Des de hui fins al pròxim 10 de setembre, es pot visitar en la Casa Museu Benlliure l'exposició "Devoció en la quotidianitat. La Verge dels Desemparats com a motiu artístic en la plàstica valenciana entre els segles XIX-XX". La mostra coincideix amb els actes centrals commemoratius del centenari de la coronació de la Verge i analitza la iconografia mariana en l'art valencià entre 1860 i 1943.
El projecte explora les representacions de la Verge més enllà del seu valor devocional i la seua vinculació amb els gèneres plàstics que vertebraven l'art del moment, com la pintura d'història, el costumisme o la pintura de paisatge. La sala d'exposicions temporals de la Casa Museu Benlliure acull la proposta, que està comissariada per Sofia Barrón Abad i compta amb una selecció de més de cinquanta peces cedides, entre altres, pel Museu de Belles arts de València, el Museu Sorolla, el Museu Mariano de la Real Basílica de la Verge dels Desemparats, el Museu Nacional de Ceràmica, la Biblioteca Valenciana, i nombrosos col·leccionistes privats. Moltes d'aquestes obres s'exhibeixen per primera vegada al públic.
La regidora de Patrimoni i Recursos Culturals, Glòria Tello, ha destacat que es tracta d'una iniciativa, en el marc del centenari de la coronació de la Verge, per a acostar-se a la pintura de finals del segle XIX i principis del XX, "des d'un punt de vista menys eclesiàstic, només sociològic, on la Verge corresponia a una icona plàstica que formava part de la societat valenciana i estava molt arrelat".
La mostra s'obri amb el llenç "Alçament popular", realitzat entorn de 1860, que ha sigut adquirit recentment per l'Ajuntament i restaurat per Rafael Carbonell. El treball està situat al costat d'una anotació del quadre de Joaquín Sorolla "El pare Jofré protegint a un boig" (1887), i tots dos reflecteixen l'origen social de la devoció a María. En l'àmbit de les escenes festives associades a ofrenes o oficis religiosos, la figura de la Verge va acompanyar a pagesos i burgesos, com es pot contemplar en les teles de José Benllliure, Genaro Palacio, José Benavent, Daniel Sabater o Vicente Carreres.
Un altre dels motius pictòrics recurrents va ser el templet a l'aire lliure del Pont de la Mar. En aquest apartat destaca el quadre de José Ortiz Gamundi, de 1921, cedit per a l'ocasió per la Real Basílica de la Verge dels Desemparats. També es recullen els programes, suplements de periòdics, revistes i cartells de diversos artistes i il·lustradors valencians sobre la coronació pontifícia de la Verge dels Desemparats de 1923.
L'exposició conclou amb obres fetes en el context del canvi del segle XIX al XX, allunyades del avantguardisme i fidels a la tradició, que plasmen la devoció mariana com símbol identitari de València.