Des que el Centre d'Art Hortensia Herrero (CAHH) va obrir les seues portes el passat 11 de novembre, han passat per aquest quasi 10.000 persones, 800 visitants de mitjana cada dia, segons informen des del centre. Una inauguració que va portar "moltes notícies boniques" i que celebren des de l'adreça del propi centre tal com va explicar Alejandra Silvestre, directora del CAHH, en el Fòrum de Proximitat "València, gran potència cultural" organitzat per València Extra i À Punt que es va celebrar dimarts passat.
"La reacció del públic ha sigut brutal i ens diuen fins i tot que necessiten tornar més d'un dia perquè no els dóna temps a veure-ho tot", explica Silvestre. Amb l'objectiu inicial d'aconseguir una gran afluència de pública ja complit, la directora d'aquest recinte artístic assegura que ara la seua intenció és "seguir aprenent com es comporta el públic" per a poder millorar l'experiència de totes les persones que acudeixen al CAHH per a gaudir de les millors peces d'art i escultura contemporànies.
És per aquesta raó que la previsió per al pròxim any 2024 es concreta a augmentar el programa d'activitats per al públic valencià amb més esdeveniments i actes en el centre que es complementen amb les visites guiades que ja es realitzen actualment. Aquestes tenen un cost d'1 hora i mitja i ofereixen al visitant un recorregut d'una hora i mitja al costat d'un guia expert per a conéixer tots els detalls de les més de cent obres que s'exposen en el centre expositiu.
L'impacte econòmic del CAHH a València
A més de situar a València en el mapa com una gran potència cultural, l'obertura de centres d'art com aquest, dependent de la Fundació Hortensia Herrero, contribueixen a l'impuls econòmic de la ciutat, ja que actuen com un element dinamitzador en l'entorn en el qual es troben. En el cas del CAHH, aquest se situa en ple centre històric de València, en el carrer del Mar número 31, i ha servit de motor per a impulsar els establiments del seu entorn. La seua directora va confirmar en la trobada que, per exemple, les cafeteries, els comerços i fins i tot els habitatges pròxims a aquest nou centre es van a veure beneficiats econòmicament gràcies al seu aterratge en la ciutat.
Un flux econòmic que, a pesar que no pretén ser bidireccional, ja que aquest centre depén d'una fundació sense ànim de lucre, sí que usa la venda d'entrades per a posar en valor l'art. "En el nostre cas no depenem de subvencions o ajudes públiques, però tampoc hem d'aconseguir beneficis econòmics perquè som una fundació. Per això, per a nosaltres era important cobrar entrada, encara que no arribem a cobrir les despeses de la inversió i les que comporten obrir tots els dies. Però, és necessari que el públic valore l'art i estem mal acostumats al fet que la cultura és gratis, però no és així", ressalta la seua directora, Alejandra Silvestre.
Un centenar d'obres d'art contemporani en un rehabilitat Palacio de Valeriola
"Una xicoteta joia en el cor de València a la qual hem sabut traure-li el màxim partit". Així descriu la pròpia Hortensia Herrero el centre cultural homònim. En eixe sentit, en el Centre Cultural Hortensia Herrero (CAHH) s'exhibeixen per primera vegada un centenar d'obres d'art creades per més de 50 artistes de 16 nacionalitats diferents. En total, aquest nou epicentre cultural, situat en el Palau de Valeriola de València (que data del segle XVII), té 3500 metres quadrats expositius distribuïts en 17 sales que es reparteixen en les quatre altures de l'edifici.
En aquest recinte cultural, la mecenes Hortensia Herrero exposa la seua col·lecció privada d'art que ha anat conformant al llarg dels anys i que ara veu la llum i rep al públic en un imponent edifici. Entre les obres exposades no solament s'inclouen pintures i quadres a l'ús, sinó que també hi ha peces d'art cinètic (aquell el moviment del qual és perceptible quan l'espectador es desplaça mentre observa l'obra). De fet, en algunes d'elles l'art transcendeix del llenç i es materialitza en tapissos o peces escultòriques.