'C'est la vie', mostra en clau femenina de Mavi Escamilla en el MuVIM
El museu de la Diputació de València continua en la seua aposta per reconéixer, des de la reflexió, trajectòries consolidades com la de Mavi Escamilla
Comentaris
Guardar
El MuVIM inaugura aquest divendres 11 de juny l'exposició 'C'est la vie' de la valenciana Mavi Escamilla. Artista de llarga trajectòria, amb més de trenta anys dedicats al pop art, a qui el museu rendeix un merescut homenatge amb aquesta mostra.Per a Glòria Tello, diputada del MuVIM, amb aquesta exposició el museu compleix una funció de reconeixement social "al treball realitzat per artistes i creadores valencianes que, al llarg de la seua dilatada trajectòria, han servit d'avançada cultural, anticipant-se al mateix temps que els ha tocat viure. És el cas de Mavi Escamilla, l'obra de la qual ha conferit sempre un paper determinant a les dones en moments en els quals no estaven tan visibilitzades, ni reconegudes, socialment com ho estan ara".I és que, com ha afirmat en roda de premsa Rafael Company, director del museu, "en una època de consum instantani, els museus han de ser reflexius i mostrar trajectòries consolidades amb les quals reconéixer el paper de persones que porten molts anys dedicades a l'art". Company ha afegit a més que "és un orgull que la Sala Alta mostre una exposició tan potent i amb una reflexió molt forta però també amb una expressió inquisidora".Amador Griñó, cap d'exposicions, ha volgut destacar en la seua intervenció la voluntat del museu de "recuperar l'obra d'artistes dels anys huitanta i noranta ocultes per l'obra de nous creadors", a través d'una mostra com la de Mavi Escamilla que "dona veu al paper romàntic, el paper de la dona" amb 12 pintures i 15 dibuixos realitzats entre els anys 2000 i 2007 al costat d'altres obres més recents.Unes creacions, ha indicat la mateixa Mavi Escamilla, fruit de les seues emocions, de preguntes que es fa, i "mesclant llenguatges que només s'han donat en eixa època". Un estil propi en el qual "una figura principal que sol ser una dona, es combina amb senyals i icones que ens acompanyen en el nostre dia a dia creant una combinació que ens convida a fer-nos preguntes", emprant per a això una tècnica pròpia, l'encàustica, a partir de ceres escolars.Quadres de gran format i obra en paper feta al llapis que l'artista descriu com "un gran collage" i que "es caracteritzen per la recerca de la perfecció en la reproducció de les imatges de referència, sent aquest el meu període més figuratiu". Escamilla es defineix a més com "una abstracta en el cos d'una figurativa".
Destacats