L’Art rupestre australià més a prop de la mà del Museu de Prehistòria de València

L’exposició temporal ‘Art rupestre de la terra d’Arnhem, Austràlia’ pot visitar-se al museu de la Diputació fins al gener de 2023 per endinsar-se en el coneixement de la cultura aborigen del nord del continent australià

Guardar

Exposició "Art rupestre en la terra d’Arnhem, Austràlia" en el Museu de Prehistòria de València
Exposició "Art rupestre en la terra d’Arnhem, Austràlia" en el Museu de Prehistòria de València

L'exposició Art rupestre en la terra d'Arnhem, Austràlia, convida als visitants del Museu de Prehistòria de València (Mupreva) a descobrir una de les tradicions rupestres pintades més longeves i contínues de la història de la humanitat. A través dels seus cinc àmbits descobrirem la riquesa i complexitat d'aquesta tradició artística i la seua relació amb el paisatge, la societat i la cultura aborigen.

L'exposició, presentada aquest dimecres pel diputat de Cultura, Xavier Rius, i la directora del Mupreva, Maria Jesús de Pedro, està comissariada per Inés Domingo, investigadora d'ICREA i de la Universitat de Barcelona, especialista en art rupestre prehistòric i etnoarqueologia, i per l'arqueòloga i antropòloga Sally K. May de la University of Adelaide, especialista en art de les poblacions aborígens del nord d'Austràlia.

La mostra presenta els diferents estils i temes de l'art rupestre de la Terra d'Arnhem a través d'escenografies projectades per l'arquitecte Miguel Ángel Navarrete i construïdes al taller artesà de Vicent Vendrell. El resultat és una singular simbiosi entre l'art aborigen i el saber fer artesà valencià, dues tradicions en les quals el binomi mestre/aprenent és fonamental en el procés d'aprenentatge.

Els aborígens

Els aborígens defineixen l'art com una porta d'entrada a la cultura, utilitzada durant milers d'anys per a transmetre les seues tradicions i creences de generació en generació. L'art rupestre és un relat visual del temps de la creació, encara que també inclou imatges quotidianes. Tant l'art com les creences i les pràctiques socioculturals vinculades a ell (cerimònies, danses, relats i cançons) es funden sota el concepte de Djang, paraula local que es tradueix vagament en anglés com Dreaming (Temps dels Somnis). El Djang fa referència a les creences, valors i sistemes de coneixement que articulen la vida social d'aquests grups, i que uneixen passat i present. Durant el passat ancestral, els Éssers de la Creació, coneguts com a Nayuhyunggi, van recórrer el territori modelant el paisatge i creant vida al seu pas.

També van crear a la població, així com les seues llengües, lleis i pràctiques socioculturals i religioses. En finalitzar la creació aquests éssers no van desaparéixer, sinó que es van mimetitzar amb el paisatge sota la forma de roques, rius, arbres o fins i tot pintures rupestres.

Àmbits de l'exposició

El primer àmbit ens trasllada a la primera colonització d'Austràlia i l'origen de l'art rupestre. L'arqueologia indica que l'ocupació d'Austràlia es va produir entre fa 65.000 i 50.000 anys. L'art rupestre figuratiu de la Terra d'Arnhern va començar fa almenys 28.000 anys. La seua evolució temporal il·lustra successius canvis culturals i mediambientals. En els últims 400 anys, als estils tradicionals es van sumar imatges de contacte que registren trobades amb diverses poblacions foranes (navegants indonesis, exploradors europeus, colons britànics i missioners). Hui, els abrics rupestres són com una enciclopèdia il·lustrada de la història i la mitologia aborigen.

El segon àmbit ens trasllada als paisatges del Temps dels Somnis. La Terra d'Arnhem i el parc nacional Kakadú són un territori de clima monsònic que constitueix una àrea de refugi molt important per a la flora i fauna de la regió i una font de recursos per als humans. Aquests paisatges alberguen, a més, una singular pinacoteca a l'aire lliure, amb obres mestres de múltiples generacions d'artistes que evoquen la creació, el Djang, la cultura i les tradicions ancestrals.

El tercer àmbit desgrana el procés de producció artística. Per als aborígens, la creació artística entranya una mica més que una sèrie de tècniques, matèries primeres i eines. El mateix procés de creació és un acte de connexió amb la cultura. Mentre pinten, els artistes connecten amb la seua terra natal i els seus ancestres a través dels temes representats, dels llocs triats per a pintar, i fins i tot dels materials que utilitzen. Tots ells guarden un estret vincle amb el Djang.

Un quart àmbit enllaça Etnoarqueologia i art rupestre. La informació etnogràfica és clau per a comprendre el significat de l'art aborigen i la varietat de contextos en els quals s'empra aquesta forma de comunicació visual. Aquesta informació també confirma la dificultat d'interpretar l'art d'altres cultures sense l'ajuda dels seus autors o de registres escrits. La invasió europea d'Austràlia va tindre un fort impacte en les formes de vida tradicionals. Però la declaració de la Terra d'Arnhem com a reserva aborigen en 1932 va permetre una certa continuïtat cultural.

L'últim àmbit ens acosta a l'art aborigen al segle XXI. Les manifestacions artístiques que es produïxen hui en la Terra d'Arnhem sobre diversos suports continuen estretament relacionades amb les tradicions rupestres anteriors i amb el Djang, el sistema de creences culturals d'estes poblacions. Hui dia, artistes i artesans continuen mantenint protocols estrictes que establixen el que cada artista pot pintar i un sistema tradicional d'aprenentatge que guia l'artista en formació a través de les narracions culturals que ha de conéixer per a poder expandir el seu repertori artístic. Fins i tot quan produïxen art per a vendre'l al públic, els artistes estan reafirmant les seues ancestrals connexions.

Destacats