La Comunitat Valenciana ha estat sempre terra de cultura, literatura, art i tradició. Festes com les de la Mare de Déu del Castell de Cullera o representacions com les del Misteri d'Elx, ja havien rebut el reconeixement de Bé d'Interés Cultural. Però si hi ha alguna cosa en què les terres valencianes destaquen és en la música. Si les Societats Musicals de la Comunitat Valenciana ja van ser mereixedores d'esta distinció, hui ha sigut el torn de les orquestres i de les rondalles de pols i pua, agrupacions que fa més d'un segle que vertebren el paisatge sonor de les celebracions i festes populars valencianes.
La decisió, presa per la Conselleria d'Educació, Cultura, Universitats i Ocupació, reconeix la rellevància social, identitària i artística d'estes formacions i reforça la seua aposta pel seu manteniment i preservació.
Un patrimoni viu que vertebra tot el territori
Tant les rondalles com les orquestres s'inclouen dins de la declaració del Consell, ja que són formes musicals derivades d'una mateixa arrel comuna. El terme rondalla té el seu origen en la funció que originalment tenien estos grups de corda polsada, que era ‘rondar’ i amenitzar de forma popular les distintes festes de l'any. Estes agrupacions actuen acompanyant la celebració de festes populars i esdeveniments culturals en cada un dels pobles, com a suport d'usos i costums respectant la idiosincràsia pròpia de cada població entre les particularitats.
Amb la creació en 1995 de la Federació de la Comunitat Valenciana, gran part d'estes rondalles (les de major grandària) van passar a anomenar-se orquestres de pols i pua, sent el cas d'aquelles agrupacions que comptaven amb un gran nombre de músiques i el seu so era orquestral, mentre que els grups més reduïts que acompanyaven a cors o grups de ball van mantindre la denominació original.
Per tant, les Orquestres són agrupacions musicals que utilitzen instruments de cordes polsades, bandúrria, llaüt, mandolina, guitarra i contrabaix, mentre que en el cas de les Rondalles de música tradicional la base es compon de bandúrria, llaüt, guitarra i guitarró, acompanyats d'altres instruments com a flauta, violí o trombó, estant obert a més instruments.
En concret, les orquestres de cordes polsades tenen una formació mitjana amb una plantilla de 4 bandúrries, 4 mandolines, 4 llaüts, 6 guitarres, un contrabaix i un instrument de percussió, reforçat ocasionalment amb instruments de fusta o corda fregada, així com d'altres instruments com arxillaüt, llaudí i les seues variants.
Per la seua part, les rondalles tenen una configuració més variada i en moltes ocasions mixtes amb alguna flauta o violí, si bé la seua configuració bàsica està composta per guitarra, bandúrria i llaüt junt amb el característic guitarró.
La Comunitat posseïx el major nombre d'orquestres i rondalles d'Espanya, la qual cosa les convertix en un model a seguir i potenciar. Així, estes agrupacions musicals estan estretament vinculades a la celebració de diferents manifestacions culturals i celebracions de tota índole al llarg de l'any. A més a més, compten amb escoles musicals que oferixen formació periòdica seguint el calendari escolar, el que garantix el seu futur.
La gestió d'este BIC anirà a càrrec de la Federació d'Orquestres i Rondalles de Pols i Pua de la Comunitat Valenciana i de totes les orquestres i rondalles associades a grups de balls tradicions o actes festius d'arrelament popular valencià, que seran els que decidiran sobre aspectes materials i immaterials així com sobre el desenrotllament de la manifestació cultural.
Dins de la Federació estan integrades 74 agrupacions de les tres províncies a les quals se sumen grups acompanyats per rondalles que formen part de la Federació de Folklore i de la Federació de Cors de la Comunitat Valenciana.
Història i difusió geogràfica
La història de les rondalles es prolonga durant diversos segles arrere i els seus orígens es perden en un passat on es fonen el que és popular i el que és culte. Així mateix, el concepte actual de les agrupacions de corda polsada està datat a finals del segle XIX amb la fundació en 1878 de ‘La Estudiantina Fígaro’, primer referent d'agrupacions de cordes polsades de tipo orquestral.
En el cas de la Comunitat Valenciana, enfonsa les seues arrels en la fundació en 1897 de la ‘Rondalla de la Societat Coral el Micalet’, a la qual li van seguir ‘La Wagneriana’ (1903) d'Alacant i ‘La Armónica Alcoyana’ (1915).
La música de corda polsada compta amb un gran arrelament en tota la Comunitat Valenciana, sent la província d'Alacant la més fructífera, amb agrupacions destacades tant per la seua qualitat com per la seua antiguitat com ‘La Wagneriana’, ‘La Armónica Alcoyana’, ‘La Paloma’ de Cocentaina i la ‘Batiste Mut’.
Així mateix, les províncies de València i Castelló destaquen principalment per comptar amb un gran número de Rondalles integrades en grups de ball tradicions o associades a actes festius d'arrelament popular valencià, destacant sobretot el ‘Grup de Dansa Alimara’, i ‘Les Folies’ de Carcaixent.
¿Què és un Bé d'Interés Cultural?
Un Bé d'Interés Cultural (BIC) és la màxima figura de protecció legal del patrimoni a Espanya, que reconeix elements materials i immaterials d'especial valor històric, artístic o cultural. La seua declaració garantix la seua conservació, protecció i difusió, assegurant la seua transmissió a futures generacions. Ser BIC implica accés a ajudes públiques, obligació de conservació i control sobre qualsevol intervenció. Per tant, és una ferramenta clau per a preservar la identitat i memòria col·lectiva del poble valencià.
El reconeixement com a Bé d'Interés Cultural s'empara en l'article 45 de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià, que protegix les manifestacions culturals més representatives de la tradició popular. Amb això, s'inscriurà esta tradició en l'Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià i es comunicarà al Registre General de Béns d'Interés Cultural del Ministeri de Cultura.