El projecte 'Armas para salvar hombres, imágenes para someterlos', de l'artista valenciana Ana Císcar (València, 1993), ha obtingut el Premi mardel d'Arts Visuals 2019. La peça confronta la capacitat destructiva de l'ésser humà enfront dels seus ideals de progrés.
L'obra d'Ana Císcar s'exhibeix des d'aquest divendres al Centre del Carme Cultura Contemporània, junt amb la resta de les 22 peces seleccionades en una mostra que es podrà veure fins al 24 de novembre.
El director del Centre del Carme, José Luis Pérez Pont, ha presentat aquest matí l'exposició acompanyat pels fundadors del projecte mardel, Amparo Martínez i Juan Manuel del Pino; la diputada de Cultura de la Diputació de Castelló, Ruth Sanz; el regidor de Cultura de l'Ajuntament d'Alacant, Antonio Manresa, i la cap d'àrea de Cultura de la Diputació d'Alacant, María José Argudo.
Pérez Pont ha destacat l'evolució d'aquest premi, que "celebra la setena edició i que ha passat de ser un premi de pintura a constituir-se en un reconeixement que comprenga totes les arts visuals, sense límits temàtics ni tècnics, la qual cosa fomenta la llibertat creativa de les i els artistes, i sense límit d'edat, de manera que qualsevol creador nascut o resident en l'Estat espanyol hi puga participar".
El director del Centre del Carme ha manifestat la importància de "protegir aquests projectes de mecenatge que sorgeixen de la iniciativa privada per a impulsar la creació actual i, en aquest sentit, exposar al Centre del Carme ha sigut també, en els últims anys, un impuls que ha animat els creadors a presentar les seues propostes".
Mardel és un projecte sense ànim de lucre, l'objectiu del qual és promocionar l'art contemporani com a signe de compromís des de la iniciativa privada. Conscients de les dificultats que actualment es presenten per a traçar noves trajectòries artístiques, amb aquest premi es pretén oferir suport i oportunitats a creadors actuals. Mardel concedeix un premi dotat amb 6.000 euros i tres accèssits que, en aquesta edició, han recaigut en les obres d'Almalé y Bondía, Fermín Jiménez Landa i Agustín Serisuelo.
El jurat, que ha assistit també a la presentació, ha estat compost per Imma Prieto, directora d'Es Baluard Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma; Marisol Salanova, comissària independent i crítica d'art, a més de José Luis Pérez Pont, director del Centre del Carme i del Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana.
Sobre l'obra premiada, el jurat ha valorat en l'obra d'Ana Císcar el treball d'anàlisi històrica, amb una capacitat de reflexió que el connecta amb la nostra contemporaneïtat" i ha destacat, així mateix, "la diversitat de tècniques i formats en un diàleg entre la narrativa audiovisual i la reinterpretació del concepte 'arxiu present' en la pràctica pictòrica".
En la setena edició, el Premi mardel d'Arts Visuals es continua superant, ja que s'hi han presentat més de 600 peces, procedents de diversos punts de la geografia espanyola, la qual cosa el converteix en una de les convocatòries d'aquesta índole amb més participació, a més d'una de les millor dotades econòmicament.
Amparo Martínez ha assenyalat que "exposar al Centre del Carme és un al·licient per als artistes". La fundadora del projecte mardel ha destacat, així mateix, "la diversitat de tècniques i llenguatges que reuneix aquesta edició, amb propostes molt heterogènies de pintura, fotografia, instal·lació, videocreació, escultura o ceràmica".
D'entre les més de 600 peces presentades es fa una preselecció de 22 peces que es poden visitar a la sala Dormitori del Centre del Carme. A més de la premiada i els tres accèssits, les peces seleccionades són obra de: Ascensión González Lorenzo; Laia Ventayol García i Cristina Moreno García; Tamara Jacquin; Eduardo Serrano González; María Castellanos Vicente; Lukas Ulmi; Ruth Morán Méndez; Basilisa Fiestras; Elvira Palazuelos Blanco; Daniel Ortega Buitrón; Jorge Conde; Miguel Scheroff; Xavi Muñoz; Silvia Lerin; Josep Tornero Sanchis; Avelino Sala; Simón Zabell i Acaymo S. Cuesta.
Premi mardel 2019
Ana Císcar Cebrià (València, 1993)
'Armas para salvar hombres, imágenes para someterlos'El projecte es planteja com una reinterpretació d''Els afusellaments del 3 de maig', de Francisco de Goya. La icònica obra de Goya posa de manifest la terrible relació entre la racionalitat il·lustrada que comportaven els francesos, amb la violència que enterboleix tot projecte ideal.
El projecte es compon d'una tela, per a respectar, així, el format que el gran pintor va utilitzar per a 'Els afusellaments', i un audiovisual. En la tela es vol destacar la idea de progrés i el concepte de cultura, com a arma de doble tall. La juxtaposició que veiem en l'obra a manera de 'collage' d'imatges en les quals es constata la capacitat demolidora del gènere humà contradiu els ideals de la Il·lustració d'emancipació i progrés.
"M'interessa generar dins del pla pictòric diferents relacions en les quals veiem no només al·lusions directes al quadre de Goya, sinó també imatges de diferents contextos històrics", ha assenyalat l'artista.
Accèssits
Almalé y Bondía - Javier Almalé Pascual (1969) i Jesús Pérez Bondía (1952)
'Residuo_A-222 (41.299189, -0.742860)'Els llocs-fem són muntons perfectament classificats segons materials i formes, que remeten a la reiteració d'un enunciat únic: fem. Un muntó de fems escampats a l'atzar però ordenats per a ser fotografiats i afegir-los un nou significat, acompanyat de la localització geogràfica exacta amb l'ànim de retornar a cada lloc la identitat perduda.
Fermín Jiménez Landa (València, 1979)
'Canción de 22° 33? N 91° 22? O'Al golf de Mèxic, a cent quilòmetres al nord-oest de la península de Yucatán, se suposava que hi havia una illa, però no hi és. La primera referència de l'illa Bermeja, que ha generat forts desacords entre les fronteres de Mèxic i els Estats Units.
El maig de 2018, Fermín Jiménez Landa va partir a les coordenades 22° 33? N 91° 22? O amb una banda de música de la ciutat veïna de Mèrida a tocar un himne creat en honor a l'illa per una compositora local. Allí les aigües flueixen i són indefinides mentre les fronteres marítimes són línies imaginàries ben definides i rígides. En la mostra es presenta una instal·lació composta amb objectes, un vídeo i documentació que recull l'acció.
Agustín Serisuelo (Betxí, 1981)
'TRÜMMERBERG''TRÜMMERBERG' és un projecte artístic d'anàlisi i reflexió entorn del paisatge com a construcció cultural. Projecte forjat en una residència artística a Berlín, i que se centra en una investigació sobre les seues muntanyes artificials, que van ser construïdes amb la runa de la Segona Guerra Mundial.