Quan es compliran tres anys del seu decés, les paraules de Carmen Alborch es tornen a escoltar i llegir en 'L'art i la vida', una exposició del Centre del Carme de València que recorre la trajectòria de la política i escriptora a partir de les seues fotos, cites dels seus llibres, les obres culturals que "tant volia" i tot el que es va parlar i va publicar sobre ella.
'Carmen Alborch. L'art i la vida' serà a la Sala Dormitori del Centre del Carme fins al pròxim 9 de gener. La mostra permet acostar-se a la figura d'aquesta convençuda feminista en un recorregut circular per les seues etapes vitals que comença i acaba en la Facultat de Dret de la Universitat de València.
Al mig, el periple "transgressor" de Carmen Alborch des que va deixar el deganat de la Facultat per a convertir-se en directora general de Cultura de la Generalitat fins al seu pas pel Senat. Durant aqueixos anys, Alborch va ser directora de l'IVAM, ministra de Cultura i líder de l'oposició a l'Ajuntament de València, i també va començar a escriure.
De fet, un dels seus llibres, 'La ciutat i la vida', inspira el títol d'aquesta exposició, que arranca amb el documental 'Pantalles de Carmen', un audiovisual que reuneix fragments d'entrevistes i declaracions realitzades entre 1978 i 2018 seleccionades pel seu germà, Rafa Alborch.
"La dona que commociona els diputats", com la va titllar Rosa Solbes en una entrevista en 'El temps' en 1993, també va ser una "feminista irrecuperable" (paraules de la mateixa portada, que s'exhibeix en la mostra). El feminisme és un dels fils conductors d'aquesta mostra i de la vida d'Alborch. De fet, quatre de les seues obres ('Soles', 'Dolentes', 'Lliures' i 'Els plaers de l'edat') tracten aquesta temàtica.
"QUAN ARRIBAVA LA ALBORCH ES NOTAVA"
La mostra està estructurada en les diferents etapes de la vida d'Alborch i recull tant lectures de referència, com a retallades de les portades que va protagonitzar, fotos personals i fins i tot un vestit de Francis Montesinos que va lluir.
Acompanya a l'exposició un catàleg de quasi 500 pàgines en el qual han participat 40 personalitats del món de la cultura, la política i l'acadèmia, i que han coordinat els comissaris de la mostra, Salvador Albiñana i José Vicente Plaza. El mateix Montesinos, la coreògrafa Rosángeles Valls, l'artista Carmen Calvo o el seu company en l'IVAM Vicent Todolí signen alguns dels capítols.
En el desenvolupament de la mostra també ha jugat un paper important la família de Carmen Alborch: el seu germà Rafa ha recordat que era una "persona alegre, positiva i moderna" i que aquesta exposició pretén evocar aqueix esperit i repassar una època de l'art modern a través de les obres "que tant volia".
I és que "quan arribava l'Alborch es notava". Així ho ha resumit la directora general de Cultura, Carmen Amoraga, que ha reivindicat l'"alegria" i el "goig de viure la vida" que destil·lava Alborch. Per part seua, el director del Centre del Carme, José Luis Pérez Pont, ha destacat com aquesta dona "diferent i singular" va aconseguir, des de la política, "connectar amb el món de la cultura i que aquest la sentira com a part de si mateix".