la cultura des de la llibertat, la dissidència i el compromís.

Què significa per a tu participar en un festival com el Benson Señora Fest, que celebra la diversitat i la llibertat?

Per a mi, formar part d'un festival que defensa els drets des de la cultura —el meu gremi— és molt important. Em sent agraït i honrat. Crec que falten molts festivals d'este tipus. No hi ha tants espais que donen oportunitats a artistes queer, i mola que es creuen aquests entorns específics per a visibilitzar que hauríem d'estar en molts altres també. Em fa molta il·lusió que hagen volgut comptar amb mi al costat d'altres artistes increïbles.

En el festival compartiràs cartell amb Rocío Saiz, Amor Butano o Rodrigo Cuevas, tots amb discursos molt potents. Tens relació amb algun d'ells?

No directament. Crec que he coincidit amb Rocío en algun esdeveniment, però en general viu molt en la meua bambolla. No sóc molt d'esdeveniments, catifes roges o espais amb molts artistes. Els admire moltíssim, això sí.

Creus que tu també formes part d'eixa generació que usa la música com a eina de canvi?

Sí, encara que crec que cada persona utilitza la música per a coses diferents. En el meu cas, intent que siga una manera de comunicar i de comptar coses que van més enllà del superficial. No em plantege escriure per a representar la diversitat, simplement faig música des de la sinceritat. És com un diari. A vegades mire cançons antigues i pinso "mare meua, com de mal estava" o "quina visió tan tòxica tenia", però m'agrada poder veure eixa evolució. La meua música naix de la meua realitat, no d'un personatge.

La teua cançó Me gusta un chico s'ha convertit en tot un himne. Com va ser el procés d'escriure-la i compartir-la?

El meu procés personal va ser molt bonic, el meu entorn el va acceptar des del primer moment. Però quan comparteixes una cançó, ho fas amb el món sencer, i això fa por. No per la meua gent, sinó per com podia afectar la meua carrera. Al principi em feia por publicar-la, però un dia vaig decidir que era només una altra pàgina més del meu diari. No podia deixar que la por decidira per mi. I la veritat, des que la vaig traure, tot ha anat a millor. No em penedisc de res. Encara crec que falten espais i visibilitat per a artistes queer, però espere que això canvie a poc a poc.

Has actuat diverses vegades a València. Quina relació tens amb la ciutat?

Tinc grans amics allí, així que vaig bastant. De fet, un amic meu que és cirurgià maxil·lofacial em va llevar els queixals del judici a València, així que tinc una connexió especial també per això [riu]. En general, és una ciutat que sempre m'ha acollit súper bé. En la meua primera gira acústica ja vaig fer sold out a la Sala Marís, i és de les ciutats on més suport sent. El públic valencià va de gom a gom i m'encanta.

En què estàs treballant ara? Tens música nova o col·laboracions en camí?

Sí, de fet hui mateix ha eixit la primera cançó d'una nova etapa. Es diu ¿Y ahora qué? i amb ella comence un projecte sense disc ni EP: simplement anar traient cançons el primer dimarts de cada mes. M'agrada la idea de crear sense pressió, experimentar amb estils i temàtiques noves. És alguna cosa que acabe de comptar també en les meues xarxes, al fet quesí això és quasi primícia.

Com presentaràs estes noves cançons? Només en plataformes o també en xarxes?

Cada cançó estarà en totes les plataformes digitals —Spotify, Apple Music, etc.— i també tindrà el seu vídeo en YouTube i xarxes. És un vídeo doble, amb performance i lyric vídeo en un. A més, estic traient un col·leccionable per cada cançó. No és marxandatge típic, sinó peces que representen el sentiment de la cançó: per exemple, per a ¿Y ahora qué?, és un collaret amb una interrogació. Pot ser que la següent cançó tinga una samarreta o un got. Vull explorar la meua creativitat d'altres formes a més de la música.