Císcar afronta el seu últim assumpte pendent amb la justícia: el presumpte frau amb obres de Rueda per a l'IVAM

Consuelo Císcar, exdirectora de l'Institut Valencià d'Art Modern (IVAM), afronta aquesta setmana el seu últim assumpte pendent amb la justícia: el presumpte frau milionari amb l'adquisició de reproduccions d'obres de l'escultor mort Gerardo Rueda.

La vista per aquest assumpte arrancarà demà, dimarts, en l'Audiència de València i estan previstes 13 sessions, fins al 23 de novembre. Els dies 2, 3 i 4 declararan els acusats; els dies 9, 10, 11, 12 i 16 diferents testimonis; 17, 18, 19 i 22 els perits; i el 23 seran les conclusions, segons es desprén del calendari provisional, consultat per Europa Press.

Es tracta de la peça 2 del conegut com a cas IVAM en la qual, al costat de Císcar, estan acusats l'ex director econòmic administratiu del museu Juan Carlos Lledó, i el fill i hereu de l'artista, José Luis Rueda.

La peça principal del procediment, centrada en presumptes irregularitats de Císcar per a promocionar la carrera artística del seu fill, Rafael Blasco, conegut com a 'Rablaci', va acabar al setembre amb una conformitat: Císcar va reconéixer que va malversar i va acceptar la pena d'un any i mig de presó --enfront dels 12 que li demanaven--. Per tant, ja li consten antecedents penals.

En la peça de Rueda, la Fiscalia reclama per a Císcar la pena de sis anys de presó i multa de 144.000 euros per un delicte continuat de prevaricació administrativa, de falsedat en document oficial comesa per funcionari públic i malversació de cabals públics en la seua modalitat agreujada. Per a Lledó demana cinc anys i sis mesos de presó i multa de 63.000 euros; i per a Rueda, cinc anys per un delicte continuat de malversació. A més, sol·licita una indemnització per a l'IVAM de 3.456.876 euros.

La trama gira entorn d'un presumpte frau perpetrat per la llavors cúpula directiva de l'IVAM --dirigit llavors per Císcar, dona de l'exconseller de Solidaritat amb el PP, Rafael Blasco, condemnat pel cas Cooperació-- mitjançant la compra, amb càrrec als fons públics, de 58 reproduccions d'obres de Gerardo Rueda.

Eixes creacions van ser adquirides, al costat d'altres 40 del mateix escultor, mort en 1996, a preu d'obres d'art originals "contravenint amb això el subscrit en els contractes i enriquint amb això il·lícitament" a José Luis Rueda en la quantia de 2.944.325 euros, manté la jutgessa instructora.

Un import que ha de sumar-se als 512.524 euros que va pagar l'IVAM a una fundació privada per a fondre 44 de les obres. A més, algunes d'aqueixes peces van ser promocionades "de manera indeguda" amb exposicions organitzades i sufragades pel mateix IVAM, i que van comptar amb la intervenció directa del fill de Gerardo Rueda, per a "encobrir i estendre l'engany", amb un desemborsament afegit de quasi 720.000 euros.

Dos són els expedients d'adquisició sota sospita. El primer, datat en 2004, es va iniciar amb una carta enviada per la Fundació Rueda a Consuelo Císcar en la qual s'oferia a l'IVAM l'obra 'El Gran Relevo', que havia sigut exposada en el mateix museu el maig de 1996, per 360.000 euros, com a condició prèvia per a la donació d'altres tretze creacions de l'artista.

El segon expedient d'adquisició analitzat és de l'any 2006 i comprén la compra d'altres set obres de Rueda per un import total pròxim als 2,6 milions d'euros, sense que conste una proposta de venda prèvia efectuada pel fill de l'artista. El contracte en el qual es va formalitzar aqueixa operació, que incloïa la donació de 77 peces més, obligava l'IVAM a assumir les despeses de fosa de 44 d'elles.

Anticorrupció manté que la decisió d'adquirir les obres de Rueda "va ser presa per la directora del museu, única responsable de la institució que va mantenir contactes amb el venedor". "La decisió d'adquirir aquestes escultures va estar presidida per l'ànim de beneficiar il·lícitament a l'acusat José Luis Rueda, ja que en el moment de la signatura dels contractes únicament els acusats coneixien que les obres no havien sigut executades per l'artista en vida i que havien de ser foses sota la direcció del seu hereu", segons sosté.

La fiscal assevera que Císcar, "malgrat conéixer aquesta circumstància, va ocultar la vertadera naturalesa de les obres a la Comissió Assessora d'Adquisicions, així com al Consell Rector, al qual havia de donar compte d'aquesta operació". De fet, "previ a signatura del contracte, la directora no va informar degudament el departament de conservació de l'operació de compravenda, evitant la revisió i l'elaboració del preceptiu informe sobre la idoneïtat i pertinència d'aquesta adquisició, així com ocultant la vertadera naturalesa de les obres i si el preu de l'oferta s'ajustava al preu de mercat".

Per a executar aquest pla, la fiscal estima que Císcar i Rueda van comptar amb la col·laboració de Lledó, que com a director econòmic administratiu "havia de dirigir el procés de contractació de les adquisicions i exposicions". Així, els primers van iniciar dos expedients de compra "en els quals es van ometre deliberadament els informes preceptius".