Camilo Sesto (Alcoi, 1946) ha tornat en la nit d'aquest dimarts a l'escenari del Florida Park, on tantes nits de glòria va viure en el passat. Aquest lloc tan emblemàtic, que ara es diu Florida Retire, ha sigut escollit per l'artista, qui en realitat es cognomena Blanes, per a la qual molt probablement ha sigut el seu comiat definitiu del gran públic.
Perquè aquest divendres, 23 de novembre, veu la llum 'Camilo Simfónico' (Sony Music Spain, 2018), anunciat com l'últim projecte d'una marxa musical que va arrancar a meitat de la dècada dels seixanta del segle passat i que va viure els seus anys d'èxit estratosfèric durant els setanta i els vuitanta. Amb 1975 marcat a foc per la llegendària adaptació al castellà del musical Jesucrist Superstar d'Andrew Lloyd Weber.
Tot açò queda retratat per a la posteritat en un documental que aquest dimarts han pogut veure en part i en primícia els presents en el Florida Retire. Fans de l'alcoià que aplaudien a la pantalla encara que el seu ídol estava en realitat entre ells, en un lateral veient també aquesta bestreta flanquejada per Marta Sánchez, Mónica Naranjo, Ruth Lorenzo i Pastora Soler.
Quatre dones que canten 'a duo' amb l'artista en Camilo Simfónico, un treball que revisita i engrandeix unes cançons ja per si mateix grandiloqüents de naixement. L'Orquestra Simfònica de RTVE posa la guinda a un projecte que compta amb les pistes originals de veu de Camilo Sesto en els seus moments de major portent vocal.
Tota una retrospectiva, en definitiva, que pretén en última instància fer justícia i situar on mereix a una icona generacional que al llarg de quasi cinquanta anys ha venut més de 180 milions de discos, compost 600 cançons i omplert el Madison Square Garden de Nova York, on era anunciat com el Sinatra espanyol.
Al final de la projecció del documental, el públic es va arremolinar inevitablement enfront del xicotet reservat en el qual es trobava assegut Camilo al costat dels seus quatre acompanyants femenines. Algú va començar a cantar "Vivir así es morir de amor" i ell va fer per seguir la jugada, però es va fer obvi instantàniament que la cosa no anava a anar a més.
"Que la música seguisca sent el nostre únic món. El seu i el meu", va encertar a dir l'artista en les quals bé poden haver sigut les seues últimes paraules públiques. Perquè des dels seus concerts de Madrid en 2010 no s'ha tornat a deixar veure en públic i la d'aquest dimarts ha sigut una ocasió molt especial. Tan especial com que seria tota una sorpresa que tinguera continuïtat. Perquè ara Camilo llança el seu últim projecte i es torna al seu món deixant una invitació final per a qui vulga acceptar-la: Viure junts en les seues cançons sense data de caducitat.
'Camilo Simfónico' estarà disponible en dues edicions, un estàndard amb 12 temes i una altra deluxe, en format digipack que a més de les col·laboracions inclou un documental biogràfic de 70 minuts de durada realitzat per la productora Dadá Films & Entertainment i dirigit per Oscar García Blesa, autor de la recent i reeixida pel·lícula documental d'Alejandro Sanz Lo que fui es lo que soy.